|
Excursió a la congesta de la Llosa (Vallter)
Temps: 2h 15’ Desnivell:
400 m Distància:
3,2 km Dificultat: Fàcil Data: 7/08/2002 Època: primavera, estiu i tardor Ruta: Vallter 2000 (2150 m) - Porteilla de Mantet (55’, 2404 m) - Plans de Cal Agre ( 1h 45’, 2400 m) - - Pic de Coma Ermada (1h 50’, 2502 m) - Congesta (2h 15’, 2420 m )
|
||||||
|
Eduard Gutiérrez
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
L’objectiu d’aquesta excursió no és el de fer una llarga caminada o pujar algun cim proper com podria ser el pic de la Dona, que ens queda relativament a la vora, sinó de contemplar el paisatge detingudament, la vegetació que ens envolta, els isards i de visitar la congesta de la Llosa, una massa de gel que any rera any, és la última de fondre’s. Aquest cop ja serà la segona visita que li fem en un 7 de Agost i compararem com ha estat la temporada allà a dalt respecte l’any anterior. Quan arribem a l’altura de Setcases fem una observació de lluny de la congesta. La congesta es troba sota la collada de la Llosa, un racó on la neu, arrossegada pel vent des de els plans de Cal Agre, s’hi acumula. Aquest any té unes dimensions força més grans que l’anterior, pot ser degut a un hivern més dur, més neu.... però encara no ens volem precipitar a treure conclusions fins que no la tinguem més a prop. El nostre punt de sortida és l’estació d’esquí de Vallter 2000. Després de fer una sessió d’estiraments ens dirigim cap a la Portella de Mantet. Comencem a caminar per uns prats darrera l’estació d’esquí, tot seguint un petit rierol. Quan els deixem enrera, el camí es fa cada vegada més dret i l’herba i els pins són l’única vegetació que ens envolta. Quan no portem massa estona caminant, ens parem a contemplar un ramat d’isards que ens vigilen des de molt lluny. Aquest és el moment perfecte per fer una petita parada mentre observem el nostre entorn. Tot seguit emprenem la caminada, travessarem el rierol més o menys a la meitat de la pujada i l’anem vorejant fins arribar a la Portella de Mantet. Després d’una hora de camí ens trobem a la Portella, exactament a 2404m d’altitud, i just al límit de la frontera entre Espanya i França. Des d’aquest punt podem veure tot el que és la vessant francesa i també els pics catalans del Bastiments, Gra de Fajol i just al nostre costat, el Pic de la Dona. A continuació ens dirigim cap els Plans de Cal Agre, un terreny força més pla (Als Plans de Cal Agre és millor no anar-hi en dies de molta boira ja que és una zona molt perdedora en aquestes condicions). En arribar en aquests plans tenim la sorpresa de trobar un altre gran ramat d’isards, d’almenys una trentena d’exemplars. Continuem caminant tot caranejant els plans en direcció sud-est passant pel Pic de Coma Ermada (2502 m), un turó pedregós de no massa altitud. La collada de la Llosa (2467 m) bé marcada per un terreny amb moltes roques blanquinoses i brillants que suposem que són roques de marbre. Baixem per la vessant fins arribar a la congesta. Tots quedem impressionats de les grans dimensions, tant d’extensió com d’alçada, que té aquest any la congesta de la Llosa, molt superiors a les de l’any anterior. Un cop allà, donem una volta a la gran massa de gel per veure’n tots els detalls. L’única raó que donem per que aquest any sigui força més grossa, són les temperatures més suaus d’aquest estiu que han conservat millor la neu. En conjunt, una excursió suau, per una zona de molts isards i de vistes excel·lents.
|
||||||
|
|
||||||