ESPECIAL FINAL DE TEMPORADA 2004

Entrevista a Míryam Taléns, millor corredora x muntanya valenciana de l'any
Sobre dos seients i amb els peus en l'aire, nus, una dona d'aigua de cabells llargs, amagats, jeu estesa com si damunt d'un granit, a la vora d'un ivó qualsevulla, aguiatés la caiguda del dia. Míryam roman a un pam de la finestra, amb la mirada perduda en el paisatge i la ment més enllà, més alt sens dubte.

El seu company és a dos metres, em mira de reüll. És més respectuós que jo, que m'aprope a ella de puntetes per robar-li uns minuts. Míryam de seguida se n'adona i em rep amb eixa somrisa que li amaga els ulls.
Míryam, quin és el teu historial com a trailrunner? Conta'm-ho tot.
L'any passat vaig córrer la Castelló-Penyagolosa i vaig fer tercera, com que era Campionat d'Espanya vaig guanyar-me la plaça que otorga la FEDME per córrer amb la Selecció Espanyola a la Kima. Enguany he guanyat totes les proves de la FEMECV, o siga, m'emportat la Copa CV i he sigut Campiona Autonòmica.
Hi ha una cursa a Yecla que sempre hi vaig, he fet primera i segona els darreres dos anys. I el raid de Crevillent. Vaig formar part de l'equip mixt i hem fet primers i segons els darrers anys. El meu historial competitiu és curt perquè només porte quatre anys corrent, i només dos seriosament.
Enguany al Campionat d'Espanya no has pogut defendre aquell bronze de Penyagolosa. Què a suposat per a tu no estar entre les millors a la cursa més important de l'any?
Molt malament. Em trobava molt bé. Feia uns rodatges molt bons i tot l'entrenament m'estava eixint molt bé. Les sensacions eren boníssimes, però vaig lesionar-me de l'esquena a principis de juny i vaig estar tres setmanes sense córrer. Encara podia arribar a la segona prova de la Copa, a Benicàssim, però em va costar molt. Allò que suposa escomençar de nou. Sabia que no hi arribaria en el millor moment. Però aquestes coses formen part de la competició, és inevitable. M'agradaria preguntar-li a la gent què fa per no trencar-se !
Si hagueres anat altra vegada amb la FEDME a la Kima, quin plantetjament de cursa faries? A mort o a disfrutar??
A disfrutar-la. La primera vegada vaig patir molt. Vaig pensar un muntó de vegades en deixar-lo. Estàs molt de temps a soles, la cursa és molt llarga, i dóna temps a pensar moltes coses. Ho vaig passar molt malament, és una cursa duríssima. Cal disfrutar del moment, com vaig fer l'any passat amb les companyes, l'ambientillo i això. El compartir el temps. El dia de competició has d'alçar-te a les quatre i menjar res (imposible!!). Aquells moments van ser innoblidables per a mi.

Trobes més competitivitat any rere any? Creus que augmentarà en anys succesius??
No hi ha molta competitivitat. Normalment sempre correm les mateixes, però de tant en tant ix alguna que no coneixes i et preguntes d'on ha eixit aquesta?! Anem poquet a poquet, però les dones estem ja a tots els esports.

1 - 2 - 3
1