Aigües subterrànies i el mar

Les aigües subterrànies

Part de l’aigua superficial s’infiltra en trobar terrenys permeables i porosos, com sorra i grava, fins a topar amb les roques impermeables, com argiles, margues o pissarres. L’aigua infiltrada passa a les aigües subterrànies. En penetrar es dissolen i es modifiquen, es forma un relleu càrstic.

El relleu càrstic es produeix en roques sedimentàries de tipus calcari, malgrat que també es pot donar en altres roques.

L’erosió i la sedimentació càrstica

Hi ha diversos tipus de relleu càrstic:

· Els avencs: Són cavitats naturals verticals formades per un o diversos pous enllaçats entre ells. La majoria d’avencs són producte d’infiltracions però n’hi ha que absorbeixen un curs com ara els engolidors.

· Les coves: Són cavitats naturals predominantment horitzontals.

· Les dolines: Són depressions ovals de dimensions i profunditat variables i es formen a partir d’un punt d’absorció d’aigua

· Les estalactites: Són formacions calcàries de forma cilíndrica que pengen de les fissures del sostre de les coves, es formen per precipitació i solidificació.

· Les estalagmites: Són formacions calcàries de forma cilíndrica que es formen al sòl de les coves per precipitació i solidificació de carbonat dissolt en l’aigua que cau de les estalactites.

· Les columnes: Són formacions calcàries que resulten de la unió d’una estalactita i una estalagmita.

· Les banderes: són formacions calcàries ondulades que pengen de les fissures del sostre de les coves en lloc on hi ha un cert corrent d’aire.

El mar :

El mar es una massa d’aigua salada que cobreix una gran superfície de la Terra. Aquesta la seva acció es de modeladora dels relleus que estan situats a les costes i hi ha diferents factors que l’ajuden:

Les onades: Són corrents d’aigua vertical que es produeixen a la superfície del mar i xoquen contra la costa.

Els corrents marins: Són rius d’aigua que es formen al mar per el canvi de temperatura, del vent o per la barreja de dos mars o dos oceans.

Les marees: Són moviments circulars que puja o baixa el nivell del mar i es format per l’atracció gravitatòria de la Lluna

L’erosió i la sedimentació marina:

L’acció del mar poden fer diverses formes topogràfiques d’erosió com els penya-segats que són talladures de una costa alta que el mar anat picant amb les onades contra ella i s’ha fet com un forat. L’acció erosiva del mar s’anomena abrasió.

Formacions topogràfiques de sedimentació:

Els diversos materials que provenen de les aportacions fluvials com la sorra, còdols, llims i materials detrítics i apart de l’acció erosiva de les aigües marines són transportades i dipositades formen els diferents paisatgístics.

Les platges: Són sediments dipositats a les costes baixes solen ser de còdols, graves, sorres, closques o llims.

Cordons litorals, barres o restingues: Són sediments submergits o submergits que s’estenen de forma paral·lela a la costa.

Albuferes: Són llacunes d’aigua salada separades del mar per un cordó litoral.

Tómbols: Són sediments posats perpendicularment a la línia de la costa unint-hi roques o illots.