|
| |
 | Mendel, el pare de la genètica:Mendel, el pare de la genètica:
|
Els gens es transmeten de pares a fills
seguint les lleis de Mendel (fetes per Gregor Mendel (1822- 1884)), monjo austríac que va
estudiar com es transmetien determinats caràcters en les pesoleres. Va estudiar com
s’heretava el color i la textura.
| Primera llei de Mendel:(segregació
dels caràcters)
|
En la formació dels gàmetes, els
al.lels se segreguen, es a dir, se separen, i es tornen a unir en la generació següent.
| Segona
llei de Mendel:(transmisió independent dels caràcters):(transmissió independent dels caràcters)
|
Quan es formen els gàmetes dels
progenitors, la separació dels al.lels d’un gen determinat és independent de la
separació dels al.lels d’un altre gen.
Les relacions entre els al.lels d’un
gen:
La dominància i la recessivitat és tipus
de relació entre els al.lels.
L’herència intermèdia que en aquest
cas el fenotip és una barreja de les característiques dels dos al.lels.
| La influència ambiental:
|
L’ambient hi té molta importància,
perquè és un factor clau per a què es manifestin determinats caràcters genètics.
Ex: els gens d’una persona determinen
l’alçada com a 1,70-1,80, si aquesta persona no segueix una dieta adequada no
arribarà lògicament a aquesta altura.
Fenotip=genotip+ambient
| Les mutacions i la variació genètica:
|
L’existència de canvis en el material
hereditari és la causa de la variació que presenten totes les espècies d'éssers
vius. Aquests canvis, anomenats mutacions, consisteix en el canvi, la pèrdua o el
guany d’un nucleòtid que es poden transmetre de pares a fills.
O sigui que les mutacions són la font
primària de la variació genètica dels éssers vius.
|
