SORTIDA
PER COLLSEROLA
I
ESMORZAR A CAN COLL
(7
de juny de 2003)
Integrants de l’excursió: Jordi, Manel, Quimet i Lluís, a l’esmorzar
es va afegir el Josep.
El Quimet, el Manel i el Jordi al
area de la Font Groga
|
Recorregut: Velòdrom d´Horta, Carretera Alta de les Roquetes,
Coll de les Roquetes, Mirador de Torre Baro, Turo de Can Cuiàs, Coll de la
Ventosa (248 m.), Matamachos, Portell de Valldaura, Coll de l’Erola (397 m.),
Sant Medir, Riera de Sant Medir, Can Borrell, Pi d’en Xandri, Can Coll
(esmorzar) i tornar per Can Catà, Sant Iscle de les Feixes, Can Ferrer, Forat
del Vent, Coll de la Ventosa,
Hospital de Sant Llatzer, Can Masdeu i Velòdrom. (Total 38 Km.)
|
|
|
Pi
d’en Xandri prop de Sant Cugat
L’anécdota
de l’excursió ha sigut el caire ecològic de la sortida, es un luxe tenir la
Serra de Collserola al costat de Bacelona però l’especulació urbanística esta
destruïn molts indrets, recordeu la fantàstica trialera de la Riera de Sant
Medir, avui ja es un camí pels cotxes.
He
inclós a la pàgina aquest manifest per la protecció de Collserola, estret de la
pàgina
Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola
Passen els anys, s'incrementa la consciència ambiental entre la
població, es creen institucions per a la gestió i defensa del territori i,
tanmateix, les agressions sobre els espais naturals no s'aturen.
Collserola és avui, bàsicament, una reserva de sòl per a les suposades
necessitats urbanístiques de la ciutat: escola de jutges, cementiris, camps de
golf, més i més cases, carreteres, túnels... Encara segueixen vigents els
conceptes del Pla general metropolità (PGM) que ja té 25 anys d'existència. Un
Pla que dibuixa carreteres, autopistes, urbanitzacions i equipaments de tota
mena per la geografia de la serra, que les administracions no han sabut, o no
han volgut, actualitzar. La principal raó per la qual Collserola no està encara
completament degradada - com la plana del Vallès i les valls del Llobregat i
del Besòs - és que es tracta d'un espai muntanyós.
En aquests 25 anys de vida del PGM hi ha hagut múltiples propostes
d'entitats veïnals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de
la serra. Cap d'elles ha estat presa en consideració per l'Administració. És a
dir que, mentre l'Administració s'omple la boca de paraules com desenvolupament
sostenible i participació ciutadana, en realitat segueix essent
còmplice o, fins i tot, promotora de noves agressions sobre el medi natural.
Els perills de l'actual planejament urbanístic
Els espais naturals i rurals de Collserola són sotmesos a greus
amenaces que fan perillar la seva conservació. Les més importants són les
següents:
- L'aïllament, el Centre
Direccional de Cerdanyola implica el creixement de Cerdanyola quasi
fins a tocar el nucli urbà de Sant Cugat. És l'operació urbanística més
gran de tota l'àrea metropolitana i suposa el cop més dur a la
connectivitat natural de Collserola amb la plana del Vallès. S'intenta
justificar com a promoció de nous habitatges socials. És una iniciativa de
l'Ajuntament de Cerdanyola i del govern de la Generalitat.
- La
fragmentació, provocada per tot un seguit d'urbanitzacions
i vies de trànsit rodat. El planejament urbanístic vigent preveu la
construcció de tres grans infrastructures viàries (túnel d'Horta, túnel
Central i via de Cornisa) que, si es portessin a terme, suposarien uns
efectes de barrera molt perniciosos. El túnel d'Horta fomenta el
transport privat entre el Vallès i Barcelona tot malmeten la serra de
Collserola, augmentant el trànsit de vehicles a banda i banda del túnel i
consolida el Centre Direccional. És promogut pel govern de la Generalitat,
i no té l'oposició dels ajuntaments de Cerdanyola ni de Barcelona. El
Consorci de Collserola, un cop més, s'ha inhibit de les seves
responsabilitats de protecció.
- La pèrdua
d'espai, que pot tenir conseqüències molt severes, com la construcció de
nous equipaments i urbanitzacions, especialment en zones agrícoles. La
protecció de l'espai natural de Torre Negra (Sant Cugat) ha estat
exigida per la població, s'hi han compromès tots els partits polítics, i
compta fins i tot amb el suport del Parlament de Catalunya; però la
iniciativa està estancada. A Cerdanyola, l'Ajuntament promou la
construcció d'un nou camp de golf a l'espai agroforestal de can
Codina-can Canaletes, projecte paralitzat fa deu anys per la forta
resposta popular i per un informe negatiu del Departament de Medi Ambient
de la Generalitat de Catalunya. Molts altres terrenys (com els de can
Rabella, el Terral i els de sobre de can Graner) a Molins de Rei, resten
sota l'amenaça d'urbanització.
- La
contaminació, la construcció d'un nou abocador
metropolità de residus a l'actual pedrera Berta (Sant Cugat - el Papiol),
és una iniciativa de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, amb el
suport del Consorci de Collserola i del govern de la Generalitat. Els
informes tècnics han confirmat el perill de contaminació de l'aqüífer
subterrani. La promoció de grans abocadors posa de manifest
l'incompliment de la Llei catalana de residus per part de molts municipis
metropolitans amb el consentiment del propi Departament de Medi Ambient de
la Generalitat.
Necessitat d'un nou marc de protecció
El marc actual de protecció resulta insuficient per garantir la
protecció de Collserola.
Malgrat que Collserola s'hagi inclòs en el Pla d'espais d'interès
natural (PEIN,1992) com un dels espais naturals amb ecosistemes més remarcables
de Catalunya, només reconeix com a espais propis aquells classificats
actualment com a sòl no urbanitzable i deixa fora de l'espai protegit un 30%
aproximadament dels espais naturals de la serra.
D'altra banda, el Pla especial d'ordenació del parc de Collserola (1987),
de caràcter urbanístic, no pot desclassificar ni canviar la qualificació del
sòl i resta subordinat al que determini el PGM (1976). El planejament actual
preveu sòl urbanitzable o construcció de nova xarxa viària en indrets
d'interès ecològic..
Per tot això demanem un nou marc de protecció que hauria
de tenir en compte, entre d'altres, els punts següents:
1. Canviar la classificació del sòl del PGM
Proposem diferents desclassificacions per protegir prop de 700
hectàrees, en els termes municipals de: Sant Just Desvern (Bell
Soleig, ca n'Oliveres, can Vilà, can Carbonell i donar una funció amortidora a
can Biosca i la Miranda), Esplugues de Llobregat (Finestrelles i l'antic
motocròs), Sant Feliu de Llobregat (la riera de la Salut i can Cuiàs), Molins
de Rei (zones de contacte entre el parc i el nucli urbà: can Rabella, el
Terral i les de sobre can Graner), el Papiol (les Roques Blanques, dues
àrees qualificades d'urbanitzable no programat i urbanitzable programat a la
banda del nord de la trama urbana del municipi i ajustar el límit del l'àmbit
de protecció del parc a la trama urbana a les Escletxes), Sant Cugat del
Vallès / Valldoreix (can Montmany, can Busquets, can Barba, Colònia
Montserrat- mas Fusté, reduir l'edificabilitat en l'àmbit de can Cortés,
estudiar en detall les àrees de les Planes i la Floresta), Cerdanyola del
Vallès (can Codina - can Canaletes, can Costa, can Castelló, redefinir i
revisar els àmbits del Patronat Flor de Maig i del cementiri de Collserola), Montcada
i Reixac (espais situats entre la C58 i la N-150 a l'alçada del Coll de
Montcada), i Barcelona (estudiar en detall les àrees de mas Sauró, mas
Guimbau, el Rectoret, les Planes de Barcelona i Vallvidrera).
2. Modificar la xarxa viària prevista pel PGM
L'actual xarxa viària projectada prové del planejament efectuat als
anys setanta, quan hom preveia que a la regió de Barcelona hi arribarien a
viure 11 milions de persones. És evident que en l'actualitat les previsions de
creixement urbanístic i demogràfic no han arribat a les dades projectades. Per
aquest motiu sol·licitem la supressió del PGM del túnel d'Horta, el túnel
Central i la via de Cornisa, obres que impliquen una fragmentació i una
pèrdua d'espai de conseqüències molt severes.
3. Ampliar els límits del parc i del PEIN
Collserola s'ha d'obrir a la resta dels espais naturals veïns i superar
la seva insularitat. Això únicament resulta possible si s'integren dins de
l'àmbit de protecció del parc espais que la connecten amb altres sistemes
naturals. També cal estendre l'àmbit de protecció a espais que, tot i
formar part de Collserola, queden actualment fora del parc. En concret es
proposa la integració dels espais següents:
Fins a la riera de la vall de Sant Just els sectors del Bell Soleig, ca
n'Oliveres, can Vilà, can Carbonell; can Biosca (Sant Just Desvern), el
sector de Finestrelles (Esplugues de Llobregat), el Pi del Balasc (el Papiol),
Puig Pedrós de l'Obac-riera de Rubí (Rubí), Torre Negra-la Queixalada (Sant
Cugat del Vallès), can Fatjò dels Xiprers-Sant Marçal-can Costa (Cerdanyola
del Vallès), turó de Montcada i can Cuiàs (Montcada i Reixac), el
parc del Castell de l'Oreneta, torre Vilana, antiga zona agrícola de la serra
d'Agudells, el parc de les Heures-torrent de can Duran, l'àrea forestal del
parc del Laberint d'Horta i la del barri de la font del Gos, els rodals del
cementiri d'Horta, el torrent de can Santgenís-carretera alta de Roquetes i
torrent de can Santgenís-Ronda de la Guingueta Vella, torrent del bosc (Barcelona).
Aquesta proposta implica afegir més de 1.100 hectàrees a l'actual
superfície protegida del parc i la incorporació del municipi de Rubí a l'àmbit
de protecció de Collserola.
4.Crear la figura d'espais associats al parc de Collserola
Molt espais que tant geogràficament com ecològicament pertanyen a
Collserola, però que han anat quedant atrapats dins la trama urbana (Tres
Turons, el Putget, les Penyelles, etc.) podrien assumir part del lleure que
actualment suporten zones molt fràgils de l'interior de Collserola. La
proposta de la seva qualificació com ESPAI ASSOCIAT hauria d'implicar una cura
especial per mantenir-hi la vegetació pròpia de la serra, potenciar la fauna
autòctona, la realització de programes d'educació ambiental que fomentin el
coneixement dels valors naturals de la serra i potenciïn un ús responsable
dels espais naturals. Paral·lelament, aquests espais associats s'haurien de
connectar amb el parc i entre si mitjançant passadissos verds per a
vianants, que convidessin a accedir a Collserola a peu, reduint l'ús de
l'automòbil a l'interior de la serra.
5. Eliminar les activitats extractives
Dins del parc de Collserola encara trobem avui instal·lacions
extractives, cimenteres i bòbiles de gran impacte en el medi natural. Els
projectes de restauració després de l'explotació són sovint molt deficients
(Montcada, la "pedrera dels ocells"). Cal que les administracions
actuïn per tal de tancar a curt
termini aquestes
activitats i assegurar-ne una correcta restauració (especialment, la cimentera
Samson a Sant Feliu de Llobregat).
Moratòria urbanística
Si s'executen els projectes previstos a curt termini, les conseqüències
d'aïllament, fragmentació, ocupació d'espais oberts i contaminació, provocaran
la pèrdua dels principals valors naturals i socials de Collserola. És per això
que demanem a les administracions una
moratòria que aturi totes aquestes actuacions i altres que puguin sorgir en el
futur, mentre no es debati en profunditat el futur de Collserola i es revisi la
planificació urbanística
vigent.
Les administracions disposen de diverses eines per fer possible aquest
nou marc de protecció.
- Que es
promogui l'aprovació d'una Llei de protecció de Collserola al Parlament de
Catalunya;
- Revisar el
Pla general metropolità (PGM);
- Redactar
un Pla especial de protecció del PEIN de Collserola;
- Etc.
Demanem a les administracions competents l'exercici d'una clara
voluntat política per protegir efectivament Collserola.
Entitats membres de la Plataforma Cívica per a la Defensa de
Collserola
Agrupació en Defensa de l'Entorn ALNUS de Sant Just Desvern - AEEC · Associació de Veïns de Montbau (Barcelona) · Associació de Veïns Mont d'Orsà (Vallvidrera) · Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-AEEC) · Col·lectiu Agudells - Ecologistes en Acció (Barcelona) · Associació Cerdanyola Via Verda · Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO) · El Senglar Verd de Vallvidrera · Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) · Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat - AEEC · Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) · Plataforma contra el túnel d'Horta. |
Entitats adherides al Manifest per a un nou marc de protecció de
Collserola
Acció Ecologista - Ecologistes en Acció · ACOSU (Molins de Rei) ·
Agrupació de Defensa Forestal Puig Madrona (Molins de Rei) · Agrupament
Escolta Jaume Vicens Vives (Molins de Rei) · Agrupament Escolta Pau Casals
(Cerdanyola del Vallès) · Amics de Collserola · Amics de la Bici · Amics del
Camell (Molins de Rei) · Arxiu Històric de Roquetes, Nou Barris (Barcelona) ·
Assemblea de can Mas Déu · Assemblea de Joves de Molins de Rei · Assemblea
d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) · Associació Bidó de Nou Barris
(Barcelona) · Associació d'Amics de la Cultura Popular de Molins de Rei ·
Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola Costa i Llobera · Associació de
Mares i Pares CEIP Escola Alzina (Molins de Rei) · Associació de Veïns i
Amics de la Font de Vall Par (Barcelona) · Associació de Veïns 'Bonavista-el
Mas' de Molins de Rei · Associació de Veïns Carretera Reial i Basses Sant
Pere · Associació de Veïns 'el Canal' de Molins de Rei · Associació de Veïns
de la Floresta (Sant Cugat) · Associació de Veïns de la Plana Padrosa -
Bellsoleig (Sant Just Desvern) · Associació de Veïns de Sant Andreu del
Palomar · Associació de Veïns la Serreta-Bosc d'en Saladrigues (Sant Cugat) ·
Associació de Veïns Sant Andreu de Palomar (Barcelona) · Associació
Excursionista Etnografia i Folklore (Barcelona)· Associació per a la Defensa
i l'Estudi de la Natura (Adenc) · Bellaterra Natura (Cerdanyola del Vallès) ·
Bloc d'Acció (Molins de Rei) · Catalunya Amiga dels Animals i la Natura
(CAAN) · Centre d'Esplai Clariana (Molins de Rei) · Centre d'Esplai l'Agrupa
(Molins de Rei) · Centre Excursionista Poblet (Barcelona) · CEIP Escola Estel
(Molins de Rei) · Club d'Esplai "Ara Mateix" de Sant Just Desvern ·
CEM Centre Excursionista de Molins de Rei · Club Esportiu d'Activitats de
Muntanya (SIM) (Barcelona) · Colla de Diables de l'Agrupa (Molins de Rei) ·
Col·lectiu de Montserrats (Molins de Rei) · Comunitat de Propietaris Walden 7
de Sant Just Desvern · Ecologistes en Acció de Catalunya · Esquerra
Republicana de Catalunya (Molins de Rei) · Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC) - Secció local de Sant Cugat del Vallès · ERC - Secció local de Sant
Just Desvern · Departament de Bombers de la Generalitat de Catalunya de la
UGT · Federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya · Esquerra Unida i
Alternativa (EUiA) de Cerdanyola · Federació d'Entitats ProDrets dels Animals
i la Natura (FEDAN) · Federació Local de Barcelona de la Confederació General
del Treball (CGT) · Foktreubanya - Grup musical tradicional (Molins de Rei) ·
Font Violeta (Molins de Rei) · Grallers de Molins de Rei · Iniciativa per
Catalunya Verds de Sant Just Desvern · JOC - Joves Obrers i Cristians de
Molins de Rei · Joventuts d'ERC (Cerdanyola del Vallès) · Joventut Catòlica
de Molins de Rei · Justícia i Pau de Sant Just · L'Òvul de Sant Just Desvern
· Maulets de Sant Cugat · Medinium Tremens · Plataforma Cívica Salvem el Molí
(Molins de Rei) · Plataforma contra el camp de golf de Cerdanyola ·
Plataforma contra la Violència i el Feixisme de Sant Cugat · Plataforma de
Suport a la Insubmissió (Molins de Rei) · Plataforma en Defensa de la Vall de
Sant Just Desvern · Prou-Feixisme Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona) · SEAS de
Sant Just Desvern · Unió de Botiguers i Comerciants de Sant Just Desvern ·
Unió Excursionista Catalunya - Gràcia (Barcelona). Març 2003 |
[Alnus] [Associació Cerdanyola Via Verda] [Cepa] [Plataforma