La Pica d'Estats

el sostre de Catalunya

• Dades d’interès

Temps: 5h de pujada 

Desnivell:  1376m

Distància: 7km

Dificultat: Alta - Extrema

Data: 26/07/03

Època: Nosaltres aconsellem fer-la a finals de primavera o a l'estiu, ja que és quan hi ha menys neu i no és necessari un gran nivell tècnic. 

Ruta: Refugi de Vallferrera (1940m), trencant (30', 2050m), Estany de Sotllo (1h 45', 2350m), Estany d'Estats (2h 30', 2470m), Port de Sotllo (3h 30', 2893m), Pica d'Estats (5h, 3143m). 

• Perfil

• Relat

Avui pujarem la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya. Amb els seus 3143 m, la Pica s’alça en mig del Pirineu català despertant un gran interès a molts muntanyencs, pot ser per la seva bellesa, pot ser per la seva alçada, ves a saber, però el cas és que ara som nosaltres els que estem als seus peus esperant el moment de pujar.

Acabem de passar la nit al refugi de Vallferrera a una altitud de 1940 m. Són tres quarts de sis quan ens carreguem les motxilles a l’espatlla i comencem a pujar. El primer tros el fem de nit però de seguida ja comença a clarejar. El camí no té pèrdua, està molt fressat i hi passa molta gent. Hi ha un tros on haurem de desgrimpar una roca però no comporta cap mena de dificultat. El paisatge és molt bonic, l’aigua brolla per tot arreu, per sota de qualsevol pedra surt un rierol d’aigua i va a ajuntar-se amb la riera principal, la qual travessarem un tros més endavant. Quan arribem el primer estany, l’Estany de Sotllo, ja veiem per primer cop la Pica, el Port de Sotllo i el cim de Sotllo. El dia s’ha començat a tapar i ens amenaça de no deixar-nos pujar amb tranquil·litat. Nosaltres continuem pujant, però això sí, controlant en tot moment el temps que fa i el núvol que hi ha enganxat dalt la muntanya. El paisatge és esplèndid, el llac és d’aigua cristal·lina. La veritat és que dóna ganes tirar-s’hi, però l’aigua està gelada.

Sense encantar-nos massa, continuem per una petita pujada i arribem a l’Estany d’Estats. Ara bé la tartera, que ens portarà fins al Port de Sotllo. Puja amb força fins a dalt. Es guanyen metres molt de pressa i el cansament es comença a notar. Quan arribem a dalt ja portem unes 3h de camí. Per pujar fins al cim hi ha dues possibilitats, la primera és passar per la carena on s’ha de grimpar i la segona és baixar per la banda francesa, que és més llarga però s’evita el tros de la grimpada. Nosaltres baixem cap a França, ja que amb la boira i el vent no veiem massa clar passar per l'exposada cresta.

Hi ha diverses pales de neu que hem de travessar, però que no suposen cap problema. Queda només una última pujada per arribar al punt més alt de Catalunya i al cap de 5 h d’haver sortit del refugi ja som a dalt. Des de allí hi ha una vista excepcional. Es poden veure els dos estanys pels quals havíem passat feia qüestió d’unes hores, al nostre voltant teniem el Pic Verdaguer amb els seus 3000 metres i escaig, la Punta de Gabarró i el Montcalm. Fem les fotos de rigor a dalt a la creu, fem l’última ullada al nostre voltant i mentre diem adéu a la Pica d’Estats comencem ja la baixada.

L’excursió d’avui és una d’aquelles que comporta un mínim de preparació, però la ruta a seguir és molt bonica. Des d’ACTER recomanem fer-la a tothom qui li agradi la muntanya.