- 26-06-2004 Tercera Astrocaminada

- 08-06-2004 Observació del trànsit de Venus

- 05-06-2004 Xerrada a càrrec de l'Espeleo Club Osona

- 30-05-2004 Excursió a la Zona Volcànica de la Garrotxa

- 16-05-2004 Observació de les aus de ribera

- 24-04-2004 Segona Assemblea General d'ACTER

- 18-04-2004 Visita a l'Observatori Fabra

- 19-03-2004 Xerrada:"La Lluna, una gran desconeguda. I exploració de Mart" al barri de Santa Anna de Vic

- 07-03-2004 Excursió a Sant Miquel de Falgars

- 6,13,20 i 27-03-2004 Curset de Meteorologia

- 22-02-2004 Visita a les Coves del Toll

- 08-02-2004 Observació Solar a la Plaça Major

- 24-01-2004 Projecció: “Roda de Ter sota la neu i el fred. Desembre de 2001” a Can Planoles

- 17-01-2004 Conferència "L'home i la natura"

    3a Astrocaminada

dissabte 26 de juny de 2004

Després de dues astrocaminades organitzades durant la tardor, ara volíem aprofitar les agradables nits d'estiu per veure noves estrelles i constel·lacions. I també havíem augmentat els mitjans tècnics, disposavem d'un telescopi més i d'un nou company, en Ferran. Això ens va premetre instal·lar un telescopi en un punt intermig i dos a la placeta de l'Esquerda. Per acabar-ho d'arrodonir teníem apunt el projector i la pantalla per passar imatges i explicar més detalls.

El temps no ens faria patir aquesta nit, que es presentava serena. Així doncs, gairebé una cinquantena de participants sortien de la plaça de l'Esquerda a les onze. Després de cinc quilòmetres allunyant-se de la llum del poble arribaven a l'esplanada del Colom Gròs. Allí el company Pei Iborra els esperava per introduir-los en l'observació del cel a ull nu i també per observar Júpiter amb el telescopi. Ja només quedava la tornada.

Al arribar a la placeta de l'Esquerda es tenien ven guanyada la coca i els sucs. Havia acabat la caminada però l'observació continuava i en Pei reprenia les explicacions amb el projector. 

I és que la vetllada era tan agradable... que vam acabar fins ben tard, mirant la Lluna, estrelles dobles, galàxies, nebuloses, fotografies fantàstiques i fent-nos les preguntes amb què ens enbolcalla el cel de la nit.

    Observació del trànsit de Venus

dimarts 08 de juny de 2004

Era un dia laborable, però l'esdeveniment és d'aquells que fan història. ACTER no podia deixar escapar l'oportunitat d'observar un trànsit del planeta Venus. Així doncs, la secció astronòmica va fer els possibles per instal·lar els telescopis i poder gaudir de l'efemèride.

Haguéssim volgut apropar-nos més a la gent i muntar els telescopis a la mateixa Plaça Major, però primava l'observació i el millor lloc des d'on podíem seguir completament el trànsit, era a la Plaça de l'Esquerda, al barri de l'Atalaia.

A trenc d'alba, ja desplegavem els estris i posavem apunt tots els preparatius. I a les 7:20, va aparèixer, puntual a la cita, el planeta Venus, que començava el seu periple interposant-se entre la Terra i el Sol. El vèiem com una petita taca negra, perfectament circular, superposada al cercle groc de l'astre rei. Bé, tampoc tan petita, feia molta més presència que la del seu company Mercuri (pel maig del 2003 vam observar un trànsit de Mercuri. Vegeu les activitats realitzades). Va anar recorrent el seu camí, fins que, al voltant de les 13:00, es va tornar a fer invisible sota la llum solar.

Forces van ser les persones encuriosides que es van acostar a observar. Per a tots era una experiència nova i única, ja que no la tornarem a observar en la nostra vida (al 2117 tornarà a ser visible des d'Europa). I sempre, en aquests casos, ens fem preguntes, i les xifres de l'Univers ens colpeixen de nou!

Gràcies a tots aquells que vau observar i vau disfrutar amb ACTER d'aquesta experiència!

    Xerrada "Un món sota terra" a càrrec de l'Espeleo Club Osona

dissabte 05 de juny de 2004

Teníem ganes de veure coses noves, de que ens expliquessin curiositats i anècdotes i de descobrir tot allò que s’amaga sota terra. Aquesta vegada ho faríem sense haver-nos de moure de la cadira. Avui venien a Roda uns companys de l’Espeleo Club Osona a fer-nos una xerrada sobre les coves.

No érem massa gent però de seguida es va crear un ambient molt agradable. Ens van començar a explicar què eren les coves, què eren els avencs i les galeries, com es formaven etc. i tot d’una forma molt entenedora.

La gent es veia animada, feia moltes preguntes!. Les fotografies, encara que no estiguessin fetes per ells, eren impressionants. Vam veure fotografies de formacions completament espectaculars i úniques, coves que tenien més de 500km de recorregut etc.

Ens van ensenyar quin material utilitzaven i fins i tot ens van fer alguna demostració pràctica amb el carburer. El què va acabar d’arrodonir la xerrada va ser l’excel·lent model que ens anava ensenyant la diferent roba que calia per entrar a aquests llocs.

Realment va ser una xerrada que, encara que va durar fins a les 12, va ser molt entretinguda. 

    Excursió a la Zona Volcànica de la Garrotxa

diumenge 30 de maig de 2004

Teníem ganes de descobrir nous indrets i racons de gran interès natural i paissatgístic. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa n'era un d'ells.  Així que un grup de socis i simpatitzants ens vam aplegar per viatjar a la nostra comarca veïna.

El viatge ja ens va obsequiar amb magnífiques vistes de les cingleres que s'aboquen a la Vall d'en Bas i dels salts d'aigua que s'hi despengen. Poc després d'atravessar la ciutat d'Olot, en direcció a Santa Pau, vam deixar el cotxe en el primer punt d'informació del parc. Des d'allí vam iniciar la nostra ruta, recorrent els boscos de la fageda d'en Jordà.

Les roques que trepitjavem ens alertaven del seu passat volcànic, mentre que la humitat i frescor de l'ambient evidenciaven l'abundosa pluviometria del territori. Vam aprofitar el pedrís de la masia de Can Jordà per asseure'ns a esmorzar i a continuació en Francesc ens va recordar alguns dels conceptes bàsics que expliquen l'existència dels terratrèmols i volcans.

Tot seguit vam enfilar el GR2 en direcció al volcà de Santa Margarida, un dels més populars de la zona. Aquesta ruta és molt freqüentada per excursionistes, naturalistes, geòlegs i amants de la natura, en definitiva tots ells simpatitzants potencials d'ACTER. I efectivament, a la vora del camí, tot fotografiant una flor, hi havia una noia, que potser li podrien interessar les nostres activitats. Així doncs, sense perdre temps, li vam entregar una targeta i...si, va semblar que li interessava. Es diu Silvia, és de Portugal, estudia botànica i està realitzant un treball a la zona. També tenia ganes de visitar els volcans, així doncs, es va afegir a la colla.

A partir de llavors l'interès de la ruta va agafar, a més, un fort caràcter botànic. Per fi algú ens podia dir, exactament, els noms de les flors que fotografiavem. I axí vam anar fent camí fins al cim del con del volcà de Santa Margarida. La vista del cràcter és de postal, però ens havíem d'apressar, perquè es posava a ploure.

Malgrat tot els ànims no van decaure i caminant sota la pluja vam passar per darrera del volcà Croscat, on es pot observar la terrible ferida que van provocar les pedreres de greda. Poc després vam arribar al punt de partida on vam dinar i vam fer la foto de grup. Va ser una jornada "espantosa" (en portuguès significa meravellosa) tal com ens deia la Silvia. ACTER ja ha arribat a Potugal!

    Observació de les aus de ribera

diumenge 16 de maig de 2004

Ens vam reunir una bona colla aquell matí davant el local d'ACTER. Des d'allà començava la ruta, però abans, el naturalista Joan Culí (membre del Grup de Naturalistes d'Osona), que ens faria de cicerone,  ens va introduir en la matèria. Ens disposavem a observar els ocells que viuen a la riba del Ter. Per això calia anar amb els ulls ben oberts i parar bé l'orella.

Però mentre ens aproximavem al riu, ja vam observar algunes espècies que viuen en ambients urbans. En Joan, pacientment, responia a totes les preguntes i ampliava la nostra curiositat.

Ja a la vora del riu el nombre d'ocells va créixer i vam veure ànecs coll verd mascles, femelles i anaguets que no deixaven de seguir la mare, i que van fer les delícies dels més petits. També vam veure el martinet blanc (veure foto), aturat en un arbre i molts d'altres ocells. Tots ells apareixien en el llibre que en Joan ens mostrava i que ajudava a amenitzar les explicacions.

Altres ocells no els vam veure, però vam sentir els seus cants, com els del russinyol o del cargolet. I fins i tot vam fer sortir del seu amagatall a l'oriol, atraient-lo amb un reclam sonor.

Però no només ocells, una serp d'aigua es va presentar a la cita i en Joan la va agafar amb facilitat. La vam poder tocar, fotografiar de molt aprop i conèixer  moltes curiositats.

Aquesta va ser la tònica del matí, descoberta rera descoberta, foto rere foto, pregunta rere pregunta, amb molta inquietud per aprendre.  

Segona Assemblea General d'ACTER

dissabte 24 d'abril de 2004

Feia un any de la primera assemblea i ja teníem ganes de tornar a asseure'ns tots plegats a parlar dels temes que afecten a l'entitat. 

Seguint els punts de l'ordre del dia, vam començar plantejant que després de dos anys, hi havia l'oportunitat de presentar-se nous candidats i candidates a ocupar un càrrec dins la junta directiva. En Joan Fradera havia manifestat la voluntat de deixar el càrrec de president, que finalment ha estat ocupat pel nostre company Pei Iborra, amb el suport unànime dels assistents. Per tant, felicitats Pei! De totes maneres, en Joan i tots nosaltres continuarem treballant com sempre i animem a tots els socis a participar-hi.

Vam seguir amb el balanç econòmic que continua positiu i ha millorat respecte el primer any. 

A continuació vam fer un recordatori de les activitats realitzades des de l'inici de creació de l'entitat. En total han estat 54 en gairebé 2 anys, que es distribueixen en un 38% corresponent a la secció d'astronomia, un 20% a meteorologia, un 34% d'excursionisme, un 6% a paleontologia i un 9% fora de les seccions establertes.

També vam començar a parlar del dinar per celebrar el segon aniversari d'ACTER. Us avancem que serà a mitjans de juliol i vam parlar d'un lloc privilegiat com Bellmunt.

I de cara a la Festa Major també van anar sorgint idees perquè ACTER hi sigui ben present. Tenim pensat participar amb una barraca al passeig del Ter on es donaria a conèixer l'entitat i muntaríem alguna activitat (a data d'avui 19/05/04 estem preparant una activitat sorpresa!). Per això necessitem més que mai la vostra col·laboració.

I més temes, més suggeriments dels socis i un munt d'idees i il·lusió van anar completant l'assemblea.

    Visita a l'Observatori Fabra

diumenge 18 d'abril de 2004

Com a complement del curs de meteorologia vam decidir visitar un observatori emblemàtic del país, l'Observatori Fabra, que celebra el centenari. De fet, aquest observatori va començar allotjant un potent telescopi i es dedicava a treballs astronòmics, però de mica en mica va anar ampliant els seus estudis i es dedica també a la sismografia i a la meteorologia. Per tant, la visita era interessant des de molts punts de vista.

L'encarregat de l'observatori; un home molt amable i comunicador, va començar per ensenyar-nos la gàbia meteorològica i els aparells instal·lats al jardí. El gran mèrit que té un observatori és la continuitat en les observacions, i en el Fabra ja es porta una sèrie ininterrompuda de 90 anys.

Només d'entrar a l'edifici ens va explicar la història dels estudis de sismologia que fa l'observatori. S'han detectat milers de terratrèmols, tots amb una magnitud relativament baixa i molts d'ells amb l'origen a d'altres països.

Després d'entregar-nos un llibret explicatiu i introduir-nos la secció d'astronomia, tots frisavem per pujar cap a la cúpula de deu metres on hi ha la joia del Fabra. Es tracta d'un telescopi refractor (de fet són dos, un d'òptic i un de fotogràfic) de sis metres de llarg i 38 cm de diàmetre. És impressionant veure com desenes de tones es mouen amb tanta suavitat i precisió.

I després de veure una panoràmica de la ciutat de Barcelona des de l'exterior de la cúpula, ja només restava col·locar-nos bé per la foto de rigor davant la façana de l'observatori. Sens dubte una jornada d'aquelles que fan afició.     

    Xerrada: "La Lluna, una gran desconeguda" i "Exploració de Mart" al barri de Santa Anna de Vic

divendres 19 de març de 2004

Els veïns del barri de Santa Anna de Vic ens van demanar organitzar una xerrada al Centre Cívic. Nosaltres estavem encantats i els vam proposar una conferència astronòmica que presentaria el nostre company Pei Iborra. Es tractava de la xerrada: "La Lluna, una gran desconeguda", que vam fer per primera vegada a Calldetenes, durant la Setmana de la Ciència 2003. Els va agradar la idea, però degut a les últimes notícies sobre l'exploració de Mart, vam decidir dedicar una part de la xerrada a aquest tema d'actualitat. 

Amb una bona acollida de públic, en Pei va anar explicant tots els detalls de l'origen, morfologia, moviments i múltiples curiositats de la nostra germana a l'Univers, la Lluna. Entre imatge i imatge les preguntes dels assitents anaven amanint la vetllada. 

Al final, en lloc de parlar de l'exploració lunar, en Pei ens havia preparat un viatge virtual a Mart. Amb animacions, dibuixos i imaginació vam pujar a cavall de les últimes sondes espacials que exploren el planeta vermell. Així vam conèixer les sofisticades eines que ens permeten anar descobrint, mica en mica, els misteris que s'amaguen més enllà del nostre planeta blau.   

Excursió a Sant Miquel de Falgars

diumenge 7 de març de 2004

Després d'un dissabte plujós, el temps per diumenge se'ns presentava incert, però ens vam llevar amb boira a Roda i això era bon senyal. Una quinzena de caminaires ens vam trobar per anar d'excursió cap a una zona poc coneguda per la majoria. Ens disposavem a recórrer el camí que porta de Falgars d'en Bas fins a l'ermita de Sant Miquel de Falgars.

El fang estava garantit i l'aigua menava per arreu. Tot passejant i fent fotografies vam anar fent camí, una pista que serpentejava per entre prats de pastura i masies enrunades. Encara vam trobar clapes de neu que aguntaven de la nevada de feia poc més d'una setmana. I és clar, no ens vam poder estar de llençar-nos alguna bola de neu i refrescar l'esquena d'algun company o companya.

D'aquesta manera el camí es va fer curt i sense adonar-nos-en vam arribar a la cinglera on s'enclava la històrica ermita de Sant Miquel de Falgars, que actualment també allotja un refugi de muntanya arranjat pel GEIEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí). Des d'aquest punt privilegiat, mirador de la Vall d'en Bas, es podien veure pobles, camps i masies que s'estenien sota els nostres peus, territori ja de la veïna comarca de la Garrotxa. I vam començar a repassar els noms del pobles mentre esmorzavem. Qui més qui menys jugava a enfilar-se pel roquissar que sostenia l'ermita i que es difuminava amb les parets de l'edifici, fins a fer-se difícil delimitar on acabava la roca i començava l'ermita.

I de tornada, igual que a l'anada, entre jocs, fotos i converses, vam desfer sense esforç el camí, que és part del GR2.   

Primer Curs d'Iniciació a la Meteorologia

dies 6, 13, 20 i 27 de març de 2004

En Joan Fradera, el nostre home del temps, tenia moltes ganes d'organitzar un curs d'iniciació a la meteorologia al nostre poble. Era una idea que tenia de feia molt temps i finalment era possible portar-la a la pràctica.

El temari del curs és prou interessant i variat com per fer unes classes ben amenes, tot buscant que la gent ho passi bé i alhora aprengui els conceptes bàsics que expliquen els fenomens meteorològics. Amb uns recursos ben elaborats (fotocopies amb gràfics, textos, mapes i dibuixos a la pissarra) i les continues preguntes i intervencions dels assistents al curs, vam aprofitar molt bé una tarda que es presentava plujosa. Aquest primer dia, en Joan el va dedicar a explicar-nos els conceptes fonamentals de la circulació general atmosfèrica, les masses d'aire, el front polar, el front fred, el càlid, les depressions i els anticiclons... Tot i que les ganes dels assistents van fer que ens avancessim amb nous temes.

El segon dissabte el vam dedicar als aparells meteorològics. Vam poder veure, tocar i posar en funcionament els instruments que utilizen els meteoròlegs per fer les mesures dels diferents paràmetres: els termòmetres, el psicròmetre (humitat), el baròmetre (pressió), el pluviòmetre (pluja), etc.

Els núvols van ser els protagonistes de la tercera jornada. Amb una sessió amb power point vam veure unes imatges magnífiques de tot tipus de núvols: alts mitjos, baixos i el rei dels núvols, el Cumulonimbus. També escenes fabuloses dels meteors: gebre, pedra, neu, boira...

I l'últim dia, vam explicar com s'organitza la tasca l'observador. Vam aprendre a omplir les fitxes i amb una aplicació informàtica molt útil ara ja podrem posar en pràctica tot el què hem après. Ha arribat el moment de provar l'experiència de ser observadors meteorològics!  

Visita a les Coves del Toll

diumenge 22 de febrer de 2004

Ens disposavem a passar un matí prehistòric visitant les coves del Toll, una cavitat que es troba entre les poblacions de Collsuspina i Moià. Amb els milenis, l'aigua que absorvia el sòl va anar desfent i modelant la roca calcària. Així, amb la paciència del temps, un riu subterrani va obrir galeries tortuoses, que finalment van sortir a la llum. I tant els animals com l'home prehistòric van aprofitar aquest refugi natural per a viure-hi. De la mateixa manera, el temps va anar esborrant aquest episodi d'esplendor de la cova i fa, tan sols uns 50 anys, que els espeleòlegs estan tornant a reconstruir la història de la Cova del Toll.

Nosaltres vam poder passejar per l'interior de la cova acompanyats d'un guia que ens desvetllava els secrets de cada racó. El tram més proper a la boca sud havia estat ocupat per l'home durant el neolític. Més cap al nord, la galeria era atravessada per un torrent d'aigua que obria les galeries Est i Oest. Nosaltres vam continuar cap a l'Est admirant les capricioses formes que havia donat l'aigua a la roca argilosa.  Fins que vam arribar a la sala de la pota de l'elefant, anomenada així per una columna de roca que semblava talment la pota de l'animal. 

I després de les coves, vam completar el matí amb una visita al museu arqueològic i paleontològic de Moià, on s'hi exposen els objectes trobats a la cova. Centenars d'ossos d'animals i humans, així com estris utilitzats per l'home fa milers d'anys omplien les vitrines. I també van ser agradables les explicacions de Joan Surroca, un home que, de jove, juntament amb altres nois de Moià, van fer exploracions importants a la cova, aquell forat per on sorgia aigua i que el veïnat sempre havia anomenat el Toll.

Observació Solar a la Plaça Major

diumenge 8 de febrer de 2004

Ja teniem ganes de tornar a muntar una activitat de la secció d'astronomia. Voliem fer una observació pública amb els telescopis, però sabíem que el fred de l'hivern seria un obstacle per atraure la gent. Per això vam decidir fer astronomia diürna. Així doncs, vam preparar una observació solar des de la Plaça Major de Roda de Ter.

A partir de quarts d'onze el Sol ja s'alçava per sobre les teulades de les cases que volten la plaça. Els núvols ens feien una mica la guitza, però encara ens van deixar ullades de sol per poder observar. Des de les onze fins a l'hora de dinar van anar passant persones encuriosides i amb ganes de saber què estavem fent. Els explicavem com es pot observar el sol d'una forma segura, amb el sistema de la projecció. I vam poder veure les taques solars. Com sempre passa en astronomia, les dimensions de les coses són inimaginables. Moltes de les taquetes negres que veiem en la imatge del Sol tenien mides reals superiors a les del nostre planeta!

El més important és que vam passar un bon matí, acompanyats de persones motivades per aprendre coses. Alguns estaven molt interessats per les nostres activitats, ja que disposaven d'algun telescopi ameteur i nosaltres vam estar molt contents de poder-los conèixer. Precisament ACTER necessita persones com vosaltres.         

"Roda de Ter sota la neu i el fred. Desembre de 2001" a Can Planoles

dissabte 24 de gener de 2004

L'hivern de l'any 2001 - 2002 va ser especialment cru a les nostres contrades. Una important nevada, seguida d'un periode de temperatures molt baixes van transformar el paissatge i la vida quotidiana de la gent. Feia molts anys que no es vivia un fenomen així. Per això, el nostre company Joan, com tot aficionat a la meteorologia, va imortalitzar aquell hivern en multitud de fotos i dades.

Disposavem d'una projecció de fotografies molt entranyables d'aquells dies, unes imatges que van guanyant valor amb el temps. Ens feia molta il·lusió tornar-les a ensenyar, aquesta vegada des de la porxada de Can Planoles, al casal dels avis. Sabíem que els agradaria, perquè qui més qui menys recordaria altres temps, quan la neu i el riu glaçat eren ingredients habituals de cada hivern rodenc.    

Vam passar una bona tarda, recuperant la memòria meteorològica d'uns dies que, segurament, tardaran molt a repetir-se. 

Conferència "L'home i la natura"

dissabte 17 de gener de 2004

En Pere Tremolosa ens oferia una altra conferència, aquesta vegada d'ecologia, i en un altre ambient, més familiar i acollidor, el local d'ACTER.

Allí ens vam trobar una colleta per escoltar les seves explicacions. Amb la conferència "L'home i la natura" ens volia mostrar diversos exemples de la pressió que l'espècie humana està exercint sobre la vida del nostre planeta. Així van aparèixer: la contaminació de les aigües, l'aire, la pluja àcida, el forat de la capa d'ozó, l'extinció de les espècies... I les possibles solucions a aquesta destrucció: el reciclatge, l'estalvi energètic, les energies renovables, etc. Una colla de conceptes i filosofies que havíem d'anar implantant si volem salvar el nostre habitat.

Ens va mostrar com aquesta sensibilització que estava neixent, en els països industrialitzats, en els últims anys, no era nova. Ja els indis amercans van tenir una sensibilitat i una estimació especials vers la natura. Per això parlaven de la mare Terra i el pare Cel. 

Tot plegat una vetllada molt enriquidora.