Pepita Jiménez

Amb les llavors a les mans vaig fer-me aquesta reflexió:

Com hi haurà homes que diguin que no existeix el Creador?

Jo et lloo Pare del cel i de la terra,

i a tu home que no creus, a tu et pregunto jo:

Digue'm: Hi ha homes a la terra , que puguin aquesta llavor crear?

I el perfum que extreuen les flors… el pot l'home crear?

I l'aigua que dóna vida a tot… i la calor del sol que fa al fruit madurar.

Digue'm home que en Déu no creus ho pot l'home crear?

L'home pot canviar la ciència, i fins i tot de l'home el pensar,

Però no podrà canviar de Déu, ni la seva llei ni la seva paraula,

que estables sempre seran.

I penso en tots els que en les nostres vides busquem a Déu sense parar,

i al final em dic a mi mateixa, com desemboquen els rius en l'immens mar,

Així els cors purs, la glòria de Déu veuran, i entendrem llavors

Que l'home com la llavor és,

que mor per a  donar als altres , amb el seu fruit el menjar.

Llavors entén el que deia el Senyor,

Que en la terra com en l'home, no existeix la mort, sinó una transformació

*********************************

Qui pogués ser el rierol que transporta l'aigua cristal.lina

i que en el seu córrer pelegrí va sembrant sempre vida,

qui pogués ser una flor creadora d'harmonia

amb la seva aroma i el seu color.

Qui pogués ser l'abella que recull el pol·len de flor en flor

i poder dur a l'home mel tan dolça

que de les seves vides llevés l'amarg dolor.

Qui pogués entendre el teu missatge d'amor,

ser rierol, abella o flor,

i saber que el cor ha estat obert a l'amor,

perquè he comprès que els teus fills

són aquells que serveixen, com ho fa la creació

********************************

Llavor que com l'home, has necessitat la terra

per a néixer, com el ventre d'una mare,

l'aigua, com la llet dels seus pits

que al nen en la seva infància alimenta també,

però la força per a trencar la terra,

igual que el nen al néixer, es trobava en tú llavor,

que lluitaves per a poder veure la llum .

Si tú, sent llavor vas tenir la força

per a trencar la terra i poder veure la llum 

què ens passa als homes que tant ens costa

trencar aquesta closca ?

Aquesta closca d'egoisme que ens embolica com una xarxa,

impedint que penetri aquesta llum que fa a l'ànima créixer

com creixes tú llavor tranquil·la embolicada en la llum del sol,

així necessita l'home la llum que ve de Déu

*******************************

enrera

pàgina principal