Principal Pujar Comentaris Contingut Buscar

Fonaments de la tectònica de plaques
Deriva continental Tectònica de plaques Fonaments de la tectònica de plaques Deformacions

 

 

Pujar

Què fonamenta la teoria tectònica de plaques?

Les Serralades i els Arcs d'Illes

Les serralades i els arcs  d'illes es formen amb la compressió i elevació de les vores de les plaques litosfèriques.

Aquest procés de formació s'anomena orgènesi.

Les Fosses Oceàniques

Són esquerdes abismals estretes i molt llargues. Es formen per la compressió convergent dels materials astenosfèrics.

També s'anomenen vores destructives les zones on es destrueix materials litosfèrics.

Dorsals Oceàniques

Són esquerdes de l'escorça oceànica per on ascendeixen magmes i es disposen als dos costats.

Els magmes en solidificar-se formen una nova escorça oceànica i també formen llargues serralades.

La seva formació es deguda a forces produïdes per corrents divergents dels materials litosfèrics.

També s’anomenen vores constructives les zones on es forma nova litosfera.

Les dorsals oceàniques expliquen com es trenquen les plaques litosfèriques i com es renova el fons marí.

La distribució de vocals i terratrèmols

Els focus sísmics i de les erupcions volcàniques es distribueixen principalment  a les vores de les plaques litosfèrics.

El paleomagnetisme i l'edat de les roques

 El paleomagnetisme és l'estudi de les dades sobre el magnetisme en el pasta.

El magnetisme terrestre ha variat de posició al llarg de la història. Aquestes variacions són canvis de polaritat degudes a la inversió del camp magnètic .

La fragmentació de les plaques

 Les zones de rift:

El cicle geològic intern afecta també les plaques litosfèriques un exemple és que les plaques que han  format l’Himàlaia afecten zones de Sibèria tot i la distancia. Els corrents de conversió també poden trencar plaques formant zones de rift. Aquestes zones consisteixen en l’aprimament litosfèric i s’hi troben falles i fractures que formen valls llargues i amb una pressió considerable respecte amb els seus marges. La allargada pot arribar als milers de quilometres i l’amplada a uns cents quilometres.  Les dues úniques zones que hi ha és la Europa que va de la vall del riu fins al mar d’Alboran i l’altre zona és troba a l’Àfrica que va des dels grans llacs orientals fins a Palestina , passant per Etiòpia i la mar Roja.

Processos associats a les zones de rift:

La reducció de la litosfera a les zones de rift l’atmosfera a la superfície i per això hi ha molta activitat volcànica, igual que les falles i fractures que també en provoca:

 L’evolució de les zones de rift:

La separació pot evolucionar així:

Si la material fos de l’atmosfera és refreda s’estabilitza i creix el gruix de la litosfera.

Si és trenca la placa, en crea de noves i entre mig pot crear-se.

Nous mars si és para el separament que hi ha amb capes com el mar Negre.

Nous oceans si continuen i la fissura és dona per complet formant dues plaques i és dona en un noi espai oceànic Aquest és l’exemple de la formació dels continents a partir dels Pangea.

 La generació i la destrucció de la litosfera:

Els contactes divergents destrueixen materials litosfèrics, això composta el moviment de les plaques litosfèriques.

És degut a l’energia interna de la Terra que provoca els corrents de convecció, per això la litosfera és va renovant ràpidament la oceànica)

 

 

 
1