Joana A. Vidal Ferrer:

Poesia Mallorquina

(Santanyí, 1907 - Palma de Mallorca, 1980)

1. Poesia mallorquina. 2. Dues traduccions al francès i al castellà.

3. Una traducció del seu fill Mateu Vidal Vidal.

1. Poesia mallorquina

"Na Joana A. Vidal Ferrer, viuda d'En Llorenç Vidal Rosselló, va néixer a Santanyí (Mallorca) dia 6 de juny de 1907. Es darrers anys de sa seva vida va plasmar una grapada de senzills poemes de caire popular, escrits sense cap pretensió literària, però plens de delicats sentiments i de destacables valors estètics. Casi tots varen ser publicats a ses revistes 'Ponent' i 'Paris-Baleares'... Va morir a S'Arenal o Platja de Palma durant sa nit d'es 6 an es 7 de juny de 1980... Era primavera, una primavera que ella havia pressentit i cantat amb aquestes premonitòries paraules:

Jo t'esper, oh primavera!,

per porer voletejar".

(De sa "Presentació" d'es seu llibre pòstum de "Poesies", Publicació anexa a "Ponent", Mallorca, 1980).

* * *

LA RODA DE LA VIDA

Ja van passant els dies,

ja van passant els anys,

sent la terra que me crida,

sé que pols he de tornar.

És la roda de la vida

que volta i torna voltar...

I quan per a mi s'aturi

pugui una rosa brotar

i amb la seva fermosura

el món vengui a perfumar.

ELS MEUS SEIXANTA ANYS

CANTEN LA PRIMAVERA

Aroma de primavera

alegra qualsevol cor,

perfum de roses,

olor de mar.

Vull viure la primavera,

no la vull deixar escapar.

Aroma de primavera

alegra qualsevol cor.

Qualque dia, primavera,

ja no te podré esperar.

Perfumaràs, primavera,

on mon cos descansarà.

Qualque dia, primavera,

ja no te podré esperar.

Així ès la primavera,

no la deixeu escapar.

* * *

SOFRIMENT

Ai! Sa soledat ès trista...

Jo no tenc amb qui parlar,

s'umplen es meus uis de llàgrimes

i es cor dolorit està.

TEMA D'AMOR JUVENIL

(Copeo)

Una atlota guapa

i un jovençà

revolten sa plaça

i es volen 'gafar.

Revolten sa plaça,

s'agafen sa mà,

es miren sa cara

i es volen besar.

Es posen a córrer

i es van a amagar.

Sa mare la cerca

i es posa a plorar

-No ploris, mumare.

Mos volem casar.

Prepara ses noces,

que ha d'esser demà.

2. Dues traduccions al francès i al castellà

MES SOIXANTE ANS

CHANTENT LE PRINTEMPS

La brise du printemps

réjouit chaque coeur,

parfum de roses,

odeur de mer.

Je ne veux pas le laisser s'échaper.

La brise du printemps

réjouit chaque coeur.

Un jour, printemps,

je ne te pourrai espérer.

Tu embaumeras, printemps,

où mon corps reposera.

Un jour, printemps,

je ne te pourrai espérer.

Ainsi est le printemps,

ne le laissez pas s'échaper.

(Traduit du Majorquin - Joseph Ripoll. "Paris-Baleares", Reims, France, 1970).

Sa família de Na Joana A.Vidal Ferrer: es seu espòs, En Llorenç Vidal Rosselló, i es fiïs d'ambdós, En Llorenç (assegut) i En Mateu (dret). Nadal de 1960.

^{* * *}

LA RUEDA DE LA VIDA

Ya van pasando los días,

los años pasando van,

sé que la tierra me llama,

sé que polvo he de tornar.

Es la rueda de la vida

que gira y vuelve a girar...

Cuando para mí se pare

pueda una rosa brotar

y con toda su hermosura

venga el mundo a perfumar.

(Traducción publicada en los Cuadernos Literarios Ponent, II etapa, nº. 5, Cádiz, 1976).

* * *

3. Una traducció del seu fill

Mateu Vidal Vidal

Devers els seus 20 anys, En Mateu Vidal Vidal (Santanyí, 1942 - Palma de Mallorca, 1988) va publicar als Quaderns Literaris Ponent algunes traduccions mallorquines d'escriptors diversos. Destaquen la narració L'escola del papagall de Rabindranath Tagore (Quaderns Literaris Ponent, XXI, Palma de Mallorca, 1961) i el poema Record de Goa de l'escriptora indo-portuguesa Vimala Devi (Quaderns Literaris Ponent, XXVII-XXVIII, 1963).