CAMINANT PELS VOLTANTS

DE LA PLANA DE VIC

És aviat i fa fred. Una espessa capa de boira no us permet veure gran cosa; només les siluetes dels arbres desfullats. El silenci és gran; només trencat pels lladrucs del gos que us ensuma abans que vosaltres vegeu la casa. En deixar enrere la masia, tot torna a ser igual que abans. Deixeu els darrers camps; ara el pendent és més fort i l'alè fa que sembleu una locomotora. A poc a poc veieu al davant una bola rodona i penseu: d'aquí a poc veuré el sol. I així és, de mica en mica noteu la seva tèbia escalfor. A sota vostre, com un coixí, un extens mar de núvols; aquí dalt, en canvi, un cel ben blau. Finalment, arribeu al cim. És un modest turó; modest quant a la seva alçada, però ple de sensacions. Ara, a recer del vent del nord i sentint l'escalfor del sol d'hivern a la pell, tanqueu els ulls i penseu.

Arriba l'hora de tornar. Una vegada més heu vist els Pirineus nevats, mentre que la plana dorm sota una capa de núvols. En iniciar la baixada veieu que la boira s'ha anat esqueixant. A sota, un extens tapís de colors; camps arbredes i pobles, tot en perfecta harmonia. De retorn al pla heu viscut un dia més; un dia més de vida de muntanya, aquesta vida que molts fem paral·lela a una altra vida marcada per horaris i obligacions. Un dia de muntanya en què no ha passat res, no heu trobat dificultats de cap mena ni tampoc us heu enfrontat amb relleus imposants. Ha estat, senzillament, un bon dia; una bella excursió.

Bibliografia:

AL VOLTANT DE LA PLANA DE VIC / Joan M. Vives i Teixidó / U.E.C. / Bracelona 1996.