Principal Pujar Comentaris Contingut Buscar

Deriva continental
Deriva continental Tectònica de plaques Fonaments de la tectònica de plaques Deformacions

 

 

Pujar

La Terra és un planeta dinàmic

 Els cicles geològics:

 La superfície terrestre és sotmesa a canvis continues, causats principalment per l’acció de l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera i per les manifestacions d’energia interna del planeta. Tots aquests fets fan que la Terra agafi uns altre relleus terrestres.

L’acció de l’energia interna del planeta origina el cicle geològic intern, durant el qual es forma el relleu terrestre. En canvi, l’acció de l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera origina el cicle geològic extern, durant el qual es modela el relleu terrestre.

 El cicle intern provoca tota una sèrie de canvis i processos endògens, que manifesten en la formació de serralades, erupcions volcàniques,... 

La Terra és un planeta dinàmic, malgrat que molts cops els canvis són tan lents que és difícil percebre’ls.

La Teoria de la deriva continental:

 Alfred Wegener, geofísic i meteoròleg alemany va formular aquesta teoria, en la qual explica que els continents no han ocupat sempre la mateixa posició actual, sinó que han sofert  grans desplaçaments. Wegener va explicar tots els continents estar estaven units formant un gran continent, anomenat Pangea.

Wegener es va basar en diverses dades:

   Geogràfiques: Les costes d’alguns continents encaixen entre elles.

   Biogeogràfiques : La distribució dels éssers continents no haguessin estats junts.

   Estratigrafiques : Les roques i estructures en el relleu coincideixen entre continents separats.

   Palaontologiques : Fòssils trobats en continents separats són dels mateixos tipus.

-  Paleoclimàtiques : El relleu com les morenes glacials situades en llocs tropicals es van formar en altres llocs.

  La litosfera:

La litosfera es la capa de la terra que es troba per sobre de l’atmosfera i que compren diverses capes:

L’escorça: És la capa sòlida externa de la Terra, és formada per matèries lleugeres i rígides. Podem distingir dos tipus d’escorça:

L’escorça continental: Correspon amb els continents i moltes illes. Té un d’uns 35 Km de mitja, a les serralades té un gruix i a les depressions en té menys.

L’escorça oceànica: Correspon amb el fons oceànic. Té un gruix mitja d’uns 7 Km i es més densa.

El mantell litosfèric : És format per materials lleugers i rígids i és la part més exterior del mantell.

 La litosfera està fragmentada en plaques, sòlides i rígides d’un gruix de 70 a 150 Km. H ha vuit plaques principals.

Sota la litosfera hi ha l’atmosfera, és una part del mantell superior composta de materials  líquids i molt viscosa.

 

 

 
1