Pagina nueva 1


dissabte 2 ABRIL	V PUJADA A LA NEVERA	ATZENETA, Alcalatén

FÒRUM

28.3qms

850m+

H:1h56

D:2h42

Miguel Ángel Sánchez guanya a Atzeneta,

lluitant contra el fred, la pluja i Emili Sellés.

Vicent Peris té un trail amb prestigi. El president del club de muntanya At-zenet ha apostat fort i convidà els "dos millors trailrunners valencians del moment", com diu la seua web. Tindre al palmarès d'un trail a Miguel Ángel Sánchez com a guanyador, com a rècordman de la prova, és un luxe que poquets trails populars poden lluir.

El doble campió de la Copa d'Espanya, el més prestigiós dels títols oficials a nivell estatal, es presentà a Atzeneta amb el primer títol de la temporada sota el braç, la Copa Comunitat Valenciana 2005.

L'eixida de la prova es va donar amb una pluja contínua, que acompanyaren els primers fins a meta. La temperatura baixa, després dels dies calorosos de la setmana passada. A la Nevera van passar amb 3º C justets.

La primera part del trail va transcórrer amb un grupet nombrós de corredors al cap de cursa. Emili Sellés s'encarregava d'endurir el ritme a les pujades més costerudes "però no es despejaven. Només a poc a poc. El de negre ha aguantat fins la darrera pujada a la Nevera" on s'ha despenjat finalment.

Emili ha arribat primer a la Nevera en 1h10 amb la companyia de Miguel Ángel. Aquest ha aprofitat l'avituallament a dalt per deixar anar una miqueta el Xitxarra d'Alcoi, que no s'ha escapat. "He estat provant el Miguel A. però en una pujada ha passat davant i m'he donat conte que no podia amb ell". Miguel A. s'ha escapat finalment, aprofitant també les baixades que han augmentat el nivell tècnic gràcies a la pluja.

Ha arribat tot sol als carrers d'Atzeneta amb 1h56:29, nou rècord de la prova, baixant vora 12' la marca que tenia l'anterior guanyador Dacha Benacur, hui huité. Miguel Ángel Sánchez ha entrat en meta, tot embarrat, tot banyat, però amb la cara somrient, "ja tenia ganes de guanyar ací, a Castelló". El de Petrer estrenava samarreta, la del Trail Team d'Amateurs Sports, amb una victòria.

Darrere Emili Sellés, fent segon més d'un minut després. Pot estar satisfet. I el darrer graó del caixó (del palet, millor dit) per a Fernando Ruiz, el de negre, que dia l'Emili. Fernando venia de guanyar sobrat a Borriol i pensava fer un bon paper hui a Atzeneta. L'ha fet. Aguantar el ritme d'aquestos dos dimonis no està a l'abast de molts. Només dels millors. Encara i això Fernando no ha competit per la Copa "perquè no estic federat. Ja vorem l'any que ve". El jove corredor no valora encara els títols oficials i l'és suficient amb els podis populars. Manca de valentia potser? Encara té una oportunitat al Campionat Autonòmic a Villena. No obstant el seu objectiu aquesta temporada "és la Marató i Mitja. Me l'estic preparant. Fent llarguets i això".

Darrere dels millors han arribat Damián Oliver, dels Amics del Clot, de Borriana. Damián va compartir podi a La Vilavella amb els dos extraterrestres que hui han entrat primer a Atzeneta, però no ha pogut amb Fernando per repetir bronze, "és el meu segon trail i m'agrada, però he escomençat molt vellet a fer aquest esport". La seua qualitat l'hereda del passat atlètic. Amb més experiència lluitarà pel primer lloc, segur.

El quart lloc ha sigut per Javier Andreu, que ha fet una progressió en la cursa impressionant, i potser li mancaven quilòmetres per acostar-se al quart o tercer lloc inclús. Nacho Collados i Jesús Amable Gil han sigut els següents, per davant del defensor del trail al 2004, el corredor d'Onda Dacha Benacur, trist en meta.

Centenars de corredors darrere, tots xopats, enfangats, patint molt de fred, sense sensacions a les mans, que no podien ni arreplegar l'avituallament. Per a ells un trail a recordar, per a contar. Tots repetiran l'any vinent.

Loli Peñarroja augmenta el seu palmarès amb altre primer lloc, hui per davant de C.Moya i M.Ga.Higón.

La xicoteta corredora, triatleta, escaladora... de Castelló entrava a les traveses dels més entesos abans de donar-se eixida. No ho tenia fàcil hui, amb competidores com Mercedes García Higón, per exemple, campiona autonòmica (La Vall'03).

Però no ha tingut problemes. Loli ha entrat amb 2h42, com si no res, "que hi ha nivell hui? Doncs no ho sabia". A Villena tindrem oportunitat de vore-la competir amb les millors. Serà el seu debut a una prova oficial i potser siga qui done la sorpresa, valentia no li manca.

Lluny, a més de 20', ha arribat Carmen Sos, altra clàssica dels podis castellonencs. I per fi, Mercedes García, a prop de Carmen. La borriolenca no dóna importancia a la pobra actuació, "el meu objectiu enguany és la Marató i Mitja" també, "vull baixar de 8h37, que és la meua marca". Molta sort.

Per darrere més clàssiques, com Vanessa Gallego, i més. Hui la participació femenina era nombrosa, i de qualitat.

Xafardejos i lliurament de premis

A Atzeneta hi havia molta espectació. Potser per celebrar-se en dissabte molts aficionats es donaren cita a la població de l'Alcalatén (o del Maestrat?). Per exemple saludarem Cristina Castillo, bronze a la Copa'05, que no hi participà per malaltia. També, cada vegada més somrient, Asun Gil, en plena recuperació, treballant la rehabilitació. Forta com un roure. I altre corredor de la Selecció, Juan A.Ruiz. El de Vila-Real corria a l'endemà a La Vall i passetjava el seu bronze de la recent Copa molt satisfet.

Interessants declaracions de M.A.Sánchez

El lliurament de premis va estar precedit per la figura del bicampió d'Espanya, l'internacional Miguel Ángel Sánchez, capità de la Selecció Valenciana. Les seues declaracions van estar molt interessants per a tots i totes. Potser l'atracció de Penyagolosa (la teníem tan a prop) li va fer esmentar la prova més clàssica del calendari valencià, la Marató i Mitja, "m'atrau molt, però enguany coincideix amb la Marató de Berga"

primera prova de la Copa d'Espanya "encara que com el sistema de puntuació ha canviat enguany (puntuen els tres millors resultats de les quatres proves, pel que pot estalviar-se una d'elles) podría córrer-la. Però cal preparar-la de veritat". Ahí està. Imagineu el millor corredor espanyol, valencià, guanyant a Penyagolosa? Difícil, però el que és cert és que si finalment és convidat, anirà pel rècord, si no no va. Mentalitat de campió no li manca.

text: miquelCxM

fotos: Mònica Eulogio i miquelCxM

Visiteu també:

- La web oficial de la prova on trobareu les classificacions de totes les categories, i la general.