La biosfera i els biomes

La biosfera és formada per diversos biomes o àmbits bioclimàtics, que són les diferents zones de la Terra amb un clima característic on es desenvolupa comunitats especifiques d’éssers vius, que formen ecosistemes diversos.

La història i el dinamisme de la biosfera

La biosfera no és una realitat estàtica, sinó que va canviant al llarg del temps. La seva història ve determinada per diferents aspectes:

	El suport físic i, per tant, per la formació i la modificació de les roques, el relleu terrestre i el sòl.
	Les modificacions químiques i físiques de l’atmosfera, des de l’atmosfera primitiva desproveïda d’oxigen fins a l’actual.
	La formació i el desplaçament dels continents i dels mars, tal com són descrits per la teoria de la tectònica de plaques.
	Els canvis climàtics, deguts al desplaçament dels continents i a petits cataclismes a escala planetària, com grans erupcions volcàniques, caiguda de meteorits, etc.
	L’evolució dels éssers vius, a la recerca de les millors estratègies adaptatives a un entorn sempre canviant.

Els boscos

Els boscos caducifolis

Els boscos caducifolis, anomenats també boscanes decídues, són biomes constituïts per grans arbres que es ramifiquen a partir d’una certa distància del terra, a 2 o 3 metres com a mínim

El clima i el sòl

Les boscanes es localitzen en zones de clima temperat i plujós, sense extrems de fred ni de calor i sense pertorbacions catastròfiques com huracans o sequeres greus.

Els éssers vius

La vegetació és formada bàsicament per arbres com faigs, roures, castanyeres, avellaners o bedolls, entre molts altres, amb poca presència de sotabosc. També s’hi desenvolupa una abundant vida animal, amb complexes xarxes tròfiques i multitud de nínxols ecològics diferents.

Les persones

Els boscos caducifolis han estat molt transformats per les persones ja que la seva distribució es correspon amb la dels països científicament i tècnicament més avançats.

Les aigües continentals

Les aigües continentals són formades per aigua dolça, que pot tenir diferents proporcions de salts dissoltes, però en quantitat molt més petita que les aigües marines.

Els rius

El riu és el ecosistema de l’aigua, constant i més o menys fort segons el cabal i el pendent, amb abundant oxigen dissolt. En un riu, s’hi poden distingir tres zones característiques:

	El tram alt es caracteritza pel pendent pronunciat, on l’aigua és clara i molt oxigenada.
	El tram mitjà no té tant pendent pronunciat, l’aigua no hi flueix tan de pressa i no està tan oxigenada.
	El tram baix es caracteritza pel flux lent de l’aigua, que no és tan oxigenada i és força més tèrbola.

Els llacs

Als llacs, la concentració d’oxigen acostuma a ser molt més baixa. L’activitat humana ha modificat els rius i els llacs amb la construcció de preses i canals i amb l’aprofitament de l’energia hidràulica.

EL LITORAL

El litoral no és un bioma, però desenvolupa una gran varietat d’ecosistemes. La seva extensió es enorme. El litoral és la frontera entre la terra i el mar.

El seu clima depèn de la terra ferma i el mar.

El sòl pot ser:

	rocós: immòbil, on poden estar animals i plantes.
	sorrenc: mòbil per les aigües I la força del vent.

Els éssers vius venen per el nivell de les aigües, les onades i les marees.

Al vessant marítim del litoral hi viuen éssers aquàtics que estan acostumats a passar part de la seva vida fora de l’aigua.

Les persones veuen per una quantitat i una varietat molt gran de recursos. Viuen arran de mar o a prop de la costa.

LES MUNTANYES

De muntanya es distingeixen tres tipus:

	muntanya baixa: quan l’alçada no supera els 1000m. Hi predominen els boscos.
	muntanya mitjana: quan l’alçada no supera els 1000m i els 2500m. Hi predominen els arbustos.
	muntanya alta: quan l’alçada no supera els 2500m. Hi predominen les molses, líquens i alguns insectes.

Aquest canvi d’ecosistemes és degut als hiverns molt freds amb fortes nevades, vents intensos I forces oscil·lacions tèrmiques.

LES COVES

Les coves i els avencs són uns ecosistemes molt especials, on no hi penetra la llum.

La temperatura i la humitat, són adequats per els éssers vius que hi viuen allà.

Com que no hi penetra la llum solar a les coves i els avencs, la majoria dels animals que hi habiten son cecs però amb unes altres capacitats que potser altres animals no han pogut adquirir.

Com per exemple: els ratapinyats són cecs però en canvi han desenvolupat uns sorolls que ells fan I es que quan surten a buscar aliment per no xocar-se amb alguna cosa fan aquest soroll i esperen haver si retorna, si no torna es perquè no hi ha res i si tona es tot el contrari.