|
| |
Els rius
Els rius o aigües fluvials són corrents permanents
d’aigua, més o menys calabossos i llargs, procedents de la reunió d’aigües
de torrents, fonts, llacs i del desglaç, que discorren per lleres fixes i
desemboquen en un altre riu, en un llac o al mar.
 | El
curs alt: és la part superior del riu, d’aspecte sovint torrencial, on
inicia el seu corregut. La rapidesa fa que s’excavin valls en forma de V més
o menys tancades i estretes dependent de la duresa de la roca. |
| El
curs mitjà: és la part intermèdia del riu. En el curs mitjà, surt del
terreny muntanyós, per la qual cosa disminueix el seu pendent i la
velocitat de l’aigua, i a la vegada incorpora aigua d’altres rius i
torrents, n’augmenta el cabal. En aquest tram predomina el transport. |
| El
curs baix: és la part inferior del riu. En el curs baix, el riu arriba al
final del seu recorregut. El pendent del terreny és molt suau o pràcticament
inexistent, per la qual cosa la velocitat de l’aigua disminueix. En aquest
tram predomina la sedimentació. |
La erosió i la
sedimentació fluvial
Les aigües fluvials poden produir diverses formes topogràfiques
d'erosió i sedimentació, depenent del relleu topogràfic i de les característiques
del terreny:
 |
·
Els engorjats o
congostos: són valls estretes excavades per les aigües d'un riu que
discorren entre muntanyes de parets quasi verticals.
·
Les marmites dels
gegants: són cavitats rodones i de parets verticals originades per
remolins d'aigua que, en fer girar sorres, còdols i pedres petites,
desgasten el fons i les parets
·
Els salts d'aigua
o sallents: són desnivells
verticals o quasi verticals de la llera o curs del riu. Algunes són
degudes a l'existència de falles, i les altres es formen quan el riu
passa d'un terreny dur a un més tou.
|
·
Els meandres: són corbes del corrent
fluvial que es produeixen en terrenys plans. Es formen per un acció diferencial
de l'aigua del riu còncava i la convexa: a la riba còncava i a l'erosió, a la
riba convexa i a la sedimentació. Els meandres augmenten progressivament amb el
temps fins ha arribar a formar-se meandres abandonats, pel quals circula l'aigua.
| Els deltes:
són espais de terra, generalment de forma triangular, format gràcies al
dipòsit de sediments fluvials o al·luvions.
Els al·luvions s'acumulen a la desembocadura dels rius, cosa que
dificulta la sortida d'aigua la qual s'obre pas ramificant-se i formen braços
que van al mar. |
 |
·
Els estuaris: són àmplies
seccions terminals d'un riu, generalment en forma d'embut, formades pel dipòsit
de sediments fluvials en mars oberts, de certa profunditat i amb fort onatge que
escampen els materials i n'impedeixen l'acumulació.
Les glaceres
 |
Les glaceres són
grans masses de glaç que es desplacen lentament seguint el pendent de la
muntanya.
Les
glaceres es localitzen en indrets on l'aigua roman gelada durant tot l'any,
ja sigui perquè la temperatura és sempre inferior a 0 c o per l'acumulació
de nou del de les nevades hivernals compensa el desglaç.
|
Segons la situació geogràfica es distingeixen diversos tipus de glaceres:
|
TIPUS
DE GLACERA
|
CARACTERÍSTIQUES
|
SITUACIÓ
GEOGRÀFICA
|
|
CASQUET
GLACIALS
|
Extensions
de gel de gruix considerable que cobreixen grans superfícies d'un
continent
|
Regions
glacials de l'Antàrtida i Grenlàndia
|
|
ALPINES
O DE VALL
|
Amb circ
glacial, llengua i front
|
Lata
muntanya de latituds mitjanes, com els Alps o l'Himàlaia
|
|
PIRINENCA
O DE CIRC
|
Solament
amb circ glacial, sense llengua
|
Muntanyes
no gaire altes de latitud mitjanes, com els Pirineus
|
La erosió i la sedimentació glacial
Les glaceres
poden produir diversos relleus topogràfics d'erosió i de sedimentació:
·
Els circs glacials: són
depressions del terreny on s'acumula neu caiguda de zones més altes, que es
compacta i forma masses de del de forma semicircular
·
Les valls glacials: són
valls en forma de U formades per l'acció
erosiva de la massa de glaç en moviment- la llengua
de la glacera- en lliscar per la seva llera.
·
Les morrenes: són
grans dipòsits de sorra, argila i blocs de pedra que la glacera ha erosionat
Hi ha diversos tipus de morrenas
segons la seva localització:
morrena de fons, situada sota la massa de glaç.
morrena lateral, situada als costats de la glacera
morrena central, formada per la confluència de morrenas laterals
morrena terminal o frontal, situada a la punta extrema de la glacera
| ·
Els icebergs: són
grans blocs de gel que s'originen per fragmentació del front d'un casquet
glacial en arribar al mar |
 |
|
