22 de Febrer:
Teories explicatives sobre l’orígen de
l’autisme. A càrrec de Dr. Luis Villar (CSMIJ)
El dia
22 de febrer el Dr. Luis Villar va inaugurar el cicle de
xerrades fent una introducció del que és l’autisme,
les teories sobre el seu orígen i els tipus.
L’autisme s’engloba dins un conjunt de
trastorns que es coneixen amb el nom de trastorns
generalitzats del desenvolupament. Aquests inclouen:
♣ El
trastorn autista
♣
El trastorn de Rett
♣
El trastorn
dsintegratiu infantil
♣ El
trastorn d’Asperger
♣
El trastorn
generalitzat del desenvolupament no especificat
Tots ells es caracteritzen per una perturbació greu i
generalitzada de varies arees del desenvolupament:
- habilitats per a la
interacció social.
- habilitats per a la comunicació.
- presencia de comportaments, interessos i activitats
estereotipats.
Però també presenten simptomatologia diferent, de la qual
el Dr. Luis ens va fer un petit resum.
El trastorn autista és un trastorn que es
caracteritza per la presència d’un desenvolupament
deficient de la interacció i comunicació social i un
repertori sumament restringit d’activitats i
interessos.
♣ Sovint existeix algun
diagnòstic associat de retràs mental o altres patologies.
♣ Poden presentar un ampli rang
de símptomes de comportament que inclouen hiperactivitat,
camp d’atenció reduït, impulsivitat, agressivitat,
comportaments autolesius i especialment els nens petits,
“pataletes”.
♣ També poden observar-se
respostes exagerades als estímuls sensorials com per
exemple, un alt llindar del dolor, hipersensibilitat davant
de sons, contacte físic, llum, colors o fascinació per
certs estímuls.
♣ Es
poden produir irregularitats en la ingesta alimentària o en
el son.
♣
Alteracions de
l’humor o l’afectivitat.
En quant a la prevalença, la
taxa mitja de trastorn autista en els estudis
epidemiològics és de 5 casos per a cada 10.000 individus.
El trastorn
de Rett es
caracteritza per multiples dèficits específics després
d’un període de funcionament normal després del
naixement. Està associat típicament a retràs mental greu o
profund.
Sembla que el trastorn de Rett és menys freqüent que el
trasorn autista i només s’ha diagnosticat en dones.
El trastorn
desintegratiu infantil es manifesta per una marcada
regressió en múltiples arees d’activitat després
d’un període d’almenys dos anys de
desenvolupament aparentment normal. Sol associar-se a
retràs mental greu.
El trastorn
d’Asperger presenta una incapacitat greu i
permanent per a la interacció social i la presència de
pautes de conducta, interessos i activitats repetitius i
restringits. En el trastorn d’Asperger no sol
observar-se retràs mental, tot i que s’han detectat
alguns casos de retràs mental lleuger.
El trastorn
generalitzat del desenvolupament no especificat
es sol utilitzar
per desingnar aquells trastorns que presenten símptomes
característics dels trastorns generalitzats però que no es
compleixen específicament, és a dir, “del tot”
els criteris de cap d’ells.
Els trastorns generalitzats del desenvolupament formen part
d’un continu en quant a símptomatologia i gravetat
que s’anomena l’espectre autista. En parlarem
en les properes xerrades.
Hi ha diverses teories sobre
l’orígen de l’autisme tot i que avui dia encara no
n’hi ha cap que asseguri del tot d’on prové,
per aquesta raó parlem d’indicis o teories.
La teoria amb què el Dr. Luis Villar es va centrar
principalment és la més contrastable fins ara, la teoria
basada en la genètica.
L’autisme no és una malaltia monogènica, és a dir,
que no depèn d’un únic gen, no existeix el gen de
l’autisme. Tot i això, en estudis de bessons
s’ha podut comprovar que si que hi ha base genètica
en els trastorns generalitzats de desenvolupament però
encara no se sap quins gens hi estan implicats.