Web Antoni Garcia

GATIANA

Vingueres de l´Argentina en uns anys foscos i estranys,

ni un "duro" a la butxaca i tot d´il.lusions al cap.

No hi havia a Barcelona més que l´empenta de la gent,

d´una gent que n´estava farta de quaranta anys rebent.

I després de Secta Sònica et passares a la rumba,

barrejada amb ritmes com ara la cumbia

i la milonga.

Cantaves al mestissatge a ritme de ventilador,

als barris de Barcelona sempre els hi feies cançons,

cançons que denotaven un immens fet-back

a l´ensems que ens regalaves

un tema o dos en català.

I la rumba es fonia amb ritmes com ara

la salsa i, poc a poc, la rumba, poc a poc, la rumba

es tornava tarumba.

Forçaves la màquina de nit i de dia,

com deies a la cançó et jugaves la vida.

Forçaves la màquina de nit i de dia,

tu i el teu ventilador us jugàveu la vida.

Vas ser un glop d´aire nou que vam poder alenar,

amb tu Barcelona era un xic més gran,

una joia que ens venia de les terres d´ultramar,

amb tu Barcelona era un xic més gran,

un plaer haver-te tingut, un plaer haver-te conegut,

amb tu Barcelona era un xic més gran,

Todos los gatos son pardos

amb tu Barcelona era un xic més gran, (repeteix)