| La indústria química Kemira-Flix es
nega a fer un estudi hidrogeològic del subsòl. Què
amaga Kemira-Flix en el seu subsòl? |
09/02/05
tornar
a
l'índex |
Efectivament,
KEMIRA IBÉRICA acusa el GEPEC de ser el culpable que
l’Administració li
exigeixi un estudi tan inadequat i terrible com aquest. Paraules
textuals del Recurs de Reposició que han presentat davant del
Conseller
de Medi Ambient i Habitatge: "En
la resolució definitiva que
s’impugna, modificant l’autorització inicial i sense que
aparegués en
la proposta de resolució sotmesa al tràmit
d’audiència, s’inclou com a
condició particular la de presentar, en el termini de sis mesos,
un
estudi hidrogeològic, un blanc ambiental i un pla de
vigilància,
seguint els criteris que indiqui l’Agència Catalana de l’Aigua.
La
proposta que s’exigís la presentació del referit estudi
està continguda
en l’al·legació presentada pel grup GEPEC, al que junt a
Kemira i
l’ajuntament de Flix, s’atorgà el tràmit
d’audiència. Però com es
reconeix expressament en el Fonament de Dret Quart de la
Resolució
impugnada, l’escrit del GEPEC va ser presentat fora de termini. Malgrat
això, s’indica que l’al·legació d’aquest grup s’ha
tingut en compte,
incorporant-se per aquesta raó la condició particular
relativa a
l’estudi hidrogeològic".
La
història comença quan KEMIRA-FLIX presenta al Departament
de Medi
Ambient el gener de 2003 una sol·licitud d’ampliació de
la seva
activitat industrial, concretament una planta de recuperació de
sals de
ferrro contaminades amb metalls
pesants. Tal com fem amb tots
els expedients d’autorització ambiental de les empreses
susceptibles de
produir contaminació química, el GEPEC es presenta com a
part
interessada, estudia l’expedient i presenta al·legacions.
Aquestes
pretenen bàsicament tres objectius: obligar les empreses a limitar
les seves emissions contaminants, exigir els màxims controls i
protegir
la seguretat de les persones i del medi ambient de l’entorn.
Què ens vol demostrar KEMIRA-FLIX amb la
seva actitud:
- Què no està d’acord a fer un
pla de vigilància dels seus abocaments?
- Què no vol que sapiguem que ha estat
passant en el subsòl que rodeja l’empresa durant anys i anys
d’activitat subcontrolada?
- Què la seguretat de les persones del
seu entorn no es mereixen la despesa econòmica d’aquest estudi?
Aquesta
actitud no fa sinó crear suposicions sobre abocaments
incontrolats que
haurien afectat els subsòl, els sediments o l’aqüífer.
Quina por té KEMIRA FLIX a la transparència? No té
dret la gent de la
Ribera a saber què han fet les seves indústries
químiques al llarg de
la seva història, sobretot després de tot el ha passat i
s’ha sabut
sobre ERKIMIA? No tenim dret a saber si les substàncies
utilitzades per
KEMIRA en aquests anys: clor, àcid clorhídric,
àcid sulfúric, alumini,
metalls ... han estat ben gestionats?
Per
altra banda, KEMIRA es nega també a acceptar els canvis que li
exigeix
Medi Ambient sobre un major nombre de controls en els seus abocaments.
Aquesta freqüència era absolutament ridícula en la
proposta inicial:
"control sobre els abocaments un cop
a l’any". El que pot fer
una empresa en els altres 364 dies, només nostre Senyor ho sap.
Amb les
queixes i al·legacions del GEPEC i amb la influència de
l’escàndol
ERKIMIA, s’ha aconseguit que Medi Ambient hagi passat en la
Resolució
definitiva a exigir un control mensual . Vet aquí l’argument de
KEMIRA
per negar-se a acceptar aquesta proposta, textual: "la freqüència dels controls,
de trimestral a mensual, comporta un increment de costos que es pot
estimar en 2500 € anuals". Com
és possible que KEMIRA-FLIX consideri que la salut i seguretat
del medi
ambient i dels ciutadans de la Ribera no mereixi pagar la
misèria de
2500 € més a l’any per assegurar un major control de la seva
contaminació. Vergonyós!
Finalment, l’equip
jurídic de KEMIRA hauria de llegir-se millor la llei de
Procediment
Administratiu. Potser així s’assabentaria que les parts
interessades
poden presentar al·legacions i documents sobre els expedients
dels qual
són part, "mentre no hi
hagi resolució expressa per part de l’Administració".
Per
tant, res d’irregularitats administratives i de remenar subtileses
jurídiques en unes qüestions sobre les quals ens juguem la
salut i la
seguretat de les persones.
Recolzem
totalment els Serveix Territorials de les Terres de l’Ebre i el
Departament de Medi Ambient i Habitatge en la seva Resolució
definitiva
i demanem al Conseller que no accepti el recurs de reposició
interposat
per KEMIRA.
+ informació:
GEPEC-Ecologistes de Catalunya
http://www.gepec.org/
gepec@gepec.org
977 342 604
|
| Limnos s’oposa al projecte de desdoblament
de la C-66 entre Banyoles i Besalú |
07/02/05
tornar
a
l'índex |
Limnos
demana la retirada del
projecte de desdoblament entre Banyoles i Besalú per la
manca d’una justificació raonable i consistent de la seva
necessitat i per l’efecte negatiu per a la connexió
ecològica entre les diferents unitats del PEIN de l’Estany de
Banyoles i l’estanyol d’Espolla que hauran de constituir una part
important del futur Parc Natural de l’Estany de Banyoles.
A la vegada lamentem que el nou govern de la Generalitat no està
apostant per una política d’infrastructures que respongui al
concepte de mobilitat sostenible i no s’observen polítiques de
promoció i desenvolupament del transport públic. Per
això ha presentat una al·legació a la totalitat
del projecte de desdoblament.
Més en concret l’oposició de Limnos a la
realització d’aquest projecte i a la manera com s’ha dut a terme
es fonamenta en les següents observacions:
- Des de Limnos
creiem que tota nova infrastructura que no respongui al concepte de
mobilitat sostenible i segura representa una greu agressió al
territori. Es tracta, doncs, d’una nova aposta a favor del transport
privat i que no contempla cap estudi d’alternatives que consideri
altres sistemes de transport menys contaminants i més segurs,
com per exemple el ferrocarril.
- Hi ha hagut
una manca de participació directa de la ciutadania en
l’elaboració del projecte, tant des del primer esborrany a mans
de l’anterior govern que va aixecar una gran oposició al seu pas
per Serinyà com de l’actual, que ha passat per alt la proposta
consensuada per l’ajuntament de Serinyà i dels veïns
acostant la carretera al nucli del poble.
- No s’ha
justificat en cap moment la necessitat de desdoblar la carretera,
tal i com marca l’article 34.1 del Real- Decret 1812/94, de 2 de
setembre, pel que s’aprova el reglament general de carreteres. A
més, segons les Intensitats Mitjanes de Trànsit
publicades pel DPTOP no és necessari el desdoblament.
- A la comarca
tenim experiències nefastes sobre desdoblaments com la mal
anomenada autovia de Banyoles, que ara es vol allargar, ja que ha
servit com a aparador de projectes de creació de polígons
industrials sense cap ordre que han acabat de dividir la comarca en
dos, impedint la connectivitat de diferents espais, tant des del punt
de vista faunístic com paisatgístic.
- El tram de la
carretera C-66 que circula entre Banyoles i Serinyà travessa una
àrea vital per garantir la connectivitat ecològica dels
diferents espais naturals de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles.
La connexió natural entre la zona de l’Estany de Banyoles (PEIN
de l’Estany de Banyoles), que inclou els estanyols i sorgències
del seu voltant, i la zona de sorgències del Pla d’Usall i del
Pla de Martís, que inclou l’estanyol intermitent d’Espolla (PEIN
del Clot o Platja d’Espolla), es troba precisament travessada per la
C-66. Al costat mateix de l’actual traçat, als camps a tocar de
la carretera, després de pluges fortes es formen diverses zones
inundades, i també és en aquesta zona, que per sota la
carretera circula la riera que porta aigua temporal de la
sorgència de la Mussoga, que deriva al riu Ser. Tota aquesta
zona està inclosa dins la proposta de Limnos de límits
que hauria d’incloure el futur Parc Natural de l’estany de Banyoles pel
seu innegable interès hidrogeològic i com a connector
verd entre zones humides.
En definitiva, instem al nou govern de la Generalitat a abandonar la
política de continuïsme respecte els projectes viaris de
l’anterior govern. Cal canviar aquest model que posa per davant els
interessos d’una èlit econòmica composta per les empreses
de construcció d’obra civil, lligades fortament a certs sectors
polítics, i apostar per un veritable model de desenvolupament
sostenible basat en el concepte de mobilitat sostenible i segura.
Pla de l'Estany, 7 de gener de 2005.
Contacte: Moisès Jordi 630 59 16 05
LIMNOS-Ecologistes de Catalunya
Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany
http://www.limnos.org/
limnos@limnos.org |
Que el Govern compleixi els compromisos adquirits
envers l'eòlica
|
02/12/04
tornar
a
l'índex |
Davant
l’anunci fet públic
pel Departament d’Indústria sobre l’acord
assolit amb les promotores eòliques i les empreses
elèctriques (Fecsa i Red Electrica Española) per tal de
permetre la connexió a la ret
elèctrica de nous projectes eòlics, fet que
possibilita la immediata construcció de 29 projectes
eòlics nous, el GEPEC -Ecologistes de Catalunya vol
manifestar:
Que és fals allò que
diu el Conseller d’Indústria i Energia de que
s’ha arribat a un acord social amb el territori per desenvolupar noves
centrals eòliques. L’actual Govern ha seguit amb la
política del no consens iniciat per l’anterior govern de
CiU. El debat entre Govern i ens socials del
territori ha estat i és inexistent. Res ha estat
debatut amb profunditat i molt menys consensuat
amb totes les parts implicades . El Govern tan sols ha
debatut i consensuat coses amb les pròpies
promotores eòliques i amb els ajuntaments afectats
(màxims interessats en la instal·lació de
centrals eòliques a tot arreu i a costa del que sigui). I
pel que fa als grups ecologistes únicament ha consultat amb
aquells que estan a favor de la construcció de centrals
eòliques a tot arreu i que curiosament no son els que tenen una
major presència en el territori "afectat". Òbviament
això és un "consens" unilateral.
Algunes de les 29 centrals
eòliques autoritzades ara ja havien estat
rebutjades i denunciades no tant sols per nosaltres
sinó també pels propis partits polítics que
ara formen el govern tripartit quan aquests estaven a la
oposició (IC-EV-EUiA i ERC) sobretot per la
incompatibilitat del projecte amb la preservació dels valors
naturals d'on és pretenien construir. El compromís
d’aquests mateixos partits era el paralitzar aquests
projectes un cop aquest partits arribessin al govern fins que no
és redactés un altre mapa eòlic més
coherent i sobretot consensuat amb totes les parts . Ara, en lloc
de complir els seus compromisos, aquests partits
polítics no fan altra cosa que seguir i consolidar la
nefasta política de disbauxa en la implantació de
centrals eòliques iniciada pel govern de CiU.
La decisió de desbloquejar la
construcció de noves centrals per part del govern tripartit
suposa una vulneració del “manifest-compromis per una nova
cultura de l’energia elèctrica” assumit per Iniciativa per
Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa (partit del que
és militant el Conseller de Medi Ambient ) i Esquerra
Republicana de Catalunya. En aquest manifest ambdós partits es
comprometien, en cas de formar govern, a “realitzar els tràmits
administratius necessaris per paralitzar tots els projectes de tot
tipus de centrals productores d’energia elèctrica fins que no
s’elaborés un Pla Energètic que incorporés les
consideracions exposades en el esmentat manifest i que comportés
la necessària participació social”. També en
aquest manifest els partits esmentats es comprometien a no permetre la
instal·lació de centrals eòliques en espais d’alt
interès natural, cultural i paisatgístic. Igualment
s'ha obviat el Pacte del Tinell que també subscriu
compromisos programàtics en aquesta
línia. Igualment, la decisió del Departament
d'Indústria posa en perill el l'Acord del Priorat,
amenaçat ara a més a més per la nova conjuntura
política comarcal i ataca els interessos de sectors
econòmics i de desenvolupament rural-social importants com el
d'hosteleria i el vitivinícola.
Alguns dels projectes que ara quedaran desbloquejats
comportaran uns impactes ambientals severs i inassumibles, vulnerant
normatives catalanes, estatals i europees de protecció dels
habitats i de les espècies. La llum verda per la
construcció d’aquests projectes suposarà una
vulneració de normatives legals fet que haurà de
comportar responsabilitats pels responsables d’aquestes
autoritzacions. No s'ha resol amb èxit i queda per tant
hipotecat el futur de les comarques més afectades com el
Priorat, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre-Montsià, la Terra
Alta i el Baix Camp (entre altres). Altres projectes, no obstant,
son del tot assumibles.
Donar llum verda a la construcció d’aquests nous 29 projectes
comportarà la pèrdua d’una ocasió d’or pel
nou Govern per tal d’ordenar el sector eòlic
d'una forma racional, fet al qual s’havien compromès. Amb
aquesta decisió el govern tripartit vulnera novament els seus
compromisos i demostra públicament quina és la
posició real en front la polèmica per la
implantació de centrals eòliques conflictives, que no
és altra que la de donar suport a les promotores (que
l'únic que persegueixen son fins lucratius) sigui quin
sigui el cost social i ambiental a pagar i disfressar aquest fet
amb un discurs sostenible i ecològic. S'ha optat per una
implantació massificada i brutal de la energia eòlica i
al mateix temps no s'ha fet res per "regular" les centrals
tèrmiques i sobretot tancar les nuclears, ans al contrari,
el model emprat dóna via lliure a qualsevol tipus de
producció elèctrica sigui verda o contaminant. S'ha optat
per un model de desenvolupament de la energia eòlica, que no
és sostenible ni respectuós amb el Patrimoni Natural i a
més a més s'allunya totalment del concepte de
descentralització.
d’aquest Departament el qual novament es mostra incapaç de fer
primar els interessos ambientals als polítics i
empressarials. Situacions com la que es dóna a la central
eòlica dels La decisió presa pel govern torna a demostrar
una submissió del Departament de Medi Ambient als interessos
econòmics del lobby de pressió que representen
les indústries elèctriques . Es demostra
una gran feblesa , des Collets dels Feixos
( Coll de la Teixeta -Duesaigües-Baix Camp ) en que
tot i l’ordre de paralització de la central eòlica
dictada pel Departament de Medi Ambient (des de fa
mesos) ningú a parat les obres, demostren
una manca de poder real
d’aquesta Conselleria, sotmesa a altres interesos distants
als ambientals.
Davant de tot això, des del territori, la gent de les
Plataformes comarcals i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya, instem
al Govern i sobretot als partits polítics que l'integren, en
especial a ERC i IC-V-EUiA, al compliment dels compromisos
adquirits amb l'electorat i amb nosaltres i reflexats en el Pacte del
Tinell, l'Acord del Priorat i el manifest-compromís
per una nova cultura de l’energia elèctrica, accelerant
l'el.laboració d'un mapa eòlic que reguli la
implantació de l'energia eòlica definitivament d'una
forma sostenible i respectuosa amb el Patrimoni Natural i dins del
context de planificació de producció de la energia
elèctrica que necessita Catalunya en el seu conjunt de present i
futur. Que tot això és faci cercant el consens amb totes
les parts implicades (nosaltres hi estem disposats).
Reus a 7 de febrer de 2004
+ informació:
GEPEC-Ecologistes de Catalunya
http://www.gepec.org/
gepec@gepec.org
977 342 604
|
| Respecte la
persistència de 120 ha de zona humida a la zona dels prats
de la pineda de Vila-seca i la seva preceptiva conservació |
04/02/05
tornar
a
l'índex |
Ja
fa temps el GEPEC -Ecologistes de Catalunya vam presentar a la
Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona una extensa
Proposta de Parc Eco-històric dels Prats de la Pineda i
Cal·lípolis, elaborada per diversos tècnics
naturalistes, biòlegs i geògrafs independents ...i que
encara és sobre la taula.
L’espai en qüestió està amenaçat per
l’expansió del Port de Tarragona, amb una zona d’activitats
logístiques (ZAL), que ocuparia al nord el sector més
litoral (implicant fins i tot la pèrdua d’una platja, la Platja
dels Prats!), i, a l’interior, pel desenvolupament del complex
golf-residencial de GP Resort d’Universal Estudios – Port Aventura
(encara ara, al 2005, hi ha qui pensa en camps de golf!, quan la nova
cultura de l’aigua ha arribat ja fins al govern, al menys
“aparentment”, esclar!).
La Proposta en qüestió planteja la recuperació
ambiental i social de la globalitat de la zona humida encara persistent
entre l’àrea de la Pineda i el Port de Tarragona: en aquesta
àrea s’hi han localitzat doncs, segons estudis tècnics i
científics independents, reconeguts i ja publicats, 120
hectàrees de ZONA HUMIDA que, segons la legislació
autonòmica, nacional i europea, i segons ja diversos precedents
arreu de Catalunya (!), no sols no poden ser transformades ni alterades
per la pròpia condició de zona humida, sinó que
han de ser protegides i restaurades!!! En l’actualitat només
n’està garantida, mitjançant el PEIN, la
conservació de 17 hectàrees com a espai natural entorn la
Sèquia Major de la Pineda (en terrenys propietat
majoritàriament de GP-Resort de Port Aventura).
L’espai compta amb la presència d’espècies de
protecció prioritària com la tortuga d’estany i el fartet
o farset (tal com se l’anomena localment); el fartet (Levias ibera =Aphanius iberus)
és un petit peix en perill d’extinció, que, a més,
la forma genètica (genotip) de La Pineda/Vila-seca resulta
clarament diferenciada de les demés poblacions restants a
Catalunya (als Parcs del Delta de l’Ebre i dels Aiguamolls de
l’Empordà), podent afirmar-se llavors que a la zona es presenta
com a varietat “denominació d’origen Pineda de Vila-seca”.
Igualment l’espai acull gran nombre d’aus protegides pròpies
d’aquests ambients, com la recentment detectada polla blava(!). El
problema tanmateix s’ha agreujat quan la recent restauració que
s’ha endegat (en les 17 Ha situs en el sector propietat d’Universal
Estudios) no ha assolit l’objectiu prioritari de recuperar la
població de fartet!!!
El GEPEC - Ecologistes de Catalunya planteja la referida Proposta de
Parc Eco-històric dels Prats de la Pineda i
Cal·lípolis bàsicament com una eina que permetria
fàcilment garantir la qualitat de vida del nucli de la Pineda,
el desitjat equilibri territorial, i, alhora, una millora de les
condicions ambientals i paisatgístiques, tot oferint-se uns
atractius turístics d’alta qualitat i interès.
La idea a desenvolupar és: la creació d’un cinturó
verd entorn la urbanització de la Pineda de manera apantallant
del complex industrial-portuari, amb plantació d’arbrat, la
re-connexió de la Sèquia Major amb el mar aprofitant el
canal d’aigües pluvials existent, la restauració ambiental
de la platja dels Prats, la recuperació de diverses llacunes
litorals amb característiques específiques que
possibilitin realment la recuperació del fartet (desenterrament
de les que antigament ocupaven l’àrea), la millora de les
condicions de salubritat de la zona (problemàtica dels
mosquits...), la recuperació de les restes romanes de
Cal·lípolis, i, la
museïtzació-tematització de gran part dels elements
recuperats (per exemple, resultaria altament emblemàtic poder-hi
gaudir del reconegut mosaic romà dels peixos...) per tal de
poder-ne potenciar i ordenar l’ús públic, tant de lleure
com educatiu.
Tarragona, 04 de febrer de 2005
Contacte: Toni Bara 626601425 - 977620618
|
| Pescadors de la confraria de Palamós
infringeixen
sistemàticament la llei |
03/02/05
tornar
a
l'índex |
Un petit grup de
vaixells d’arrossegament de la confraria de pescadors de Palamós
fa temps
que s’han mal acostumat a infringir sistemàticament la normativa
de
pesca, pescant en profunditats molt inferiors als 50 metres que mana la
normativa, sense que ni els responsables de la confraria ni de la
Generalitat ho aturin.
Gràcies a la evident passivitat dels responsables del sector i a
la total manca
de control existent, a part d’infringir gairebé a diari, els
infractors
es permeten la llibertat de utilitzar les seves agressives arts fins i
tot a l’interior d’espais protegits com el PEIN
“Cap Roig- Castell”.
Tot i que es
tracta d’un grup reduït de vaixells d’arrossegament, la gravetat i
la periodicitat dels fets tenen uns efectes devastadors sobre el fons
marí costaner
i els seus recursos naturals. A l’agressivitat dels arts d’arrosegament
cal afegir la fragilitat de ecosistema
marí més costaner, espai on es troben les
fanerògames, com la Posidònia Oceànica,
inútilment protegida per la normativa europea, i on
es refugien i reprodueixen la majoria de espècies marines, fins
i tot les comercials.
Aquest és un dels principals motius pel qual la normativa obliga
als vaixells
d’arrossegament a pescar a partir dels 50 metres de fondària, en
alguns punts i mesos, fins i tot, és a partir de 65 metres.
És evident que
efectuar o permetre aquestes greus infraccions és anar en contra
del propi
sector pesquer. Desgraciadament aquesta és una pràctica
molt agressiva que es
dona gairebé al llarg de tot el litoral català.
Nombrosos
ciutadans, col·lectius ecologistes i pescadors artesanals han
esgotat la seva
paciència, a més, els mecanismes per a la denuncia dels
infractors s’han simplificat
considerablement, cosa que ha ajudat a que en les darreres setmanes
hagin
augmentat considerablement les denuncies per aquest fets, tot i
així la solució
definitiva és en mans dels actuals responsables de pesca.
El més greu de
tot plegat és que en part aquests greus delictes es cometen o
financen amb
diners dels ciutadans, a través dels ajuts i subvencions que
també reben els
infractors. És per tant una irresponsabilitat total que
l’administració
financi amb els nostres diners la destrucció dels nostres
recursos marins.
L’actual sistema electrònic de control, conegut com “caixa
blava”, que
permet controlar els moviments de les embarcacions de pesca per via
satèl·lit,
pateix greus deficiències que són aprofitades pels
infractors i que fan que
l’aparell perdi bona part de la seva eficàcia. El principal
defecte
d’aquest car aparell és que en tot moment s’ha d’activar
manualment, tant en l’inici de la jornada com
en el moment d’inici de la pesca. Evidentment ja s’ha pogut
detectar que els infractors que estan pescant en fons prohibit no
activen el
botó d’inici de pesca, ja que els detectarien de seguida.
També s’ha
detecta que alguns, fins i tot, de vegades ni la posen en marxa.
Salvem el Crit
exigeix als diversos responsables del sector que posin remei urgent a
aquests
greus delictes ecològics:
-
Com a mesura prioritària
i més urgent, l’automatització total del sistema de
“caixa blava”.
-
Augment dels
recursos de control, tant humans i materials.
-
Augment considerable
de la duresa de les sancions.
-
Que aquestes
infraccions es qualifiquin com a delicte ecològic.
-
Denegar ajuts i
diners públics als vaixells infractors.
-
Cedir competències en
el control i protecció de medi marí a les conselleries de
Medi Ambient.
Per cert les
fotos que us enviem són d’avui mateix. En una es pot apreciar un
vaixell
pescant davant la Punta
del Pinell, darrera mateix del port de Llafranc, i en
l’altra un altra reconegut pirata pescant per davant de les Illes
Formigues, tot dos en zona de molt poca profunditat.
Més informació i
més fotografies a www.salvemelcrit.org.
Salvem el Crit
|
Nitrats a l'abocador de Cruïlles
|
02/02/05
tornar
a
l'índex |
El
passat 31 de gener, membres de
la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles, PAAC es varen
presentar a L'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant
Sadurní de l'Heura per demanar que aquest Ajuntament els
faciliti els resultats de les analítiques que s'han efectuat en
els piezòmetres de l'abocador de Vacamorta des de juliol de
l'any passat fins avui.
El passat 12 de gener, la PAAC va fer aquesta mateixa petició a
la Agència de Residus de Catalunya i de moment no en té
cap resposta; en canvi, el personal que treballa a l'Ajuntament de
Cruïlles, va manifestar dilluns que les còpies de les
analítiques les podríem recollir dijous.
Val a dir però, que es tracta de diferents analítiques:
unes són les que fa Medi Ambient i les altres les que encarrega
l'Ajuntament de Cruïlles al seu tècnic que resulta ser el
mateix que té l'empresa de l'abocador - mira quina
coincidència - que clar, també deu encarregar les seves
analítiques. El cas es que siguin quines siguin les
análisi que aconsegueixi obtenir la PAAC tindran entre altres
els resultats de la quantitat de nitrats que hi ha en els
piezòmetres de l'abocador.
Perquè ens entenguem: un piezòmetre es un tub que forada
el terra com un pou i que té uns orificis que permeten que els
líquids que hi ha en el subsòl entrin en el tub i es
puguin analitzar. Els piezòmetres no estan dins l'abocador,
sinó a fóra, són externs al vas de l'abocador.
Els líquids que es troben en els piezòmetres
necessàriament provenen de les filtracions que es produeixen des
de l'abocador cap a fóra. Sí, repetim: es tracta de saber
quins elements són els que s'estan filtrant des de l'abocador
cap als aqüífers de la zona i en quina proporció, o
sigui com s'estan contaminant els aqüífers i el
subsòl.
Sembla com si la PAAC s'hagués empenyat en que la
contaminació de les aigües que patim tant les persones com
els aqüífers que hi ha en els municipis de La Bisbal i
Cruïlles, provingui de l'abocador. El cert és que un dels
piezòmetres de l'abocador de Vacamorta pel juliol de 2004 donava
la quantitat de 76 mg/l. de nitrats, la qual cosa vol dir que
sobrepassa la quantitat límit establerta que són 50 mg/l.
i que coincideix amb la contaminació dels pous tant de La Bisbal
com de Cruïlles. A més caldria veure què passa amb
la depuradora, els fangs que van a parar a alguns camps del voltant i
els fertilitzants.
Si al resultat del piezòmetre hi afegim que la
impermeabilització de l'abocador es molt menor que la que hauria
de ser -cosa que ja hem denunciat reiteradament i que podem demostrar
amb el mateix projecte aprovat de l'abocador- i també hi afegim
que ha estat comuna la pràctica de abocar líquids des de
l'abocador cap a l'exterior i que es continuen abocant aigües de
manera regular cap als camps, aigües que van a parar al Rec del
Molí i que va a parar al Rissec i que finalment van a parar al
Daró, sembla que ja la tenim liada; a més de que
l'abocador està a una cota de 60 metres i els pous a una de 30,
la qual cosa possibilita la "conducció" de líquids d'una
banda a l'altra per gravetat.
La setmana passada el tema dels nitrats va ser notícia tant a la
premsa com a TV3 reiteradament. Alguns balcons de La Bisbal exhibeixen
garrafes amb el lema de: Volem Aigua Potable; el mateix passa en alguns
indrets del municipi de Cruïlles. L'aigua continua contaminada i
no es descontaminaran els aqüífers -almenys no sembla que
sigui la intenció del govern actuar en aquest sentit, si no
portar l'aigua d'altres indrets-: embolica, que fa fort.
Patim les conseqüències de la manca de responsabilitat de
uns quants: tenim un abocador de residus industrials que entre altres
problemes, produeix una elevada quantitat de nitrats que es filtren al
subsòl constantment i que no està ben impermeabilitzat.
Tenim una depuradora que està a 800 metres de un dels pous
d'abastament d'aigua, tenim que s'aboquen fangs de la depuradora als
camps, tenim que els sucs de la depuradora van al Daró; tenim
uns fertilitzants que poden produir excés de nitrats i no sabem
perquè se'n autoritza l'ús. I per últim, ara tenim
els aqüífers contaminats que no es pensen netejar.
Més no podem demanar.
No s'ha fet rés per evitar la contaminació dels
aqüífers, no es farà rés per netejar-los.
Declaren la zona com a vulnerable quan ja està vulnerada. No es
va fer un estudi dels aqüífers de la zona abans de
instal·lar l'abocador, tot just es fa ara que ja estan
contaminats. No entenem perquè fan aquests estudis, si segons
declarava Medi Ambient el passat 14 de gener, resulta que ja en saben
els resultats abans de començar, ves per on. Què volen
demostrar? Que les instal·lacions beneïdes per la
administració no tenen rés a veure amb la
contaminació per nitrats? Que tota la responsabilitat és
de l'ús dels fertilitzants que fan els pagesos? I mentrestant:
què n'estem fent d'aquesta zona apart d'anar escampant la merda?
Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles, PAAC
Pl- Major, 2 2a La Bisbal 17100 Girona
|
| Manifest per al creixement sostenible de Querol |
06/01/05
tornar
a
l'índex |
Querol
és un municipi de 72 Km2 situat a l’Alt Gaià en un espai
que fa de transició entre el sistema Mediterrani central, unitat
a la qual pertany, i la Depressió Central oriental. Aquesta
peculiar situació geogràfica queda reflectida tant a
nivell bioclimàtic com biogeogràfic i és un
exponent de la seva singularitat i diversitat. És per aquest
motiu que Querol compta amb 2.470 hectàrees protegides,
declarades espai d’interès natural (PEIN). A més
d’aquests paisatges d’una gran bellesa tenim la vall del riu
Gaià, esglésies romàniques i nombrosos castells
construïts al segle X durant les batalles entre sarraïns i
cristians.
En el Ple de l’Ajuntament de Querol de 18 de desembre de 2004, es va
aprovar per 4 vots a favor (PSC més l’Alcalde del grup mixt) i 3
en contra (CIU), l’inici del nou Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal (POUM) i l’avantprojecte de dos nous plans
parcials per al Municipi de
Querol.
Fa un any i mig es va aprovar per unanimitat l’avantprojecte
d’ordenació municipal de Querol que preveia la reducció
de les 1.870 ha urbanitzables a 530 ha. Ara, després del canvi
en l’equip de govern del Consistori, s’ha aprovat l’inici del nou POUM
amb 1.010 ha. urbanitzables. No entenem aquest canvi de posicionament
d’alguns regidors quan en l’anterior pla, recolzat per tothom,
també hi estaven a favor.
A Querol també tenim 5 urbanitzacions construïdes als anys
60 i 70, al vessant oposat d’on es troba el poble de Querol, que estan
mancades de molts serveis. Aquestes urbanitzacions si algun dia
s’acabessin d’urbanitzar podrien allotjar fins a 20.000 persones.
Actualment al nucli de Querol hi ha unes 40 cases de les quals menys
d’una desena estan ocupades tot l’any. En el projecte dels nous plans
parcials s’inclou la construcció de 56 nous habitatges en tres
fases com a ampliació, just a sota del poble (pla parcial de Ca
l’Isidret) i la barbaritat de 1.026 nous habitatges (pla parcial de la
Roca Corba) dalt d’una muntanya situada sobre el poble. Costa de creure
que en un poble on ara no viuen més de 15 persones tot l’any i
de 40 els cap de setmana pugui acollir 1.082 nous habitatges i unes
3.500 persones. Per a un
creixement sostenible del nostre poble creiem necessaris plans
urbanístics racionals i, amb una ampliació de 56 cases,
la qual cosa ja suposaria doblar-ne la quantitat, ja n’hi hauria
més que suficient per a garantir un creixement del poble.
Portar a terme aquesta nova urbanització de 1.026 habitatges (45
habitatges/ha) suposarà destrossar el vessant de la muntanya de
Montagut (Serra d’Ancosa) que encara es troba verge. A més de
les conseqüències d’encabir 3.500 persones al mig d’una
muntanya envoltada per boscos
d’alzines, roures, pi roig, pi blanc i pinassa; àrees
protegides; espècies protegides com l’àliga perdiguera i
el boix grèbol, alguns artròpodes endèmics o
d’altres com conills, cabirols, guineus...: Segurament, més
perill d’incendis, destrucció de flora, reducció
d’hàbitats per a la fauna, disminució de la qualitat del
riu i destrucció del patrimoni paisatgístic que presenta
el nostre municipi.
Demanem que es desestimi el nou pla urbanístic
d’ordenació urbanística i el pla parcial de la Roca-corba.
Volem un creixement sostenible del poble i de les urbanitzacions,
respectuós amb l’entorn i que aprofiti la singularitat del
municipi, no que la malmeti.
GEPEC - Plataforma Salvem Querol - salvemquerol@yahoo.es
|
| L’ADENC
constata que la Generalitat tramita un tros del Quart Cinturó
mitjançant la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell |
28/02/05
tornar
a
l'índex |
Les greus irregularitats en la
tramitació de la Generalitat porten l'ADENC a demanar
l'anul·lació de la tramitació actual de l’Estudi
Informació de la prolongació de la Ronda Oest de
SabadellEl què era una possible interpretació és
avui una afirmació sense dubtes. Un plànol de GISA
(empresa pública) en el que apareix un nou traçat del
Quart Cinturó i el traçat de la Ronda Oest evidencia
l'existència d'un projecte de Quart Cinturó no aprovat ni
present en els acords del Tinell que guia els passos que s'estan
seguint des del Departament de Política Territorial.
L'existència d'un acord no públic pel qual la
prolongació de la Ronda Oest de Sabadell és a la
pràctica un tram del Quart Cinturó suposa una greu
vulneració del procediment administratiu i del procés de
debat que la Generalitat diu voler iniciar.
En aquests moments es troba en tràmit d’informació
pública l’Estudi Informatiu i l’Estudi d’Impacte Ambiental de la
prolongació de la Ronda Oest de Sabadell entre la N-150 i la
B-124 (Castellar del Vallès)
Un plànol de la Generalitat
Entre la informació associada a l'encàrrec d'un projecte
de l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya GISA
d'aquest mes de gener s'ha inclòs un plànol que dibuixa
el traçat del Quart Cinturó en el que es pot observar amb
tota claredat el traçat previst pel Quart Cinturó i el
seu enllaç amb la prolongació de la Ronda Oest. A la
pràctica, un tram de la prolongació de la Ronda Oest
esdevé el tronc central del Quart Cinturó.
El plànol forma part dels documents associats a la
informació per a la licitació de l'assistència
tècnica per a la redacció de l'estudi informatiu de
millora general. Condicionament. Reordenació d'accessos a
Terrassa. Carretera C-16, PK 20+700 al 24+500 i carretera C-58, PK
19+500 al PK 20+010. Tram: Terrassa. Clau: EI-AB-04188. El
plànol es troba a internet a l'adreça
http://www.gisa.es/gisa/documentos/especificos/Planols_13658086.pdf i
té data de 7 de gener de 2005.
Entre la informació que forma part de l’Estudi Informatiu
apareix també un proejecte de recolzament fotogramètric
sota el nom “nova carretera entre N-150 i el IV Cinturó
(Barcelona)”
Un procediment irregular
La constatació d'aquesta evidència ens porta a considerar
que el tràmit actual de l'Estudi Informatiu de la
prolongació de la Ronda Oest vulnera en molts aspectes un
correcta tramitació administrativa i política i per tant
porta a l'ADENC a demanar-ne la seva anul·lació. Aquests
en són alguns dels motius:
- L'Estudi Informatiu està tramitant un tram d'una
infraestructura que és competència de
l'administració de l'Estat.
- L'annex de trànsit de l'Estudi Informatiu, tan sols de mitja
pàgina, no inclou els mínims requisits que imposa la Llei
de Carreteres així com el Plec de condicions tècniques
dels encàrrecs realitzats per GISA.
- L'Estudi d'Impacte Ambiental no s'ajusta a les
característiques de la via, ja que considera intensitats de
trànsit que no tenen en compte que en part del traçat es
tracta del Quart Cinturó.
En conjunt, tot el projecte de prolongació de la Ronda Oest
està condicionat per l'existència d'aquest acord previ de
connexió amb el Quart Cinturó. Això és
evident en:
- Característiques del fals túnel.
- Existència de calçades laterals
- Característiques d'autovia velocitat 100km/h
- Característiques de l'enllaç amb la carretera B-124
(Castellar del Vallès)
- Rotonda Mas Canals
La tramitació actual ha de considerar-se, doncs, com un engany
evident a la població i a les entitats implicades en aquest
debat.
L’ADENC demana una resposta
En les al·legacions a l’estudi Informatiu de la Ronda Oest que
l'ADENC presentarà properament, demanarà a la Generalitat
que informi amb precisió de quines són les actuacions
realitzades en relació a tots els expedients que tenen a veure
directa o indirectament amb el Quart Cinturó.
En els propers dies l'ADENC s'adreçarà també al
Síndic de Greuges perquè entenem que el procediment en
curs genera indefensió a la ciutadania.
Així mateix, demanem a les diferents administracions implicades
que afrontin amb transparència i sense por el procés de
debat tècnic i ciutadà que és necessari per
consensuar les infraestructures de transport que necessita la comarca.
Així doncs, emplacem a la Genrealitat a la redacció d’un
nou Estudi Informatiu d’un veritable projecte de Ronda Oest i Ronda
Nord de Sabadell, que contingui el necessari estudi de trànsit i
tots els elements que preveu la normativa de carreteres (Llei 7/1993 i
Reglament 293/2001.
Des de l'ADENC emplacem a les forces polítiques que estan en
contra del Quart Cinturó i formen part del govern de la
Generalitat (ERC, IC-V i EUiA) a actuar de forma ferma en contra
d'aquesta actuació irregular de la Generalitat, que vulnera els
acords del Tinell.
L’ADENC lamenta que en un moment en que la societat civil, malgrat
sacrificar grans valors ambientals i paisatgístics, està
disposada a consensuar amb l’administració un determinat
projecte viari de ronda urbana de Sabadell, aquesta el tramiti amb
greus irregularitats i amb ocultació d’informació.
ADENC
El Vallès, 28 de gener de 2005
|
| Ampliació d'una pedrera sobre sòl
protegit |
08/02/05
tornar
a
l'índex |
La pedrera de Santa Bàrbara no
disposa de llicència. La legalització que s'està
tramitant preveu una gran ampliació sobre sòl protegit.
L'Ajuntament d'Alaior està tramitant la petició de
llicència que ha efectuat l'empresa explotadora de la pedrera de
Santa Bàrbara, situada en el camí de Binixems. El GOB ha
presentat al·legacions després de comprovar que no es
pretén legalitzar només la pedrera existent, sinó
una gran ampliació que afecta sòl protegit.
L'expedient de legalització de la pedrera de Santa
Bàrbara s'ha exposat recentment al públic. En la consulta
que ha realitzat el GOB s'han observat aspectes conflictius en
matèria ambiental.
La legalització no es centra només en la pedrera
existent, sinó que es pretén aprofitar el tràmit
per ampliar l'activitat extractiva sobre una extensió vuit
vegades més gran. Una part d'aquesta nova zona està
declarada Àrea Natural d'Especial Interès. Quasi tota la
resta, està qualificada com Àrea de Protecció de
Riscos, una figura que la Llei de les Directrius d'Ordenació
Territorial, aprovada pel Parlament l'any 1999, declara sòl
protegit i sobre la qual està prohibida l'activitat extractiva.
L'expedient, en canvi, només inclou una de les dues pedreres
existents a la zona (s'adjunta plànol sobre fotografia
aèria). La més gran, situada a llevant del camí,
no està inclosa dins la documentació de
legalització. El GOB ha demanat que es contempli la
legislació ambiental en la matèria i que es legalitzi
únicament la zona actualment afectada per les activitats
extractives, sense l'ampliació. Així mateix, s'ha demanat
a l'Ajuntament que investigui la situació legal de la pedrera
que no s'ha inclòs a l'expedient i que se n'ordeni la
paralització si també es troba mancada de
llicència.
--
GOB Menorca
info@gobmenorca.com
Camí des Castell, 59
07702 Maó (Menorca)
Tel. 971 35 07 62
Fax 971 35 18 65
http://www.gobmenorca.com/
|
| El GOB contra un nou projecte de camp de golf a
un espai natural de Calvià |
17/01/05
tornar
a
l'índex |
Per
al GOB, Calvià no ha permetre nous equipaments a les zones
rústiques del terme municipal
A LA VISTA DEL POSSIBLE PROJECTE DE GOLF DE SON CLARET
Aquests dies s’ha fet públic la negociació entre
l’Ajuntament de Calvià i Matthias Kühn per a
l’autorització de fer un nou camp de golf a aquest municipi.
La zona situada al nord d’Es Capdellà està protegida per
la llei d’Espais Naturals, amb la categoria */d’ARIP i d‘ANEI/* i
sobretot pel Pla General d’Ordenació de Calvià.
Sembla que es tracta de la finca de */Son Claret/* on temps enrera ja
s’havia projectat i tramitat un camp de golf amb oferta residencial i
d’equipaments complementària.
Segons el GOB les zones rurals i naturals del terme municipal de
Calvià, s’han de mantenir al marge del procés
urbanitzador que tant ha afectat al litoral. Precisament la garantia de
mantenir un turisme estable implica la necessitat de conservar els
terrenys naturals i rurals.
Calvià té actualment 5 camps de golf (Bendinat, Ponent i
3 a Santa Ponça). Al seu entorn un caramull d’urbanitzacions i
hotels s’han anat construint, creant un munt de places
turístiques i residencials.
GOB
C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos
07004 Palma de Mallorca
Tel: 971 496060
Fax: 971 496078
http://www.gobmallorca.com/
|
| Quantes
embarcacions ha de tenir Menorca? |
03/02/05
tornar
a
l'índex |
La
massificació és negativa per al medi ambient i per al
turisme. La massificació nàutica també. Menorca
hauria de decidir quants amarraments ha de tenir l'illa i no
augmentar-los sense límits com es fa actualment.
Davant la polèmica relacionada amb l'augment d'amarres a la
vorera nord del port de Maó, el GOB vol recordar que el
creixement sense límits fa perdre atractiu a l'illa. El projecte
podria afectar de manera important la vorera nord per la necessitats
d'altres serveis terrestres que l'increment d'embarcacions generaria.
En opinió del GOB, la manca de definició d'un sostre
màxim de creixement en el turisme nàutic, està
provocant que les administracions cedeixin constantment a les pressions
d'algunes empreses, en detriment de la qualitat que Menorca pot oferir
als residents i visitants.
Més amarres volen dir més embarcacions saturant
determinats punts de la costa a l'estiu. En algunes platges verges, que
són la portada de Menorca a les fires turístiques, ja no
es pot veure l'horitzó en alguns moments de la temporada alta,
per la gran quantitat d'embarcacions que s'hi acumulen. I això
provoca una valoració negativa per part de la gent que visita la
platja.
De la mateixa manera que l'increment de cotxes de lloguer afecta a la
congestió de les carreteres, quan es parla de crear nous
amarres, s'ha de pensar que les embarcacions que s'hi afegeixin
augmentaran la pressió sobre el litoral durant la temporada
estival.
El projecte que vol impulsar ara Autoritat Portuària en el port
de Maó pot generar conflictes importants també a
l'àmbit terrestre de la vorera nord. Més embarcacions vol
dir necessitats d'aparcament, de subministrament, de punts per deixar
residus, etc. Dotacions que poden afectar substancialment el paisatge
actual de la zona coneguda com “s'altra banda” del port maonès.
--
GOB Menorca
info@gobmenorca.com
Camí des Castell, 59
07702 Maó (Menorca)
Tel. 971 35 07 62
Fax 971 35 18 65
http://www.gobmenorca.com/
|
