L'autisme i els trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD)
L’autisme és un trastorn d’origen neurològic i que generalment apareix durant els tres primers anys de vida que pot estar, o no, associat a d’altres quadres. Les persones amb autisme presenten com a característiques, desviacions en la velocitat i seqüència del desenvolupament, desviacións en la relació social, desviacións en el lleguatge i la comunicació, a més de problemes sensoperceptius i cognitius que donen lloc a rutines, resistència al canvi i interessos restringits, tot aixó interfereix en la seva interacció amb les altres persones i l’ambient.
Els trastorns generalitzats de desenvolupament, a més d’incloure en el seu ventall l’autisme, també abraça altres trastorns, presumiblement relacionats amb l’autisme, que tot i que presenten diferències clares, també tenen l’essència de les seves alteracións clíniques en la dimensió de l’autisme.
És el cas de la síndrome d’Àsperger, que es diferencia del autisme en el fet que presenta una aparició del llenguatge parlat i una capacitat intel·lectual dins la normalitat, amb més bona capacitat verbal que visuoespacial, tot i que amb limitacións severes en l’ús del lleguatge, la comunicació no verbal i la sociabilitat, solen estar mancats de sensibilitat cap els altres amb absència de de reciprocitat social o emocional. Són fascinants i clínicament significatius els interessos especials d’aquests infants en temes científics (com ara l’astronomia, el càlcul, els invents, ...) o artístics (com ara la música, el dibuix, ...).
Un altre trastorn generalitzat del desenvolupament és la síndrome de Rett, que afecta exclusivament a la població femenina i que provoca retard en el creixement cefàlic, una afectació motora important i retard mental, encara que no solen aparèixer les conductes ritualitzades característiques dels autistes.
Altres trastorns del desenvolupament són el trastorn desintegratiu infantil i els trastorns generalitzats del desenvolupament no especificats.