|
SEGONA MEITAT 2002 |
INICI |
- 21-12-2002 Intent per observar Saturn i altres astres del Sistema Solar
- 01-12-2002 Ruta dels molins (Calldetenes)
- 17-11-2002 Visitem el cim del Matagals
- 15-11-2002 Conferència-Projecció de Meteorologia a La Salle
- 10-11-2002 Excursió al Pla d'Aiats i a Cabrera
- 27-10-2002 Visita a la fageda de La Grevolosa
- 20-10-2002 ACTER a la reserva botanica La Cirera
- 07 al 15 de Octubre de 2002: Exposició d'aparells de meteorologia
- 11-10-2002 Projecció de imatges sobre la nevada del 2001 i les posteriors glaçades
- 29-09-2002 Excursió a la riera de Les Gorgues
- 14-09-2002: La primera Astrocaminada
- 21-06-2002 El primer acte de l'ACTER: observació amb telescopi
Intent per observar els planetes
dissabte 21 de desembre de 2002
Desprès
d'haver posposat aquesta observació, aquesta vegada sí que vam intentar
observar alguna cosa amb el telescopi. El dia havia estat força tapat al
matí amb núvols baixos que no prometien gaire. Però cap a la tarda
semblava que la cosa s'anava destapant una mica, i teníem l'esperança
que cap al vespre el cel s'aniria aclarint per deixar-nos veure alguns
dels seus secrets.
Vam
anar a muntar el telescopi quan encara era de dia, just al punt del
capvespre, i ben aviat van començar a arribar els primers observadors,
majoritàriament alumnes i pares d'alumnes de l'escola on dies abans havíem
fet la xerrada.
Ja
s'havia fet ben fosc i miràvem amunt i no veiem ni un punt, ni una
estrella que ens il·luminés els ànims. Per sort no feia pas gaire fred
i tots plegats, carregats de paciència vam seguir esperant...
L'amic
Pei va decidir que, tot esperant, encara que no es veia el cel, podíem
anar aprenent coses del cel. Ens va dir que això és el que fan els astrònoms,
professionals i no tant, que quan no poden mirar el cel per culpa del mal
temps, aprofiten per adquirir més coneixements, per analitzar les dades
recollides en nits anteriors, sempre tenen feina pendent, aquesta colla!
Així
que vam fer una corrua i en Pei ens va ensenyar detalls importants sobre
la visibilitat dels planetes del sistema solar; les distàncies del
sistema solar i de l'univers; diferents característiques dels telescopis
i encara vam aprendre alguna cosa de personatges insignes de l'astronomia.
I tot seguit es va iniciar un debat animat que ens va fer recórrer innumerables aspectes de les ciències, de la musica, de mil coses, era un debat d'aquells de sobretaula, però amb l'avantatge que sempre vam poder mantenir un punt de vista crític i respectuós amb el mètode científic que ha permès i permet avançar cada dia en coneixements del món i de l'univers que ens envolta.
dilluns 9 de desembre de 2002 al CEIP Verge del Sol del Pont
dissate 14 de desembre a l'Aula de cultura de la Caixa de Manlleu
Aquesta conferència i projecció de imatges va tenir l'objectiu de fer-nos més propers i tangibles els moviments dels planetes del sistema solar aplicats a allò que veiem en el cel a ull nu. Vam aprendre el perquè de les les estacions, les marees i moltes coses més, detalls de cadacun dels plantetes del sistema solar. Sobretot vam aprendre que hi ha planetes que es veuen a simple vista i que no estan fixos en el cel, es van movent tot seguint uns camins ben determinats.
El nostre company Pei Iborra ens va acostar tots aquests conceptes i de ben segur que a partir d'ara molts mirarem el cel de la nit tot sabent que es veu alguna cosa més que la lluna i les estrelles.
Posteriorment a la sessió pública del 14 de desembre, teníem prevista una observació pràctica dels planetes amb telescopi, però el temps ens ho va impedir. Aquesta observació va quedar posposada per el dissabte següent a la mateixa hora (2/4 de 7) al nostre punt d'observació, aprop de la masia del Colom Gros.
diumenge 1 de desembre de 2002
A les 8 del matí erem nou de colla reunits a la plaça Major, tots ben abrigats, perquè era un matí fred i glaçat, el primer diumenge de desembre. Tot i la rigurositat meteoròlogica, que com sempre despertava l'alegria d'en Joan Fradera, hi havia moltes ganes de disfrutar d'una nova excursió que ens oferiria molts alicients. El nostre punt de partida va ser el parc de Les Set Fonts, a Sant Julià de Vilatorta. L'objectiu era seguir la Ruta del Romànic fins a Calldetenes i enllaçar amb la Ruta dels Molins, remuntant el Torrent de Sant Martí fins al punt de sortida.
Les primeres passes van transcorre per les urbanitzacions perifèriques de Sant Julià. Però de seguida vam començar a caminar entre camps de conreu i granges, envoltats d'aquell ambient i aquelles olors que tan ofenen als que no són d'Osona i que nosaltres acceptem com a naturals. Mentre feiem camí ens topavem amb masies (Can Soca, La Teuleria de Can Tona, Can Tona), cases senyorials de l'antiga burgesia (Santa Margarida) i alguna ermita (Santa Maria del Camí, Sant Tomàs), es tractava de construccions amb molta història. Tampoc se'ns va escapar una ullada als Pirineus, ben nevats fins a cotes baixes. La neu quan miravem al nord, la gebre de les vores del camí i el dia gris amb un sol entervolit, eren elements que augmentaven la sensació de fred i feien passar les ganes d'aturar-se a esmorzar. Ens apropavem a Calldetenes quan uns globus aerostàtics ens van despertar la curiositat. Els teniem a prop i observavem els seus moviments. Mentre un parell de globus pujaven i desapareixien entre els núvols baixos, un altre es movia de costat ràpidament empès pel vent del SW (Garbí).
I després d'algunes fotos, una enigmàtica caseta de fusta, enlairada del terra amb uns pilans, ens marcava l'inici de la Ruta dels Molins. Però, no ens vam estar de saber què era aquella caseta. Ens ho va explicar la mateixa persona que l'havia construida de forma artesanal. Es tractava d'una imitació d'un graner (hòrreo) típic asturià o gallec, que en aquest cas no serviria per assecar gra, sinó per observatori d'ocells i museu de natura integrat en la Ruta dels Molins.
El nostre camí continuava serpentejant el torrent de Sant Martí. Aviat ens vam aturar en uns bancs de pedra. Ningú va atrevir a asseure-s'hi i drets ens vam menjar els entrepans, que hi havia gana. La ruta estava molt ben senyalitzada i acondicionada amb ponts de fusta, palanques i passeres, saltant d'una riba a l'altra i fent el passeig més distret. Cada racó amagava detalls interessants que tenien molt sentit, ens parlaven d'un aprofitament màxim dels recursos naturals, una cultura de l'aigua molt antiga, una mentalitat que pensem haver-la inventat nosaltres en els últims anys. És sorprenent veure, en un tram tant curt de torrent, cinc molins fariners, diverses fonts, canals, rescloses, pous... Tots aquests elements despertaven preguntes mentre els anavem trobant, però els dubtes es van esvair quan vam arribar al Molí de la Calvaria, que es pot visitar i funciona com a museu. Allà, molt amablament, ens van explicar tot els procés des de la sembra del blat fins a l'obtenció del pa tal com es feia antigament i vam poder veure les eines que s'utilitzaven. Però la millor prova va ser veure funcionar el molí, veure com la força de l'aigua feia girar les gastades pedres que convertien el gra en farina. I després de la foto de grup i de la visita a l'ermita de Sant Martí de Riudeperes, quedava ben poc per arribar de nou a les Set Fonts.
|
Recull d'imatges |
||
 |
 |
 |
|
Sortint de Sant Julià, començàvem engrescats aquesta nova experiència. |
L'observatori d'ocells, fet amb l'estil dels hòrreos gallecs |
Tot vorejant el Torrent Sant Martí. Aviat ens aturaríem a menjar una mica |
 |
 |
 |
|
El molí-museu de la Calvaria que anys enrera havia estat dedicat a la funció de moldre blat. |
Al molí Calvaria ens van ensenyar molt amablement com funcionava tot el procès. |
L'Interior del molí està restaurat i conservat respectant rigurosament l'aspecte original. |
diumenge 17 de novembre de 2002
L'ascensió al cim del Matagalls, ja va ser una mica mes seriosa per les nostres cames, peró l'esforç va valer la pena.
Vam sortir de Sant Marçal, a la banda de llevant de la muntanya. A l'inici de la caminada, ens trovàbem a una altitud de 1100 metres, i el nostre objectiu es tobava a 1700, aquestes dades ja ens anunciàven una pujada intensa.
La temperatura a Roda de Ter en el moment de sortir era d'un grau sota zero (la segona glaçada de l'any) En canvi a Sant Marçal, força més amunt, estàvem a 4,7 º Era una prova més de l'efecte de inversió tèrmica a La Plana de Vic.
A dalt del cim estàvem a 3.5º. Quan hi vam arribar el temps era amable, peró mentre menjàvem el vent va començar a bufar, i la sensació de fred es va apoderar de tots nosaltres. Desprès de veure el paisatge i d'escoltar les interessants explicacions de meteorologia que ens va oferir l'amic Joan Fradera, el fred sen's havia ficat al cos, i tots ja teniem ganes de baixar.
Tot caminant passa el fred, i mentre baixàvem ens anàvem fixant amb els canvis de la vegetació que ens envoltava segons l'alçada. Es veu que les plantes també tenen les seves preferències.
|
Recull d'imatges |
||
 |
 |
 |
|
En el camí de pujada, el prat de Coll Pregòn sembla ben bé un prat de fades i nans, totalment envoltat de faig |
Una mostra de la climatologia extrema d'aquestes alçades: Els vents del Sud-Est havien tombat de soca-rel arbres inmesos com aquest |
Per fí hi vam arribar! Nosaltres teniem un cel blau, peró lluny, cap al Pirineu obsrevàvem com hi queia una nevada primerenca |
 |
 |
 |
|
I mirant cap al Sud-Est, el sol es reflexava damunt del mar. Es veu que amb dies molt clars, es por arribar a veure Mallorca des del Matagalls |
Viladrau als nostres peus. La sensació d'alçada era important. Anàvem contemplant les ombres dels núvols damunt la vall, que s'anàven movent cap a llevant |
Les Agudes (la Punta esquerra) i el Turó de l'Home (a la dreta). Lleugerament més enlaire que el Matagalls, ja acaronàven els núvols |
Conferència-Projecció a La Salle de Manlleu
divendres 15 de novembre de 2002
Un
dels objectius principals de l'Acter és el de difondre en tots els
àmbits possibles el món de l'estimació per les ciències. En aquest
sentit anem establint vincles de col·laboració amb centres educatius. En
aquest cas, i dins dels actes de la setmana per les ciències es va
realitzar una conferència i projecció de imatges de caire meteorològic.
Les interessants imatges, comentades de forma planera per el nostre company Joan Fradera, van fer les delícies dels assistents, que segons ens van dir, quedàren amb el bon gust de boca d'haver après unes quantes coses més del món de la meteorologia.
Excursió al Pla d'Aiats i Cabrera
diumenge 10 de novembre de 2002
Aquesta vegada, la nostra expedició va estar formada per dos grups: Els que ho veien més clar, van començar a caminar des de la casa d'Aiats, al peu mateix de la muntanya, una ascenció pronunciada i contínua que exigia esforç i tenacitat.
Els que volien gaudir de la cita, sense haver de patir, van poder optar per acompanyar-nos amb l'altre grup, que va pujar motoritzat fins al Coll de Cabrera i, va fer la caminada des d'allí fins al Pla d'Aiats i de tornada, tots plegats vam anar cap al santuari de Cabrera.
El dia era espléndid: El Sol lluïa amb força, com un anunci dels darrers dies amables de l'any, amb l'hivern a punt d'obrir la porta. Podíem escoltar els ocells que també gaudien de la bonança, i fins i tot un ratolí va topar amb la nostra expedició. Segurament que es va endur un bon ensurt.
Al dalt del pla, vam escoltar com aquella extensió de terreny havia servit anys enrere per plantar patates que desprès servirien per plantar de nou a zones de menys alçada. Es veu que la patata (originària d'Amèrica) es una planta pròpia de grans altituds. Les plantes crescudes a la terra baixa, de seguida perden les seves qualitats reproductores.
Al cap dels anys, el negoci de les patates d'Aiats va anar esdevenint poc rentable, fins que es va abandonar completament l'activitat, donant pas de nou, a la vegetació originària del lloc: La bruguerola, un arbust petit que cobreix gran part del pla d'Aiats, tot compartint l'espai amb les falgueres i alguns ginebres decoratius.
|
Recull d'imatges |
||
 |
 |
 |
|
Dues imatges de la magnífica vista de la Plana de Vic, tal com ho vèiem des del mateix Pla d'Aiats. Podeu comprobar com tot i ser un dia lluent a la Plana, de lluny encara podíem observar la inversió tèrmica característica de la nostra terra
|
Desprès de l'esforç, un bon esmorzar per recuperar forces, amb les explicacions de'n Francesc, a tomb de les patates del Pla d'Aiats |
|
 |
 |
 |
|
I desprès del Pla, la següent fita es mostrava complaent de la nostra visita. Ben aviat hi seriem |
Tot pujant les escales de Cabrera, el cor batega fort i posem les cames a prova, pero el plaer d'aconseguir-ho és molt gran. |
I quan arribem, trobem la hospitalitat d'aquest lloc tant present -de lluny- en el nostre paisatge habitual. |
Visita d'ACTER a la fageda de La Grevolosa
diumenge 27 d'octubre del 2002
|
Situació geogràfica |
 |
A la sortida cap a la fageda de La Grevolosa ens vam trobar, com de costum a les vuit del matí a la plaça de l'Ajuntament de Roda. Vam fer una colla de vint-i-cinc persones. De seguida vam començar el camí, cap a Can Pigallem, a La Vola.
A l'arribada ens vam trobar que per aquella zona, ja hi havia organitzada una caminada, amb molta gent que hi participava. Era la caminada de la Serra Grenuyda, que ja té deu anys de tradició.
Ja ens pensavem posar-nos a caminar, pero el company Francesc Gutiérrez ens tenia preparada una mica d'explicació sobre la utilització de la brúixola, l'altímetre, i els mapes. Van ser unes paraules ben interessants.
I tot seguit ens posàvem a caminar, tot espolsant la son de les orelles. Primer seguint una pista forestal, i de sobte, vam agafar un sender a l'esquerra i amunt que fa pujada! No era pas un pendent molt fort, just per fer-nos bufar una mica. Quan vam arribar al paratge de la fageda de la Grevolosa, les sensacions es barrejàven: Le imatges fantàstiques, la humitat, la frescor, el cansament... tot plegat convidava a asseure's i contemplar aquesta obra mestra de la natura.
Desprès d'esmorzar, la baixada era més amable amb les nostres cames... Ben aviat vam trobar l'ermita da Sant Nazari. Hi vam donar un cop d'ull i fins i tot poguèrem entrar a dins... La sensació d'abandonament d'un lloc sempre dona un toc de tristesa. I vénen pensaments i imatges d'uns temps passats.
Continuant el camí, el Sol ja començava a picar, i els jerseis ja sobraven. Per sort, aviat vam arribar de nou al punt de partida.
|
Recull d'imatges |
||
 |
 |
 |
|
Just abans de començar, en Francesc ens va donar unes interessants explicacions sobre la utilització de la brúixola i de l'altímetre |
Tot marxant cap a la fageda, no s'ens va escapar que la Lluna ens anava acompanyant, tot jugant amb els arbres. |
I a la fageda, era el Sol qui composava unes imatges fantàstiques amb les branques centenàries |
 |
 |
 |
|
La tardor ja fa de les seves amb els colors del bosc. Setmana rera setmana el ventall de colors va progressant. |
Despès de la pujada intensa, es van posar molt bé, aquells entrepans enmig del magnífic escenari |
L'ermita de Sant Nazari ens esperava en el camí de baixada. Malauradament, està una mica abandonada. |
