2.- TOPONÍMIA (com ens anomenem)

El nom del nostre poble sempre ha creat una mica de confusió, atés que s'ha escrit com: Anouir, Anahuir, Annahuir, Anngüir, Anohuir, ò Anuir (com a municipi independent), segons les diferents èpoques històriques on tractem de recercar dades.

Al 1966 el professor en Manuel Sanchis Guarner proposa la grafia "Annauir" per a la nostra llengua, com la més correcta de totes les existents. La raó d'aquesta postura està fonamentada en estudis etimològics de diversos autors, d'entre ells en Joan Coromines explica que el nom prové del plural àrab <àr.nauâir>, que traduït a la nostra parla té el significat de "les sènies" (en castellà "las norias").

Aquest raonament sembla no ser massa desgavellat, si ens n’adonem que els annauirencs, i les annauirenques, ens trobem situats/des a una zona d'abundant aigua (la sèquia de la Vila,  el riu Cànyoles, la fonteta, ò el naixement) i en conseqüència amb l'abundància també d'antics molins (de llum, fariners, de paper, etc) que empraven eixa aigua com a motor de funcionament.