SORTIDA PELS VOLTANTS DE SANT PERE DE VILAMAJOR FENT EL RECORREGUT DE LA II CURSA DE BTT PUNTIBLOND 2004

(3 d'abril de 2004)

Integrants de la sortida:

D'esquerra a dreta Lluís, Ramon, Quimet, Manel (júnior) i Manel al restaurant Pau Nadal de Sant Pere de Vilamajor.

Recorregut:

Sortida de Sant Pere de Vilamajor - Can Ribes - Font del Roure - Quatre camins - les Faldes del Montseny - Can Parera de Canyes - Serra Llarga - Can Vila - Vallserena - Sant Pere de Vilamajor. A la pàgina webb del Club Btt Els Trenca cames surt el mapa de la sortida.

Fotografies:

Cliqueu sobre les fotos per veure-las més grans

Crònica de la sortida:

Avui no podem demanar-li al Josep Maria que ens faci la crònica perquè ha fet "campana". 

La sortida havia de ser fàcil i no gaire llarga perquè venia el fill del Manel, i el Ramon va proposar fer el recorregut de la II Cursa de BTT Puntíblond 2004 (només 25 Km.), organitzada pel Club de Sant Pere de Vilamajor "Els trenca cames" que se celebrava el diumenge dia 4 i alguns components de la Penya BTT 5+1 volien participar-hi. 

Ara ja sabem per què els organitzadors es diuen "Els trencacames". Collons quin recorregut, vam fer més voltes als camins, corriols i trialeres de Sant Pere de Vilamajor que encara que volguéssim no podríem  tornar a fer aquest recorregut.

La idea del Ramon realment va ser molt bona ja que els organitzadors de la cursa havien indicat molt bé un dia abans el recorregut, els comentaris dels primers quilòmetres eren optimistes, el Ramon i el Quimet ja pensaven l'estratègia pel diumenge (aquí atacarem, aquest riuet el passarem ....., etc), però mica en mica les perspectives anaven canviant. Primer el Ramon, veient que el recorregut era una mica complicat, va pensar que millor que demà la Marisa fes el recorregut alternatiu "Pedalada infantil", els minuts anaven passant però els Km. no, el Manel "júnior" em va recordar que aquesta sortida no tenia res a veure amb la de la Via Verda del Baix Ebre i que de fàcil "res de res". El que era positiu d'aquest recorregut era que passàvem per llocs fantàstics i anàvem fent fotos, però sembla  que la fatalitat ens acompanyava, ja que totes les fotos que vaig fer jo van quedar borroses ja que el meu fill Guillem el dia abans s'havia dedicat a fer fotografies a la nostra gateta (d'aprop) i em va fer la punyeteta perquè no vaig canviar l'objectiu de la càmara i han sortit totes les fotos malament, sort que el Ramon en va fer unes quantes, tal com podeu veure.

A meitat del recorregut ja teníem clar que aquesta cursa era per gent forta, moltes de les pujades ja havíem de fer-les caminant i començàven les queixes (on esmorzarem, demà millor que anem al Passeig de les Aigües, a la nostra edat millor camins planers, i el Manel (júnior) que s'anava "mosquejant"). 

Més endavant jo vaig punxar la roda del darrere (sembla que estava molt gastada) i el Quimet va aprofitar per criticar-me (que no estalviï tant, que menys GPS i més bon material, etc, etc), jo penso que com que ara el seu estat de forma no és òptim i no ens pot deixar a les pujades ens critica per una altra banda,  però com diuen, "qui riu últim riu millor", i no van passar 50 metres que va punxar ell, no cal dir que tots vam esclatar de riure per la seva "punxada" tan oportuna. 

Els darrers quilòmetres van ser traumàtics, ja eren les dotze del migdia, jo començava a tenir gana "el record de la sortida de Granera em venia a la memòria", però com  a organitzador d' aquesta sortida no em vaig queixar, ja no teníem aigua, el Ramon descartava totalment tornar diumenge, el Manel i el Manelet anaven xano-xano perquè el nen ja no podia dir "fava". Per sort vam trobar un noi de l'organització que ens va dir que ja estàvem arribant (una pujada llarga i dues trialeres de baixada) i ens va recomanar el restaurant "Pau Nadal", però donada l`hora que era, en lloc d'esmorzar vam dinar. Per fer "dentetes" al Josep Maria comentarem que vam dinar "escudella i carn d'olla" i "tripa i peus", especialitat de la casa.

Lluís.