|
|
| |
|
Emili Sellés, la
locomotora d'Alcoi, entra imbatut a meta després d'onze trails
consecutius. |
| |
| Com el
Xitxarra, aquell tren que unia Gandia amb Alcoi,
ha entrat en meta el corredor Emili Sellés. Des del
Montdúver, com una locomotora, fins a La Vilavella. En
quatre anys ha participat a onze trails i encara no sap què és
tindre referències per davant. Solitari, una altra vegada, com al
Montcabrer, a St.Joan de Moró, al Montdúver, a
Cortes, a Llucena, a Ibi... hem vist arribar
aquest jove de ferro, tots bocabadats amb la brutalitat amb què
trepitjava el darrer asfalt dels carrers de la població de la
Plana. El seu pitral ha sigut un talismà, estic convençut. Si
ahir lliuraven el núm.1 a Jose Vte. i el núm.10 a Miguel Ángel, el
seu el núm.1010, volia dir algo més, estava clar. Ha fet 1h19,
tantmateix que l'estrela Jose Vte.Prades, encara que enguany
amb 800m (potser més?) afegits per l'organtizació per estalviar
problemes d'embossament en escomençar la senda de muntanya. |
|
 |
| "Anàvem
un grup de quatre o cinc des del principi, i a la primera costera
avall he volgut tirar una miqueta per vore com responien els rivals.
com que m'he quedat tot sol he decidit seguir amb el mateix ritme i
m'he escapat". Per darrere de l'Emili el doble campió de la
Copa d'Espanya de trails, Miguel Ángel Sánchez, tirava d'un
altre corredor per agafar l'alcoià del Corre Corre. "A
les pujades em costava, i jo puge molt bé, encara que recortava a
les baixades, però no m'he trobat gens bé. Se m'ha dormit el peu
esquerre, haig d'anar al metge, és molt estrany", comentava
el de Petrer. Miguel Ángel, fora de forma amb la temporada
per escomençar i uns objectius lluny d'assolir encara, "aquesta
cursa trenca el meu plantetjament de temporada, perquè els meus
objectius són les proves oficials, tant les de la FEMECV com les de
la FEDME, on haig de defendre el títol assolit l'any passat. Estic
ací per l'interés que ha demostrat l'organització, de la que estic
molt agraït". Així d'agraït ha entrat en meta, saludant tots
els aficionats castellonencs que han volgut conéixer el seu màxim
representant a les competicions espanyoles. |
|
 |
| I
tercer? Doncs la meua travessa era el Prades, com no. El corredor
castellonenc no ha tingut el dia, "m'he trobat molt cansat, he
tirat del grup inclús, al principi, però no m'he trobat gens bé".
És principi de temporada encara i no tots estan més enllà del 50%.
Ha sigut altre corredor de la Plana, Damián Oliver, d'El
Clot de Borriana, qui ha pogut seguir l'estela del campió. L'hem
vist sempre pegat a Miguel Ángel, i només el darrer quilòmetre ha
deixar escapar a l'internacional alacantí. Damián ha sigut la
sorpresa, sens dubte, "sí, és què és el meu primer trail, jo
vinc de l'atletisme, sóc migfondista, fea 1.500, però ja estic major (té 37 anys) i he canviat de disciplina", ens comentava tot
somrient, "açò m'agrada molt!". Un bou més a la plaça. |
|
 |
| Quart
ha entrat altre corredor de la Plana, Juan Antonio Ruiz, de
Vila-Real, ha deixat clara la seua classe, molt alta. Per què?
Doncs perquè el corredor de la Selecció Valenciana només du
un mes d'entrenament, "després de la Marató de Berga (darrera
prova de la Copa d'Espanya) vaig tindre un accident molt greu, que
m'ha deixat seqüeles, i he estat parat quatre mesos".
Impressionant, però molt important vore-lo competir ara, i a aquest
nivell. per darrere corredors com Jorge Clemente,
Fernando Ruiz i, per fi, Jose Vte.Prades, amb 1h28 i
lluny de la seua plusmarca a la Marxa de Sant Sebastià. |
| |
|
Xari Adrián torna a La Vilavella per
pujar
dos graons d'un colp amb 1h47. |
| |
| Si el
planter d'eixida masculí era envejòs, què dir del femení. Multitud
de corredoras han trescat per les muntanyes de l'Espadà. I la
primera en arribar ha sigut Xari Adriàn. La muntanyera
de La Vall ha pujat dos graons de colp en un any, a l'edició
anterior feu tercera i enguany ha baixat 11' la seua marca (tot i
ser més llarga la distància enguany!), la progressió és clara.
Aquesta temporada passada Xari ja va fer tercera a la Pujada a
Pipa i primera al seu poble, al Gran Fons de la Tardor.
Segona victòria consecutiva llavors, i d'ací quinze dies tornarà a
competir a La Vall, aquesta vegada a una cursa oficial. "No
conec les meues rivals (a la Copa CV) però vull provar
amb els meus companys del CM Mur i Castell", club que
organitza la prova. Serà tot un orgull fer primera a La Vall d'Uixó. |
|
 |
| Per
darrere Lola Peñarrocha. La menuda triatleta de Castelló
ha fet segona finalment, tot i lluitar amb el tercer lloc. Al
contrari que Xari, Lola no coneixia la prova encara que
d'experiència no li falta. Ja ha fet primera a Sant Joan de Moró i a
Benicàssim al 2004, i també altres anys a Borriol i
Vilafranca. "Jo sóc triatleta, encara que vinc de
l'atletisme, feia 3000m obstacles". Ha estat lluitant amb
ella la pèl-roja de Paiporta, Cristina Castillo,
companya de Selecció de Miguel Ángel i acostumada a distàncies més
llargues, i sobretot a desnivells més alts, ha estat en segona
posició uns quilòmetres "he passat a la segona a una pujada,
on s'ha quedat darrere, però a la baixada aquesta última no m'he
trobat segura i se m'ha escapat. No m'he trobat bé en cap moment, no
estic gens contenta, en entrar en meta i vore el crono que he fet
m'he emprenyat amb mi mateixa. Fa dos anys vaig fer un temps paregut,
no he millorat gens. Molt malament, molt malament.". Molt
ambiciosa l'espigada corredora del CxM valència. També
correrà a La Vall en quinze dies, on ha de defendre el seu bronze
del 2004 i ser seleccionada altra vegada amb la FEMECV, "està
molt difícil enguany". |
|
 |
| I és
tot. En realitat no, més de 1.200 trescaires han acabat la prova
durant les hores següents, donant el caire popular que tota marxa de
muntanya ha de mantindre. Són aquestos, els trescaires més populars,
corredors i marxadors, qui donen espectacle als trails castellonencs,
ho deia el mateix campió "és impressionant la de gent que
participa ací, és una prova molt ben organitzada". Enguany
la Marxa de La Vilavella deixa emprenta al calendari trail
castellonenc, a vore qui pot superar la qualitat i quantitat de
competidors durant la resta de la temporada. Està difícil, molt
difícil. Enhorabona a La Vilavella i al Grup a 4 Pelat. |
|
 |
| |
|
text:
miquelCxM
fotos:
Salva Tarín i miquelCxM
Participeu amb les vostres opinions al
fòrum CxM
Visiteu també:
-
alpinrunning.com, on trobareu la
classificació i una amplíssima
galeria de fotos.
-
lavallrunning.com, amb
crònica i foto d'eixida
i d'Asun
Gil (ànim valenta!!!) líder del
rànking AlpinRunning'04.
- La notícia de la
presentació de la prova al periòdic
Mediterráneo. |
| |
| |
|
 |
|
Eixida de la Marxa |
 |
|
Primeres costeres |
 |
|
Qm.12, escapada del
Xitxarra. |
 |
|
Una estrela pels monts
d'Espadà. |
 |
|
La furia de la
locomotora d'Alcoi. |
 |
|
Impressionant rebuda a
M.Ángel. |
 |
|
Dos companys de
selecció. |
 |
|
La rogeta de Paiporta. |
 |
|
Lola i Xari, altres
dues estreles. |
 |
|
El glamour que
arrossega tot campió. |
 |
|
Un decepcionat Prades. |
 |
|
Tot un luxe trobar-los
junts. |
 |
|
Xari primera i Cristina
tercera. |
 |
|
Ramón Capella i ses
estreles. |
|