Excursió al Taga

• Dades d’interès

Temps: 2h i 30' de pujada.

Desnivell: 675m

Distància: 8Km

Dificultat: Mitjana

Data: 7/12/03

Època: Aquesta excursió es pot fer durant tot l'any. A l'hivern, això sí, ha de ser un dia serè, ja que si se'ns posa boira és molt perdedor.

Ruta: Nosaltres vam començar a mig camí del Coll de Jou (1350m), coll de Jou (1h, 1630), cim del Taga (2h 30', 2035m)

• Perfil

• Mapa

• Relat

Diari d'expedició de la primera hivernal del “Locus team”

7-12-2003

Especialistes: Iris, Torres, Eduard, Francesc, Marc i Jordi.

Amb la idea de tocar una mica de neu el Locus Team va quedar convocat a les 9 del matí davant de la seu d'ACTER, el punt de trobada habitual. L'hora de sortida és una mica tardana però tot i així enfilem rumb cap a Ribes de Freser amb la idea d'anar a pujar el Taga de 2040 metres. La primera vista que tenim del Puigmal (2913 metres) és espectacular, comprovem que la nevada de la setmana passada va ser molt intensa. Ràpidament també albirem els dos Torreneules completament nevats i ens venen nostàlgics records de la nostra preparació per la Pica d'Estats (3143m).

Un cop a Ribes de Freser trenquem i agafem una carretera secundària i estreta que presenta grans capes de gel i fan patinar els dos cotxes. Particularment m'ho passo molt bé perquè no puc deixar de pensar en el ral·li Montecarlo i el Ral·li de Suècia que obren el mundial de ral.lis d'aquí un mes. També trobo a faltar al nostre gran pilot Seim que segur que haguéssim firmat un scratch al·lucinant. Molt probablement també haguéssim pogut anar a parar marge avall !!

Després de fer un revolt tancat a l'esquerra amb pujada quedem orientats al Taga. Està completament nevat i queda molt amunt. La primera impressió és que no si puja, no portem cap material per la neu, ni grampons, ni raquetes, ni piolet, ni esquís. Només l'experimentat alpinista Edu Guti porta uns paraneus que ja els haguéssim volgut nosaltres. La carretera ens guanya i ens obliga a deixar els cotxes a 1300 metres d'altitud, davant nostre tenim uns 700 metres de desnivell completament nevats fins als 2040 metres del Taga.

Sense cap mena d’objectiu ens preparem, ens abriguem amb els forros polars, agafem les ulleres de sol, ens cordem les botes, ens posem els guants, agafem les motxilles, agafem els valuosíssims pals telescòpics i tirem amunt per la carretera amb la intenció de veure fins on arribem i de literalment d'anar a fer ninots de neu.

Ràpidament el caràcter Locus del grup ens fa deixar la glaçada i nevada carretera per enfilar-nos camp a través. La pendent és forta però no hi ha gaire neu. A mesura que travessarem arbustos aquesta es fa més present, tan present que ja no es veu ni una mica d'herba. De moment la capa es fina i no ens enfonsem gens ni mica. Això ens fa continuar amunt, però encara falta molt. Les fotos són espectaculars, pugem de costat clavant els cantos de les botes contra la neu. Amb els pals ens aguantem i anem pujant fent ziga-zagues. Aquí la neu es una mica glaçada, per això em d'anar picant amb les botes, però no ens enfonsem. Devem estar a uns 1500 metres i encara no tenim pas clar si pujarem o no. En Torres ens porta molta distància i l'obliguem a retrocedir per anar tots junts, ja que no  tenim ni la més mínima experiència ni domini de la situació en que ens trobem.

Ens creuem amb uns esquiadors de muntanya, un puja amb els esquís i l'altre amb raquetes, però porta una taula d'snow a l'esquena. Els hi preguntem per on pensen pujar, i ens diuen amb el dit recta amunt, que per la carena. Aixequem el cap i veiem que es la via més dreta, amb més pendent i més aèria que porta cap al cim. Els anem seguint tot fent ziga-zagues.

Canvi radical de neu, coincidint amb la pendent més forta ens enfonsem a cada passa, la neu ens arriba molt a prop de la cintura, a en Torres només li surten 4 cabells del cap (es broma jeje). Amb una mà ens aguantem a la pendent per no relliscar i amb l'altra mà aguantem el pal que ens manté equilibrats. La pendent és molt dreta, em giro moltes vegades i ja no veig ni en Francesc ni l'Iris, al davant tinc en Marc, l'Edu i en Torres que obren via per la fonda neu.

Hi deuen haver entre 60 i 80 cm de neu. En Marc no sap pas com baixarem i li fa una mica de respecte aquesta paret nevada. Porto la càmara digital de l'Iris i aprofito per anar fent fotos. Aquesta zona de forta pendent i de neu fonda és entre els 1500 i 2000 metres d'altura. Guanyem alçada molt ràpidament per causa de l'inclinada pendent, però la marxa és lenta. Per fi arribem a dalt l'aresta que ens portarà planerament fins la creu del cim. En Francesc i la Iris no es veuen. L'Edu amb 4 salts baixa molt ràpidament a buscar-los. Això ens fa veure que potser el descens no serà tan difícil com ens pensàvem. Amb en Marc arribem a la creu i des de dalt ja veiem en Francesc, l'Iris i l'Edu que venen. No pugen pel mateix lloc que nosaltres, venen flanquejant la muntanya paral·lelament al cim d'un cantó a l'altra, aprofito per fer unes fotos. Queden realment molt bé, si no fos perquè tenim el Puigmal al fons semblaria que ens trobem a l’Himàlaia.

Un cop a dalt (2040m), ens fem les fotos de rigor, i veiem els dos nostres amics esquiadors que es tiren muntanya avall, amb 5 minuts faran el recorregut de dues hores de pujada. Qui sabes esquiar !!  Tenim tot el pirineu oriental nevat al davant, el Puigmal, els Torreneules, Bastiments, Gra de Fajol, la vall de Núria...  Al darrere veiem el Pedraforca totalment nevat, fa por, sembla el K2. Mengem una mica i després d'un petit accident amb un gos que es confon de lavabo (jejeje) comencem a tirar avall. Caminem per l'aresta plana que havíem vingut i ens disposem a baixar exactament pel camí de pujada. Potser els esquiadors hi tardaran 5 minuts, però em sembla que nosaltres gaire mes de 15 minuts tampoc i tardarem. El descens es rapidíssim. La Iris baixa de cul, en Torres  i l'Edu saltant per la neu. La pendent es molt inclinada. Els altres corrent. Com sempre jo vaig al darrere baixant, i aquesta vegada no vaig a poc a poc. Però faig fotos i de tan en tant perdo els pals perquè em queden clavats a la fonda veu. La part final no es pot córrer gaire perquè la neu està congelada i les botes ni es claven casi bé. Has de picar fort i mirar de no patinar, llavors si que arribaries a baix de cop.

Amb un tres i no res ja som a la carretera i anem cap als cotxes. Un cop als cotxes aixequem el cap i mirem a on em pujat i ens sentim molt satisfets. Ha estat molt, molt i molt bé. Ja són mes de les 3 de la tarda, ens mirem les fotos, ens flipem i ja girem el cap direcció el Puigmal, ai Locus Locus Locus.

Jordi Juvanteny