LES QUATRE ESTACIONS

Primavera. El Tifa. Protàgores. Judes. Estel d’aigua, sabó de sastre. Herbes de polls agombolajades. Dins l’estança dels tifes, sona l’estrofa, amb groga estenosi, dels no-ningú, tots. L’estrenu fals, sota el tifó d’una tija. Que ja no veu l’estel del matí! Que ja no és, sinò un braó rostit! Iniciant la Passió, - de la Civada! Empalmats com mones de Pasqüa, arribades de la M51 navegant sobre verd, com gossos de caçera. Estiu. El Covard. Fedó. Sant Pere. Amagades a la caverna, les ànimes de les Ombres, les màscares de les Persones, xisclen mossegant el pa, esperant el pas de la Qüaresma. Llençat el Tarotto, la Commedia s’enceta. Orgia de macabres lluminàries de discoteca, on dansen els covards. Aligues volant, sobre grises cendres. Transfussió d’escorpíns. Tardor. La Gallina. Gorgies. Sant Pau. Cargols sobre espigues. Balancí de cues a l’entrecuix. Presumptuós amb banyes tibades, sota el cel negre del Vaticà. Trombes d’aigua subatòmica, trompetes de l’Infern periòdic. Cant de paparres, a la llauna, de les llengües de la Lluna, - de llautó. El somriure de la Medusa, dins el temps ordinari. El vermell de la verema, - als ulls. La calma precidint el cicló. Hivern. El Caganer. Menó. Sant Joan. Quin colló de caganers! Cagacalces, cagadubtes! Esperant el marró - de l’Anunciació. Esteganografia sota el talc blanc del Nadal catòlic, apostòlic del consumisme indecent, apostòlic dels set pecats capitals. Tots ells beatificats, en el blau d’Orió, per l’Esglèsia romana de l’Anti-Papa. A l’espera de l’Anammnèsis, temps d’advent per la por, de la sang i de la carn. El nostre nom és els Covards! El nostre nombre és Infinit! El caganer covard

Enlaces a otros sitios en la Red

Electrohippies
Electrohippies
Vgila a quien te vigila
Indymedia
RockCity
CultDead

La Secularización del Derecho. De Atenas a la Comunidad Económica Europea, pasando por Jerusalén,… … o la Larga Ascensión de Moloch y Sus Nombres. El Toro egipcio estaba destinado a convertirse en la primera letra del primer alfabeto moderno, tras su periplo cananeo y fenicio. Entre la Edad Media griega y la Grecia arcaica, con el advenimiento de las primeras ciudades europeas, la Palabra se convierte en el primer instrumento de poder. El Arte Político se transforma así en un ejercitar el lenguaje; y su dominio se vuelve insustituible para quién desee seducir, o engañar, a sus conciudadanos.