SORTIDA "EL CARRILET"

SANT FELIU DE GUÍXOLS-LLAGOSTERA

(22 de febrer de 2003)

 

ITINERARI: Sant Feliu de Guixols – Llagostera – Sant Feliu de Guixols.

(Per la ruta del carrilet).

 

KILÒMETRES: 36 i escac.

INTEGRANTS: Marisa i Ramon, Eva i Quim, i el que sobraba, Josep Mª.

 

 

D'esquerra a dreta l'Eva, el Quimet, el Josep Maria, el Ramon i la Marisa

Com ja sabreu la nostre penya té per costum fer la convocatoria per la excursió del dissabte, els divendres. I així també es va fer aquesta setmana, però la sorpresa va ésser que teniem dues baixes.

De fet eren dues desercions: ens deixaven plantats el Lluís i el Manel (són de la vella penya?). Això no es podia permetre, la penya no podia enviar tant pocs efectius a les muntanyes del nostre país. Així que el secretari tècnic va convocar una reunió extraordinaria, tal com ho dïuen els estatuts.

Després de moltes deliberacions, trucades de mòbils, consultes a les altes instancies (que no se que vol dir, però que queda molt bé), parlaments amb els diferents governs, trucades a l’O.N.U. que comunicaba, trucades amb telèfons normals, conexions a Internet, conexions via satèl·lit amb tota la familia Bush, varem arribar a la conclusió que haviem de cercar al·liats. I quins eren aquests al·liats?, ni més ni menys que la Marisa i la Eva. Així la penya comptava amb cinc potencies.

Seguidament varem transmetre al nostre President, en Lluís, els acords i les resolucions adoptades perquè estigués al corrent, a la vegada que li anunciavem el canvi de l’excursió. Ja que comptant amb un equip de cinc potencies haviem de fer una excursió de categoría.

Com que el Lluís no ho tenia molt clar, a les set del matí (hora de la trobada) ens ha estat espiant, des del quarter general, dintre del seu llitet ben calentó, per comprovar-ho.

Així que un cop tots embarcats en el vehicle oficial de la penya, hem partit cap el lloc de desembarc, Sant Feliu de Guíxols.

 

 

Una vegada tots desembarcats hem anat prenent posicions. El Ramon rapidament a passat al cap de l’expedició, cosa que li ha servit per aliarse amb una altre potencia de La Bisbal ( de color groc a la foto),

 

 

en el gruix de la formació la Marisa i el Josep Maria mantenien la posició controlant la vanguardia (atenció que no es el diari) i la reraguardia que la formaven la Eva i el Quim.

 

 

Al arribar a uns turons que marcaven la línia fronterera entre la carretera general i la ruta del carrilet, hem estat a punt de tenir una baixa, a la Eva li costaba mantenir la posició,

 

 

vist això, ràpidament el cap del comandament, el Ramon, a donat l’ordre d’agruparse. Agrupats i escoltats pel noi de La Bisbal hem arribat a Llagostera, des d’on ell a continuat la seva marxa i nosaltres hem cercat el quarter d’intendència, el Restaurant "Can Cassoles".

 

Mentres recuperavem les forçes a base d’un menú de campanya, ens ha trucat el nostre President des de el Quarter General, per saber com anava la missió, si haviem pogut assolir el nostre objectiu. L’hem informat exaustivament, encara que no sabem si ens pogut sentir bé, ja que el soroll era "ensordidor".

Ja recuperats de l’esforç que ens havia costat per arribar fins el quarter d’intendència, haviem de retornar a Sant Feliu per acabar la missió i assolir l’objectiu. Però la cosa no pintaba bé, començava a descarregar una forta tempesta que posava en perill tot el treball fet fins aquell moment. Consultades les potències Marisa i Eva si estaven disposades a continuar, o preferien quedarse a Llagostera i ser repatriades pel vehicle oficial de la penya, ens han contestat que estaven disposades a arribar fins el final costés el que costés.

S’ha de dir que quan t’al.lies amb algú que té aquesta força de voluntat, pots arribar a tot arreu i assolir els més alts objetius.

Així que amb aquesta moral i una mica mulladets hem arribat al nostre objectiu, que era arribar al lloc de partida sans i estalvis.

El Play Inmòbil.