Mides i proporcions de l’univers

Si observem el nostre entorn, valls, muntanyes, oceans... podem pensar que la Terra és inmensa, no obstant això, si començem a observar més enllà i mirem: planetes, estrelles, galàxies, ens adonarem de que la terra és insignificant en relació amb el que l’envolta.

 La Terra té un radi d’uns 6380Km, la Lluna és l’astre més proper i es troba situada  a uns 380.000 Km, tenint un radi de 1740Km.Si construissim un model a escala de l’univers, en el que la Terra tingués el tamany d’un cigró, la lluna seria un grà de sorra gran situat a una distancia d’uns dos pams.

 El Sol té un radi de 700.000Km i està situat a una distància de la terra d’uns 150 milions de quilometres. En el nostre univers a escala seria una pilota de platja gran situada a 150 metres del cigró a on vivim.

Jupiter té un radi de  71.500Km i es troba situat a una distància de 780 milions de quilòmetres respecte del Sol. En el model seria una taronja situada a 780 metres del sol.

 Arribant als limits del sistema solar trobem Plutó, la distància mitjana de Plutó al Sol és de 5.913 milions de quilometres. En l’esquema seria un gra de sorra mitjà situat a 6 quilometres del Sol.

 A partir d’aquest punt ja no podem continuar mesurant les distàncies en quilòmetres, ja que és una unitat de mesura massa petita en comparació amb les dimensions de l’univers, per tant utilitzarem com a unitat l’any llum.

Un any llum és la distància que recorre un raig de llum al llarg de tot un any. Equival a uns 9,5 bilions de quilometres.

 Els objectes més significatius que trobem a les proximiitats del sistema solar són les estrelles més properes. Aquestes estrelles representen la major part dels objectes observables a simple vista i formen les constel·lacions. L’estrella més propera (exceptuant el Sol) és pròxima centauri que es troba a una distancia de 4,22 anys llum del sistema solar (uns 40 bilions de quilòmetres). En el model a escala seria una altra pilota de platja situada a uns 40 quilòmetres del sol, és a dir que si en el model coloquessim el Sol a Osona, pròxima centauri la podriem trobar aproximadament a l’altura del satèl·lit meteosat.

Les estrelles visibles a ull nu més llunyanes es troben a una distància de pocs centenars d’anys llum.

 A una distancia d’uns 1.300 anys llum podem trobar la nebulosa d’Orió, que es pot observar a la constelació d’Orió just sota el cinturó.

 Com ja deveu saber les estrelles s’agrupen en galàxies, la nostra és la Via Lactea. És una galàxia de tamany mitjà i té un diàmetre d’uns cent-mil anys llum.

En el model a escala en el que la terra té el tamany d’un cigró la Via Lactea tindria un tamany d’uns 1.000 milions de quilòmetres, comparable al sistema solar agafat fins a l’òbita de Jupiter.

 La galàxia més pròxima a la nostra és la galàxia d’Andromeda que es troba a uns 2,3 milions d’anys llum. Es pot observar a la constel·lació d’andromeda com una taca borrosa. En el model a escala es trobaria a una distància de la Terra d’uns 20.000 milions de quilòmetres, unes quatre vegades més lluny que l’orbita de Plutó.

 Les galaxies per la seva banda s’agrupen en cúmuls i aquests a la vegada en supercúmuls de galàxies. El conjunt dels supercumuls de galàxies segons les teories actuals formarien tot l’univers. 

Els limits de l’univers observable es tròben a uns 12.000 milions d’anys llum.

 De totes les dades exposades en aquest apartat el més important és quedar-se amb la idea de que l’univers és enorme, més que amb el valor concret de les dades.

Arnau Oms