Josep-Lluís Carod-Rovira, fill de pare aragonès i mare catalana, va néixer a Cambrils de Mar el 17 de maig de l’any 1952. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, està casat i és pare de dos fills i una filla. Ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona (1976-1988), tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat de Catalunya (1981-1988), professor i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu (1986-1995), i cap dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona (1982-1984). Participà activament en la lluita contra el franquisme i fou detingut i empresonat en la caiguda dels 113 de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya, el 1973. Abans d’ingressar a ERC, el 1987, va militar al Partit Nacional d’Alliberament Nacional (PSAN), entre el 1970 i 1977, i a Nacionalistes d’Esquerra (NE), entre 1980 i 1986. El novembre de 1996 va ser elegit Secretari General d’Esquerra en el 21è Congrés Nacional celebrat a Vilafranca del Penedès, i reelegit successivament fins al juliol de 2004 quan, en el 24è Congrés Nacional a Lleida, és elegit president del partit. La seva trajectòria cívica repassa la pertinença a Òmnium Cultural, com a president del Tarragonès i membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Pen Club. Ha publicat nombrosos volums entre els quals destaquen Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1994), Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998), El futur a les mans (2003), Noms que perduren (2005) i Un país, un futur (2005). Des de 1998 ha estat diputat d’ERC al Parlament i és l’actual president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ha estat Conseller en Cap, però es va veure obligat a dimitir, per entrevistar-se amb membres d'ETA a Perpinyà, cosa que el va convertir en una peça clau de l'actual procés de pau a Euskadi.

Extret de la revista Lambda - Num. 57