La respiració és una eina molt poderosa i tanmateix desconeguda per a la majoria de les persones, tot i que sense respirar, no podem viure més enllà d'al- guns minuts. És curiós: podem passar setmanes sense menjar i uns dies sense beure, però sense respirar només uns minuts. La vida que portem ens fa anar de pressa i no posem atenció en la forma en que respirem. Tenim molta feina, estem preocupats pel que hem de fer en cada moment, pel rellotge, pels diners, per la parella, pels fills, per la família. Tot ens porta a viure de tal forma que ens passen els dies sense que ens n'adonem. I, tanmateix, el nostre cos segueix respirant donat que és un procès automàtic, tot i que és possible controlar-lo. Heu de tenir en compte que l'aire és també un nutrient, junt amb el menjar. I no només per l'aportació d'oxígen a la sang. Te més funcions, no usades habitu- alment, que son realment importants. Una persona que respira de forma incorrecta, te moltes més possibilitats de caure malalta i la seva qualitat de vida serà pitjor, sense cap dubte. La manera més correcta de respirar, de forma simple i genèrica, és agafar l'aire pel nas i expulsar-lo per la boca. Tot i això, hi ha moltes formes de fer-ho, en funció de quina cosa volem aconseguir. De vegades haureu vist a algú, o a vosaltres mateixos, fer un sospir i d'alguna forma la persona es queda millor, més tranquila, satisfeta. És com si sortís sol el sospir. En tenia la necessitat i ho fet. No us heu preguntat mai la raó? És simple: ha usat la respiració per "relaxar-se", per sentir-se millor, i sense ser-ne conscient. Però funciona! També sabeu que quan una persona està sotmesa a un esforç físic, la seva respiració es fa més ràpida i junt amb l'augment de pulsacions aporta més oxígen al cos per tal de que els múscles poguin funcionar correctament. Si veieu algú dormir, la seva respiració és profonda i pausada. La neces- sària en un estat de relaxació total per permetre descansar l'organisme. Hi ha molts més exemples de la vida cotidiana en que canvia la forma de respirar en funció d'allò que estem fent. El cas és que poca gent coneix la forma correcta de respirar. No es tracta de pendre aire i prou. Cal ser conscient de l'entrada d'aquest aire i de la seva explusió. En condicions normals, la inspiració ha de començar per la part de l'es- tómac i desprès és quan s'infla el pit, sempre fent-ho pel nas. Ja tenim l'aire dins del cos i ara el treiem pel nas o per la boca, començant per dalt, pels pul- mons, i desprès sentint com la regió abdominal també es desinfla. Aquest procès pot fer-se automàtic, sense que calgui estar pendent del que fem, si es practica prou temps. És com anar en bicicleta o en cotxe: arriba un moment en que ja no es pensa en moure el manillar o canviar de marxa. Es fa quan toca i prou. Tot seguit, hi ha una sèrie de tècniques respiratòries amb diferents propòsits. Practiqueu-les per veure'n els resultats.
Aquesta respiració serveix com a preparació quan volem fer una meditació o qualsevol altra cosa que requereixi una relaxació de la ment i del cos. També és útil per minvar o fer desaparéixer un estat de negit. En qualsevol situació del dia la podeu usar per recuperar el control o bé per sentir-vos millor.
Inspireu pel nas fins estar ben plens d'aire. Espereu un moment i desprès deixeu-lo anar per la boca. Feu-ho un mínim de tres cops.
Similar a l'anterior, està destinata a ser una introducció més llarga per arribar a estats de meditació i relaxació, així com per aquelles persones que volen aplicar un tractament energètic a una persona.
Amb l'índex i l'anular de la ma esquerra tapeu el forat dret del nas. Inspireu sense pressa pel forat que queda lliure i retingueu l'aire. Ara porteu els dits a aquest forat, tapeu-lo, i feu l'expulsió per l'altre. Sense moure la ma, preneu aire pel forat que acaba de fer l'ex- piració. Per acabar, torneu a tapar el forat dret i expulseu l'aire pel forat esquerre. Finalment, agafeu aire pels dos forats a l'hora i deixeu-lo anar per la boca. L'entrada i la sortida d'aire han de ser suaus, no forçades. Si voleu, quan inspireu podeu imaginar que en el vostre cos entren coses agradables: energia positiva, bons pensaments, bons desitjos, amor. A l'expirar, imagineu que esteu expulsant allò que no voleu: energia negativa, mals pensaments, rencances, odis, etc. Per ajudar-vos, podeu visualitzar llum blanca al pendre aire i un fum negre a l'expirar.
En moments de molta tensió nerviosa o emocional, quan necessiteu una ràpida relaxació. Davant d'un ensurt, d'una sorpresa desagradable, d'un accident, sempre que volgueu tornar a estar prou bé com per actuar amb una mínima normalitat.
Agafeu aire per la boca fins quedar plens, satisfets i deixeu-lo anar també per la boca. Cal fer-ho tants cops com convingui, fins que noteu que realmente us esteu calmant. És possible que al principi, si esteu amb bastant negit, no pogueu quedar "satisfets" i plens d'aire. En aquest cas, no pareu de fer-ho fins que ho aconseguiu. Llavors co- mençareu a estar millor.
En situacions d'ambients freds, quan no hi ha cap forma de escalfar-se, aquesta respiració pot ser de molta utilitat. Els efectes es noten fins i tot més tard d'haver-ho fet conscientment durant una estona. En funció de la vostra atenció en cóm ho feu i de la pràctica, veureu que es pot aconseguir realment generar calor.
En aquestos cassos, la reacció instintiva és la d'encongir-se. No ho feu. Tot i que al principi us costi, poseu-vos ben drets, obriu els braços i estireu-los cap als costats; ompliu el pit d'aire i enfronteu el fred sense temor. Fins i tot deixeu que us penetri aquest fred que sentiu. La sensació inicial de més fred despareixerà de seguida i amb la pràctica, ni la notareu. Quan ho hagueu fet ja no cal que forceu la posició, però poseu atenció a no encogir-vos. Heu d'estar drets mentre ho feu. Per generar calor, cal que, un cop hagueu deixat la posició encongida (si és que la havieu adoptat), inspireu pel nas fins estar plens d'aire Espereu un moment amb l'aire a dintre i desprès el deixeu anar, però no de forma automàtica: l'heu d'expulsar per la boca fent pressió amb l'es- tòmac, com si vulguessiu embafar un mirall. Tot seguit torneu a inspirar pel nas i continueu respirant així fins que realment sentiu que passa el fred.
També la podem usar per donar calor a algú que tingui fred. En aquest cas, mentre fem la respiració cal que abraceu l'altra persona i conscientment li projecteu la vostra calor. Sentiu com es crea entre els vostres braços una àrea de protecció que envolta a la persona que abraceu. Podrieu tenir els braços cap endavant, sense pressionar l'altre i també sentiria com va minvant el fred.