 |
Bonic, moré, alt i amb dues
Copes d'Espanya. Qui no pot envejar aquest skyrunner, senyera de tota l'afició valenciana.
Miguel Angel cura la seua image, impoluta inclús en acabar una marató per
muntanya. Tot en ell és atractiu, fins i tot aquest accent llevantí tan característic de gent del
Vinalopó. Una terra, aquesta, mare de les curses x muntanya a casa
nostra, que ha tret corredors com Felipe i Paco, com Lina o Simón, o com el mateix germà
Sánchez Cebrián, Juan Carlos. |
|
Miguel Ángel ja no és només la Perla del Vinalopó, ni Senyera del Trail
Valencià... haurem d'anar acostumant-nos a compartir la nostra admiració amb la resta de corredors de
l'Estat, que també han sigut testimonis de la progressió del de
Petrer. Quinze dies abans de guanyar per segona volta la Copa
d'Espanya, Miguel Ángel demostrà als
Alps, a la Kima, que la internacionalitat no li pesa, i
que ben bé podria estar lluitant amb italians i catalans a la Copa
del Món l'any vinent, per exemple. |
|
Què tal la participació a la
Kima amb la FEDME? Com és la cursa??
Estigué bé. La Kima té un recorregut amb moltes zones
perilloses. Hi ha molts trams de ferrates, vies molt llargues i sense
assegurar-te. Si en un moment m'esbare em mate. És molt dura i massa
llarga. També és molt tècnica, quasi no pots córrer, i estàs molt de temps
(vaig arribar en 7 hores) concentrat, amb molta atenció en tot el
recorregut. No obstant és una molt bona experiència. Després de córrer per ací, a
Pirineus, els Alps són altra cosa, paraules majors. I la
Kima... ni te conte!! |
Sembla que la FEDME es pren la Kima com una recompensa, com un premi pels millors trailrunners de la temporada. És així?
La FEDME no presiona els corredors, és com tu dius, però una vegada allí ja et diuen que volen fer una bona actuació i que ho fem el millor possible. Estic molt satisfet perquè les declaracions que han fet al butlletí de la Federació són bones, que hem deixat el pavelló ben alt i tot això. |
Seguint amb la FEDME; No creus que deuria portar un equip a la Copa del Món, com ho fan federacions més xicotetes com la basca o la catalana (que és campiona!)??
El Jordi Marimón diu que no hi ha suficient presupost. És tot qüestió de pasta. |
Finalment, a la Kima vas ser el primer no italià, onzé en meta. Com va ser la cursa?
Quant a la competició, sort que també hi venien Marta i Yoli, que ja coneixien la prova de l'any passat, i em van contar una miqueta. A l'eixida em vaig despistar i vaig eixir l'últim!! I preguntant els italians que com anava, on estaven els primers, no entenia res del què em deien. Vaig posar-me molt nerviós perquè no sabia en quina posició anava, perquè tinc costum d'eixir el primer, en cap de cursa, i aquesta vegada vaig despistar-me. A les dues hores em trobava bé i vaig tirar fort cap avant. |
Amb què et quedes d'aquesta internacionalitat amb l'equip espanyol?
El que he après és conéixer la cursa, per exemple. Per a Valmasino la Kima és tota una festa, està tot el poble de gom a gom. La gent sap el teu nom perquè tenen llistats de participants i t'anima pel teu nom. També he aprés que tècnicament haig de progressar més, haig d'aprendre encara. Em passava que els italians se m'escapaven a les baixades, com baixen els italians. Jo creia que baixava bé, però això sí és baixar. Afortunadament els agafava després pujant, però cal aprendre dels italians com baixen. |
|
|
|
1
- 2
- 3 |
|
|
|
