ESTATUTS DE LA RENOVACIÓ
CARISMÀTICA CATÒLICA A ESPANYA
PRINCIPIS D'IDENTITAT
L'Esperit
Sant, el Renovador, segueix actuant de manera incessant en l'Església, des
del seu naixement en Pentecosta, fins al moment present. Jesucrist, el Verb
encarnat, l'únic Senyor i Salvador dels homes i de la història, demana
sempre al seu Pare que vessi de manera permanent
al
Paràclit
sobre l'Església, a fi que l'assisteixi,
l'enriqueixi amb els seus dons i se segueixin repetint entre nosaltres els
mateixos prodigis que va experimentar l'Església
naixent.
El Beat Joan
XXIII és considerat per molts,
com un profeta de la Renovació Carismàtica
Catòlica. Al gener de 1959, a l'anunciar el Concili que pensava convocar, va
compondre personalment la següent oració per a demanar ajuda a l'Esperit
Sant: "Oh, Esperit Sant, enviat pel pare en el nom de Jesús, que estàs
present en l'Església i la guies
infaliblement: Et vam
pregar que vessis l'abundància dels teus dons
sobre el Concili
Ecumènic.
Renova en la nostra època els
prodigis d'una Nova Pentecosta."
Connectada íntimament amb
el Concili Vaticà II, apareix al febrer de 1967 la Renovació Carismàtica
Catòlica. Un grup de professors joves i alumnes de la Universitat Catòlica
de l'Esperit Sant de
Duquesne (Pittsburgh,
EUA), van orar demanant tenir una
nova i forta experiència de Pentecosta. Des d'aquell singular moment s'han
multiplicat copiosament els fenòmens de la primera Pentecosta en tota
l'Església. Sorgeix un nou corrent espiritual, a l'ombra de Maria, arrelada
en la més essencial espiritualitat de l'Església i de manera particular dels
Sants Pares. Apareix la Renovació, com a conseqüència de l'actuació
permanent de l'Esperit Sant en l'Església.
La Renovació Carismàtica Catòlica és, segons el
Cardenal
Suenens,
com una segona gràcia de Déu a l'Església i al
món, després d'aquesta primera gràcia que va ser el Concili Vaticà II. El
concili va ser una gràcia
pentecostal
per als bisbes; la Renovació és una
gràcia
pentecostal
per a tot el Poble de Déu.
El P.
Congar
comenta que la Renovació Carismàtica no és solament una moda. Els seus
fruits es perceben immediatament; es tracta d'una forta acció espiritual que
canvia vides. No és solament un "reavivament",
sinó una
veritable renovació, un
rejoveniment, una frescor,
una actualització de possibilitats noves que
sorgeixen de l'Església sempre antiga i sempre actual. La Renovació té el
seu propi lloc en l'Església; més encara, se situa en el cor mateix d'ella,
configurant-se plenament amb la nota de
eclesialitat, de la qual
parla "Cristifideles
*Laici" (nº 30).
Sense tenir fundador concret, la Renovació s'estén ràpidament pels cinc
continents del món, segons el model de les primitives comunitats cristianes.
A Espanya, al començament de la dècada dels setanta, es difon també
progressivament per les distintes diòcesis. Els renovats es reuneixen en
grups d'oració totes les setmanes per a lloar al Senyor, per a rebre
formació i suport fratern. Sorgeixen igualment els grups de creixement o
aprofundiment, les comunitats d'aliança i les de vida. Com principals notes
de la seva espiritualitat, entre unes altres, sobresurten: la filiació
divina, la gratuïtat, l'experiència de misericòrdia, la lloança, l'amor a la
Paraula de Déu, el compromís amb els pobres.
En el cor de la Renovació Carismàtica està l'EFUSIÓ
DE L’ESPERIT
SANT, que consisteix en una oració plena
de fe i esperança, elevada per la comunitat a Jesús Ressuscitat, perquè
vessi el seu Esperit de manera nova i en major abundància sobre els qui ho
demanen ardentment. És molt freqüent realitzar aquesta oració mitjançant
imposició de mans. L'efusió és una nova missió de l'Esperit Sant, que
actualitza i renova les gràcies ja rebudes, a través dels Sagraments de la
Iniciació Cristiana. És font de vida nova, dels fruits i dels carismes de
l'Esperit Sant.
El Concili Vaticà II, en la Constitució "Lumen
*Gentium" (12,2) diu,
parlant dels
carismes: "A més, el mateix
Esperit Sant no només
santifica i
dirigeix el Poble de Déu mitjançant els
sagraments i els misteris i li adorna amb virtuts, sinó que també
distribueix gràcies especials entre els fidels de qualsevol condició, "distribuint
a cadascun segons vol" (1ª
Cor. 12,11)
Aquests carismes, tant els extraordinaris com els més comuns i difosos, han de ser rebuts amb gratitud i consol, perquè són molt adequats i útils a les necessitats de l'Església".
S'accedeix a la
Renovació, mitjançant el SEMINARI DE VIDA EN L'ESPERIT, catecumenat que sol
durar set setmanes. Durant aquest període s'exposa el kerigma i s'inicia als
participants en l'oració, a fi que tinguin una trobada personal amb Crist
Ressuscitat i rebin l'efusió de l'Esperit. La Santíssima Mare de Déu ocupa
en la Renovació el lloc que ella ha tingut i té en el pla diví de la
salvació. Maria és la Mare de Jesús, el Fill de Déu encarnat en els seves
puríssimes entranyes, per obra de l'Esperit Sant. Ella és, per tant, la Mare
de Déu i és també la Verge de la Pentecosta, Mare de l'Església, que en el
Cenacle va estar present amb la seva oració i la seva assistència maternal
en el nadal històric del nou Poble de Déu. Sabent que tota corrent
espiritual forma part integrant del Cos místic i social de l'Església i que
aquesta, en el Codi de Dret Canònic, no reconeix a cap associació de fidels,
sense examinar els seus estatuts (CIC. 299 & 3), i davant les insistents
peticions del Sant Pare a la Renovació "per a una major integració,
reconeixement i maduresa eclesial amb fruits de comunió i compromís" (Jon
Pau II, discurs de Rímini, 24-4-2000) i davant el desig dels nostres bisbes,
la Renovació Carismàtica Catòlica a Espanya concreta la seva resposta a
l'Església en els següents Estatuts.
I. NATURALESA I FI
Art. 1
1.- La Renovació Carismàtica Catòlica a Espanya (R.C.C.I.) és un corrent espiritual i esdeveniment de gràcia que, suscitat per l'Esperit Sant, ha sorgit dintre de l'Església, i renova les gràcies baptismals, actualitza les experiències gràcies a una nova Pentecosta, transformant tota la vida cristiana, i que segons l'actual ordenament canònic de l'Església és una ASSOCIACIO PRIVADA DE FIDELS, amb personalitat jurídica (CIC. 321-329 i 116, 2)
2.- La R.C.C.I., des de la seva autonomia i especifitat eclesial, promou entre els seus membres i grups la singular importància de la fidelitat a l'Església Catòlica, a la qual estimen com esposa de Crist el seu Senyor, l'obediència al Papa i als bisbes, successors de Pere i dels altres apòstols, d'acord amb els ensenyaments i disciplina de l'Església (cf. ICCRS, Art. 3) i aquests estatuts.
3.- La R.C.C.I. és d'àmbit nacional i té actualment la seva seu central en/ C Foment, 13. 28013 Madrid (veure art. 15, 2,g d'aquests estatuts).
Art. 2
Els fins de la R.C.C.I. són els següents:
a- el redescobriment de la gràcia baptismal i de la pròpia identitat cristiana;
b- la conversió contínua de la pròpia vida, acomodant-la el més possible a l'exigència de l'evangeli, fruit de l'experiència de Jesús viu, de la gratuïtat i de la filiació divina;
c- promoure, entre els seus membres, el creixement progressiu en la santedat rebuda en el baptisme;
d- la proclamació del kerigma en els grups de la R.C.C.I., l'anunci fonamental i íntegre del missatge de salvació per a la nova evangelització dels seus membres;
i- fomentar una renovada i permanent efusió de l'Esperit Sant, propiciant sota la seva guia una obertura personal a la seva presència i al seu poder amb l'exercici dels seus dons i carismes;
f- la formació eclesial i carismàtica, per a exercir la seva vocació de servei en l'Església i en la societat;
g- la promoció i la formació de grups de la R.C.C.I .
h- Sota la guia dels pastors de l'Església, col·laborar en la recerca de la unitat dels cristians, des d'una actitud clarament Ecuménica.
Art. 3
1.- La R.C.C.I. desenvolupa les activitats necessàries i útils per a aconseguir els fins ressenyats en l'art. 2 d'aquests Estatuts. Promou, a més, la formació espiritual dels seus membres per a una participació cada vegada major en la missió evangelizadora de l'Església i per a una presència viva en els diversos camps eclesiales i en la societat com llum, sal i ferment.
2.- Són mitjans de formació: els seminaris de vida en l'Esperit, la reunió setmanal del grup d'oració, les assemblees i els quals s'especifiquen en el Reglament.
II. MEMBRES
Art. 4.
1.- Sent la R.C.C.I. fonamentalment un moviment laical, és membre de la mateixa tot fidel laic que, després d'una convenient preparació, i d'haver invocat comunitàriament l'efusió de l'Esperit Sant, s'oferix per a treballar dintre dels seus fins amb els dons rebuts, i és admès per l'Equip de servidors d'un grup d'oració, conforme a l'art.9,3 a, d'aquests estatuts
2. - Igualment poden ser membres de la R.C. C. I. els sacerdots diocesans, els diaques, els religiosos i religioses, aquests últims amb el consentiment dels seus superiors (CIC. 307, 3), i conforme a les normes del dret propi.
Art. 5
1- Són drets dels membres:
a- Ser format en l'esperit de la renovació carismàtica i en tot allò que mira a la realització dels seus fins, segons l'art. 2 d'aquests Estatuts.
b- Rebre l'adequada atenció en les seves legítimes pretensions.
c- Participar en totes les activitats del grup i igualment en les eleccions; tenir veu i vot.
2 - Són deures dels membres:
a- Dur una vida cristiana d'acord amb els principis de l'Església Catòlica i amb lels fins de la Renovació.
b- Acceptar tot l'establert en els presents Estatuts i en el Reglament intern.
c- Assistir habitualment als actes programats.
d- Col·laborar econòmicament en el sosteniment de la R.C.C.I .
i- Acceptar, excepte força major, els serveis que se li encarreguin, i complir-los amb la major fidelitat.
f- Treballar en bé de la Renovació i de l'Església.
III. ORGANISMES DE SERVEI
Art. 6
1.- La R.C.C.I. està formada pels grups d'oració, que, en la seva pluralitat, són les seves cèl·lules bàsiques.
2.- Aquests Grups s'articulen entre sí a nivell diocesà, de província eclesiàstica o regional i nacional, animats per l'Equip de servidors que, amb la seva iniciativa responsable, estan sempre al servei de la unitat, de la comunió i de la vida, segons l'esperit de la Renovació.
Art. 7
Constituïxen els òrgans de servei de la R.C.C.I.:
- l'equip de servidors del grup d'oració;
- el coordinador del grup d'oració;
- la coordinadora diocesana;
- el coordinador diocesà;
- la coordinadora de la província eclesiàstica o regional;
- el coordinador de la província eclesiàstica o regional;
- la coordinadora nacional;
- la comissió permanent nacional;
- el coordinador nacional.
Art. 8
1.- Els membres de cadascun d'aquests òrgans dels quals parla l'article 7 d'aquests estatuts, es trien segons la norma del cànon 119, n.1, i per un trienni, no podent ser triats més que dues vegades consecutives.
2.- Tots els membres dels diferents òrgans de servei han de ser triats en un clima d'oració i escolta de l'Esperit, tenint en compte la seva capacitat de discerniment, maduresa, coherència de vida cristiana i disponibilitat...
3.- Aquests germans, al prestar el servei que se'ls encomana, ho fan a exemple de Jesucrist, el Bon Pastor, oberts a la llum de l'Esperit, en comunió amb l'Església i els seus pastors, i sempre atents al caminar dels grups i com germans entre germans; per això se'ls reconeix l'autoritat que se'ls assigna en aquests Estatuts i en el Reglament, amb vista a la comunió i el servei.
4.- Igualment els membres de cadascun d'aquests òrgans, una vegada triats, poden cessar, per causa justa i raonable, abans de complir el trienni per al qual van ser triats, a petició pròpia; i de la mateixa manera poden ser cessats, per causa greu, per la coordinadora de nivell superior, degudament informada per la coordinadora corresponent.
Quan calgui cobrir una vacant, serà només per al que resta del trienni; i aquest període no es computarà en el cas de reelecció.
NIVELL LOCAL
Art. 9
1.- L'Equip de servidors del grup està compost per un nombre de membres no inferior a tres ni superior al del 9% dels membres del grup. És triat pels membres de la R. C. C. I. que pertanyen al mateix grup d'oració, a tenor de l'Art. 8, 1-2-3 d'aquests Estatuts.
2.- L'elecció de l'equip de servidors de grup ha de ser presidida per dos membres de la coordinadora diocesana o en defecte d'això de la coordinadora de la província eclesiàstica o regional.
3. - Correspon a l'equip de servidors d'un grup d'oració:
a- acceptar els membres que componen el grup, segons les orientacions previstes en l'Art. 4 d'aquests estatuts
b- destriar i orientar el camí espiritual i comunitari del grup segons l'espiritualitat pròpia de la R. C. C. I.;
c- Sota la guia dels pastors (Art. 18,1 d'aquests estatuts), examinar i afavorir en els grups de la R.C.C.I. l'exercici dels carismes i donar suport les diverses funcions particulars de servei dintre dels mateixos grups.
d- promocionar, en harmoniosa col·laboració amb la pròpia Església local, les finalitats expressades en els articles 2 i 3 d'aquests Estatuts.
Art. 10
1.- El coordinador de l'equip de servidors és triat pels servidors del grup d'oració, d'entre els seus membres, a tenor de l'art. 8, 1-2-3- d'aquests Estatuts.
2. - Correspon al coordinador d'un grup d'oració:
a- convocar i presidir a l'equip de servidors del grup, animant i coordinant les seves diverses funcions;
b- desenvolupar les directrius i decisions comunicades pels òrgans nacionals, de la província eclesiàstica o regional, diocesans i de l'equip de servidors;
c- ocupar una acció constant de comunió dintre del grup, amb altres grups carismàtics locals, amb la pròpia església diocesana i amb altres agrupacions d'inspiració eclesial;
d- representar al grup en les diverses reunions i activitats locals i diocesanes.
NIVELL DIOCESA
Art. 11
1.- La coordinadora diocesana està composta per un nombre de membres no inferior a cinc ni superior a dotze.
2.- L'elecció de la coordinadora diocesana s'efectua pels coordinadors dels equips de servidors de tots els grups de la R.C. c. I. amb reconeixement en la diòcesi. Aquests mateixos trien a continuació, d'entre els membres triats per a la coordinadora diocesana, al seu coordinador diocesà, a tenor de l'Art. 8, 1-2-3 d'aquests Estatuts.
3.- En els casos de diòcesis que tinguin molts grups d'oració i que al seu torn la diòcesi estigui estructurada en rectories o zones pastorals, pot haver en la coordinadora diocesana un representant per aquells grups que corresponguin a cadascuna d'aquestes rectories de la diòcesi.
4.- L'elecció ha de ser presidida per dos membres de la coordinadora de la província eclesiàstica o regional, o en defecte d'això de la coordinadora nacional.
5. - El coordinador i els membres de la coordinadora diocesana lliurement triats, seran presentats al bisbe diocesà com gest de comunió.
6. - Correspon a la coordinadora diocesana:
a- realitzar els programes i les iniciatives de la coordinadora de la província eclesiàstica o regional i coordinadora nacional, promovent, en comunió amb els organismes respectius, les activitats pastorals, a nivell diocesà;
b- ajudar als grups diocesans, promovent la unitat i col·laboració entre ells;
c- portar a terme altres tasques pastorals, tenint en compte l'esperit de la Renovació Carismàtica i les indicacions i necessitats de l'Església universal i diocesana.
7. - Correspon a la coordinadora diocesana reconèixer com formalment constituïts a cadascun dels grups dintre de la seva diòcesi.
8. - La coordinadora diocesana és responsable, juntament amb el coordinador diocesà, del desenvolupament, promoció i maduració de la R.C.C.I. a la diòcesi.
Art. 12
1.- El coordinador diocesà es tria a tenor dels Art. 11, 2 i 8, 1-2-3 d'aquests estatuts.
2 - Correspon al coordinador diocesà:
a- convocar i presidir la coordinadora diocesana i coordinar les seves activitats pastorals, d'acord amb les directrius dels òrgans competents de la província eclesiàstica o regional i nacionals;
b- promoure la comunió dintre dels grups de la R.C.C.I. i amb l'Església diocesana i fomentar la col·laboració amb totes les agrupacions eclesiales de la diòcesi;
c- representar als grups de la R.C.C.I. davant el bisbe diocesà;
d- representar a la R.C.C.I. en l'àmbit diocesà, tant en el sí de la Renovació com en les seves relacions amb els altres fidels i institucions.
NIVELL PROVINCIA ECLESIASTICA O REGIONAL
Art. 13
1.- La coordinadora de la província eclesiàstica o regional està composta per tots els coordinadors diocesans de la província eclesiàstica.
2.- Correspon a la coordinadora de la província eclesiàstica o regional:
a- realitzar els programes i les iniciatives nacionals i promoure, en comunió amb els organismes nacionals, les activitats pastorals, a nivell de província eclesiàstica o regional;
b- atendre les necessitats de les diòcesis de la província eclesiàstica o regional que tinguin pocs grups de la R.C.C.I.
Art. 14
1 - El coordinador de la província eclesiàstica o regional és triat pels membres de la coordinadora de la província eclesiàstica o regional, d'entre els seus membres, a tenor de l'Art. 8, 1-2-3 d'aquests estatuts.
2. - Correspon al coordinador de la província eclesiàstica o regional:
a- convocar i presidir la coordinadora de la província eclesiàstica o regional, vetllar i encoratjar les diverses activitats pastorals programades en la província eclesiàstica o regió, en comunió amb les directrius nacionals de la R.C.C.I.;
b- desenvolupar llaços de fraternitat i comunió dintre dels grups d'oració de la R.C.C.I. de la província eclesiàstica o regional i amb altres agrupacions eclesials.
c- representar, amb caràcter general, a la R.C.C.I. a nivell de la província eclesiàstica o regió, tant cap a dintre com cap a fora.
NIVELL NACIONAL
Art. 15
1.- La coordinadora nacional està composta pels coordinadors de la província eclesiàstica o regió i els membres de la comissió permanent nacional.
2.- Correspon a la coordinadora nacional:
a- destriar i determinar les directrius generals, les iniciatives i els programes nacionals, que han de ser executats pels òrgans competents en els diversos nivells;
b- redactar i modificar els estatuts de la R.C.C.I. i el seu reglament intern, segons la normativa de l'Església (CIC. 119, 2 i 3.) Els estatuts seran presentats a la Conferència Episcopal Espanyola per a la corresponent aprovació o possible modificació (CIC. 322, 2);
c- intervenir en totes les funcions de la seva competència previstes en els estatuts i en el reglament intern, que regulen les relacions de les distintes coordinadores de les províncies eclesiàstiques o regionals i Diocesanes, dels membres i grups de la R.C.C.I.;
d- estudiar una estructura diocesana o de província eclesiàstica o regional especial en aquelles diòcesis o províncies eclesiàstiques o regionals amb pocs grups o amb problemàtiques particulars, de comú acord amb les respectives coordinadores;
i- nomenar un secretari general que, a més dels oficis propis del càrrec que se li assignin en el reglament intern, participarà, amb veu i sense vot, en les reunions de la coordinadora nacional, de la comissió permanent nacional; aixecarà acta per a mantenir i transmetre la memòria històrica de la R.C.C.I., i per a donar continuïtat a les successives coordinadores. Aquest càrrec, donada la seva importància, és convenient que s'estableixi en les distintes coordinadores;
f- presentar els criteris cristians per a administrar els fons de la R.C.C.I., com uns bons pares de família.
g- Determinar el canvi de domicili social de la R.C.C.I., quan aquest sigui necessari, comunicant-lo a la Secretaria General de la Conferència Episcopal Espanyola.
Art. 16
1.- La comissió permanent nacional està composta per cinc membres, triats per la coordinadora nacional d'entre els seus membres i d'entre els membres que, havent pertangut a la coordinadora nacional, hagin vacat almenys tres anys en aquesta coordinadora, a tenor de l'Art. 8, 1-2-3 d'aquests estatuts.
2.- La mateixa coordinadora nacional tria, a continuació, d'entre els cinc membres de la comissió permanent nacional, al coordinador nacional, a tenor de l'Art. 8, 1-2-3 d'aquests estatuts.
3.- El coordinador nacional i la comissió permanent nacional, lliurement triats, abans si es fes pública la seva elecció, seran presentats a la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal per a la seva confirmació.
4.- La comissió permanent nacional ocupa:
a- una funció de proposta amb vista als fins i les activitats que parlen els articles 2 i 3 d'aquests estatuts;
b- una funció executiva en totes les activitats d'organització i pastorals, decidides en la coordinadora nacional i útils per a la realització dels seus fins;
Art. 17
1.- El coordinador nacional és triat segons la manera ressenyada en els Art. 16, 2 i 8,1-2-3 d'aquests estatuts.
2. - Correspon al coordinador nacional:
a- convocar i presidir la comissió permanent nacional i la coordinadora nacional;
b- coordinar les activitats de la R.C.C.I.;
c- representar la R.C.C.I. davant la Conferència Episcopal Espanyola i davant qualsevol altra instància;
d- realitzar les funcions que siguin necessàries per a fer present a la R.C.C.I. en assemblees i trobades amb les seves paraules i orientacions;
i- prendre decisions en assumptes menors que es detallin en el reglament i executar les funcions que la comissió permanent nacional li encomani.
IV. RELACIO AMB ELS BISBES ESPANYOLS.
Art. 18
1.- La R. C. C. I. reconeix que correspon a l'autoritat competent de l'Església destriar i interpretar els dons rebuts de Déu per les persones i els grups, conforme a la doctrina del Concili Vaticà II (LG 12, 2). La R.C.C.I. fa seves les directrius pastorals dels bisbes, a nivell diocesà, de província eclesiàstica o regional i nacional; animant als seus membres perquè posin a la disposició de l'Església les seves pròpies capacitats, i els dons i carismes rebuts.
2.- Aquests estatuts en cap manera limiten les relacions entre els grups de la R.C.C.I. i els seus bisbes diocesans.
V. L'ASSESSOR ESPIRITUAL
Art. 19
1.- La R.C.C.I., conforme al previst en el cànon 324, 2 del CIC. per mitjà dels seus òrgans estatutaris, tria lliurement per a assessor espiritual nacional, una terna d'entre els sacerdots seculars o religiosos pertanyents a la mateixa perquè d'entre ells, un sigui confirmat per la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.
2.- De la mateixa manera cal actuar a nivell de coordinadores de províncies eclesiàstiques o regionals, diocesanes i de grups, demanant sempre la confirmació a l'arquebisbe o al bisbe diocesà corresponent.
3.- Són funcions de l'assessor espiritual:
a- vetllar sobre la recta interpretació de la Paraula de Déu i de la veritable doctrina de l'Església;
b- ser ministre i servidor dels sagraments;
c- ser home de concòrdia i unitat;
d- promoure l'espiritualitat pròpia de la R.C.C.I en els grups d'oració i coordinadores, en comunió amb els òrgans de servei respectius, dels quals forma part, però als quals mai ha de substituir, ni ignorar ni imposar-se;
i- assisteix a les reunions amb veu però sense vot.
4.- L'Assessor espiritual acaba per decisió pròpia i pot ser substituït per l'autoritat legítima de l'Església, quan ho jutgi convenient o a proposta de les diferents coordinadores o grups de la R.C.C.I
VI. CONSELL ASSESSOR NACIONAL
Art. 20
1.- La R.C.C.I té un Consell Assessor Nacional compost per un nombre de membres no inferior a dotze ni superior a vint, i ho formen:
a- l'assessor espiritual nacional;
b- persones provades en la R.C.C.I. per la seva trajectòria, maduresa, discerniment i dedicació, triades per la coordinadora nacional;
c- alguns teòlegs i canonistes catòlics, igualment triats per la coordinadora nacional.
2.- La missió del consell assessor nacional és destriar i aprofundir en temes i situacions propis de la R.C.C.I.
3.- Les seves aportacions, sense ser vinculants, duen la llum i la força de germans majors.
4.- A aquest consell assessor podran acudir, sempre que ho necessitin, les Coordinadores en els diversos nivells i la Comissió Permanent Nacional.
VII. CESSAMENT DELS MEMBRES
Art. 21
1.- Els membres de la R.C.C.I. igual que entren lliurement, poden abandonar lliurement.
2.- En cas d'irregularitats comprovades, els membres poden ser exclosos respectivament per l'equip de servidors del grup o per les pròpies Coordinadores Diocesanes i per l'autoritat corresponent de l'Església.
3.- Seran motius de baixa o expulsió, els referits en el cànon 316 del CIC, així com l'incompliment reiterat de les obligacions exposades en l'art. 5, 2 , d'aquests estatuts, a pesar d'haver rebut les degudes amonestacions.
4. - La baixa o expulsió d'un membre pot ser recorreguda a l'òrgan superior i a l'autoritat competent de l'Església.
VIII. MITJANS DE SOSTENIMENT
Art. 22
La R.C.C.I. se sosté econòmicament mitjançant les aportacions de les coordinadors de les províncies eclesiàstiques o regionals a la nacional, i per les aportacions dels seus membres i les ofertes voluntàries dels simpatitzants. Aquestes són administrades pels organismes competents en els seus diversos nivells, els quals han de rendir comptes davant els seus membres i davant els organismes eclesiales corresponents (CIC. 325)
IX. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES I FINALS
Art. 23
1- En la renovació carismàtica catòlica, a nivell internacional, existeix el ICCRS (Serveis Internacionals de la Renovació Carismàtica Catòlica) amb aprovació pontifícia i amb seu a Roma. Pels seus estatuts no té autoritat ni jurisdicció sobre els grups de la R. C. C. mundial (Cf. ICCRS, Art. 7)
2.- La R.C.C.I. per a fomentar la comunió amb tots els grups i la seva identitat catòlica, reconeix la influència moral del ICCRS amb vista a la unitat, comunió i cooperació entre els grups de la Renovació Carismàtica Catòlica i amb vista al servei d'ensenyament en la veritable doctrina i identitat de la Renovació Carismàtica Catòlica.
Art. 24
1.- La R.C.C.I. podrà dissoldre's per les causes previstes en el Dret Canònic (CIC 326,1) o per decisió de la coordinadora nacional, convocada per a aquesta finalitat, per al que es necessitarà l'aprovació de dues terceres parts de tots els seus membres.
2.- En el cas d'extinció de la R.C.C.I., els eventuals béns mobles i immobles de la seva propietat seran lliurats a la diòcesi corresponent o a la Conferència Episcopal Espanyola, que els destinarà en benefici d'associacions amb objectius semblants als de la R.C.C.I. Queden sempre fora de perill els drets adquirits i la voluntat dels donants (CIC. 326, 1 i 2)
Art. 25
Davant eventuals dubtes interpretatives i per al que no estigui clarament expressat en els presents estatuts, s'acudirà a les normes del Codi de Dret Canònic, a la "Instrucció sobre Associacions canòniques d'àmbit nacional de la Conferència Episcopal Espanyola" i a la Junta Episcopal d'Assumptes Jurídics de la mateixa.
Art. 26
La Coordinadora Nacional, en el termini d'un any aprovarà el Reglament intern, d'acord a l'Art. 15, 2, b, d'aquests Estatuts.
Art. 27
Aquests Estatuts abrogan qualsevol altre estatut, decisions i reglaments anteriors, de qualsevol organisme de validesa civil o eclesiàstic de la R.C.C.I., havent de tots adaptar-se als presents.
En Madrid, á dos de Febrer de dos mil quatre, Festivitat de la Presentació del Senyor.
Firmat: Gregorio López Paños.
Coordinador Nacional
P. David Gascón Cerezo.
Asesor Espiritual Nacional.
Miguel Angel Fernández Fraile.
Secretari de la R.C.C.E.