Ramon, Manel, Josep Maria, Jordi, Quimet i Lluís 

Crònica de la sortida: 

Quilòmetres: 40

Itinerari: El Lluís ja el posarà

La crònica de aquesta sortida la faig el diumenge, ja que ahir em va ésser impossible, degut a les "magolladures" que tenia per tot el meu cos. Fent gala al títol aconseguit la temporada 2002, "campió d'aterrissades", ahir en vaig fer una de campionat, digna de ser filmada. En un descuit, baixant, vaig anar a parar de cap al pedregar, sort de portar casc perquè sinó me l'obro.

Un petit ensurt que ja està superat, i que espero no tornar a repetir, ja que a la meva edat un ja no està per aquests "trotes".

Un cop explicat la meva aterrissada, la sortida estat desde primera hora molt amena, ha començat el Manel explicant-nos qui va inventar les tendes de "tot a cent", que ens ha deixat "bocabadats", quina imaginació te aquest noi!!

Després a mitja pujada, què deunidó que forta era, el Quim influenciat pels estudis de psicologia que comparteix amb la seva filla, ens ha fet una dissertació molt acurada de la influencia del subconscient dins del inconscient, o potser ha estat al contrari, el conscient dins del subconscient, que semblava el doctor Freud.

No se si ha estat la dissertació del Quim, la imaginació aportada pel Manel o el cansament de la pujada, que al arribar al cim del "Puiggraciós", hem vist unes ombres reflectides a la paret del monestir, que hem fotografiat i pensem enviar-les a les autoritats més competents en ufologia perquè les estudiïn. Ja qui ha dit, que eren els conscients dins dels inconscients, hi hagut qui ha dit que eren tots a cent, jo personalment em decanto per una encontre de molts en tercera fase...

Després del que hem vist i comentat hem continuat el camí fins arribar al restaurant   "El Mirador del Fai", on hem repostat i recuperat forces. Aquí, hem xerrat una mica i com sempre han sortit les "batallitas" de quan érem joves i solters, el Jordi ha seguit amb molt d'interès el que explicàvem, sobretot quan li hem dit que un servidor en aquella època era una mica "gafe", cosa que al cap d'un moment ha pogut comprovar, i que consti que jo no l'hi he volgut donar cap exhibició.

De tornada i avanç que es produís la meva aterrissada, hem pogut veure com el Quim, que es el nostre Tom Cruise, ha decidit fer una escalada molt perillosa posant de manifest les seves qualitats escaladores, aquest noi o escala tot...

A partir d'aquí i de baixada, que transcorria apaciblement, ha vingut la meva caiguda que, ajudat pel Manel a reincorporar-me, he pogut continuar fins arribar al cotxe, on el Lluís m'ha practicat la primera cura a les ferides.

Fent una petita reflexió sobre el que em va passar ahir, haig de dir dues coses: primera, que com en totes les coses, quan es fa una cosa hi ha que posar els cinc sentits, perquè en el moment que perds la concentració te la fots; i segona, que és molt important anar ben equipat, a mi m'ha protegit molt el casc, i la roba que aguantat molt bé la refregada per terra evitant que em fes més ferides.

Finalment vull donar les gràcies a tots els meus companys que en tot moment en estat per mi, ajudant-me a recuperar-me i acompanyant-me per si necessitava quelcom.

El Play Inmòbil

Recorregut:

L’inici de l’itinerari és a Montmany. S’hi arriba per la BV-1489 des del Figaró, sortint des de la carretera N-152 o pujant en bicicleta des de l’estació de tren. El km 0 és a sota de la masia de l’Ullà, en ple sot de Montmany, des d’on es va cap a la pista de terra. En 360 m s’és en aquesta masia; cal seguir la desviació de la dreta, pel costat d’una bassa. Es passa per Can Montmany i al km 0,9 cal desviar-se a la dreta, per iniciar la pujada al santuari de Puiggraciós, on s’arriba al km 2,1, deixant diversos trencants secundaris a banda i banda.