Catalunya limita les antenes de telefonia
Les instal.lacions a menys de 10 metres d'una vivenda, o a 40 en cas d'un
hospital o col.legi, s'hauran de retirar
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Les antenes de telefonia situades a Catalunya a menys de 10 metres d'una
vivenda, o quatre vegades més si es tracta d'una escola o un hospital, s'hauran
de reubicar en un termini màxim de sis mesos, segons un decret que va aprovar
ahir la Generalitat de Catalunya. Es el primer text legal sobre radiacions de
telefonia publicat a Espanya.
La mesura és pionera si es compara a les recomanacions de la Unió
Europea, que estableixen unes distàncies de seguretat inferiors, però tindrà un
efecte bastant limitat a Catalunya perquè la majoria de les antenes actuals, fins
i tot les que són motiu de protesta, estan col.locades a una distància superior
als 10 metres. Afectarà els casos més vistosos, com a molt un 10%-15%.
L'Ajuntament de Barcelona va presentar, també ahir, la pròxima ordenança
sobre la matèria, que estableix uns mínims de seguretat molt més estrictes,
100 metres com a distància mínima, però només per a les antenes de nova
instal.lació. A les velles no els afectarà.
DISTANCIES El decret d'ordenació, elaborat pel Departament de Medi
Ambient, estableix 10 distàncies de seguretat. La immensa majoria de les
antenes actuals s'inclouen en el primer apartat: emeten una radiació d'entre 100
i 150 watts i necessiten un radi de protecció de 10 metres. Les distàncies més
importants de seguretat, a partir dels 200 metres, només afecten antenes
immenses, com la torre de Collserola.
Josep Bou, director general de Planificació Ambiental, afirma que la norma
"posa ordre i intenta tranquil.litzar la població". I destaca un aspecte: el nivell
màxim permès de densitat de potència per a una antena de 900 mhz, les més
habituals, és la meitat que a la UE i un terç que als EUA. La norma fomenta l'ús
compartit, és a dir, que dues operadores facin servir una mateixa antena
(infrautilitzada). Les companyies s'han compromès a adequar les antenes.
IMPACTE VISUAL I AMBIENTAL La norma té com a objecte "minimitzar
l'impacte visual i ambiental de les antenes", va destacar ahir Felip Puig. El
conseller de Medi Ambient va insistir que "no hi ha cap estudi" que demostri
que les ones electromagnètiques de les antenes són nocives, però que, en tot
cas, el text marca "unes exigències de seguretat molt superiors" a les d'Itàlia,
Alemanya, els Estats Units i el Canadà (també és més avançat que
l'avantprojecte anunciat pel ministeri). Els ecologistes, però, van recordar ahir
les legislacions locals, més dures, adoptades per diverses ciutats d'Austria,
Bèlgica i Suïssa.
Pel que fa a l'ordenança barcelonina, estableix que només es podran
instal.lar noves antenes en edificis industrials o d'oficines situats a més de 100
metres de les vivendes. El regidor de Presidència, Ernest Maragall, va matisar
que "no és una moratòria", sinó "una mesura transitòria" fins que entrin en vigor
les normes de la Generalitat i el ministeri. En tot cas, va subratllar: "Si són
menys restrictives, nosaltres no rebaixarem la nostra exigència".
l'estadística
EL MISTERIOS CENS D'EMPLAÇAMENTS
Tenir un cens actualitzat de les antenes que hi ha a Catalunya i Barcelona
sembla una missió impossible. Un dels motius és la confusió entre
emplaçaments i instal.lacions (en un terrat, per exemple, hi pot haver dues
antenes). Pel que fa a Catalunya, segons les fonts, les xifres d'antenes oscil.len
entre 2.000 i 4.000. A Barcelona, entre 500 i 2.000.
L'APUNT
JOSEP FAULI
Prudència
Segurament n'hi ha que exageren amb els perills de les antenes però, amb
raó o sense, s'ha creat un clima que no pot deixar indiferent. Ni la Generalitat ni
els ajuntaments, que han decidit intervenir amb unes mesures de prudència. Cal
una regulació clara, i és necessària tant si les antenes són perjudicials com si
són innòcues, perquè s'han d'evitar els possibles danys físics, però també el
desordre que pot convertir la ciutat en una selva d'antenes.
Periodista.