Traçat del recorregut obtingut pel GPS

Perfil altimètric del recorregut

Track per l'OziExplorer o per el CompeGPS

L’excursió d’aquesta setmana, que era inèdita, ha estat triada pel nostre guia espiritual “l’Ayatolà” Lluís. 

A la dreta podeu veure el lloc de sortida i arribada, davant del restaurant "El pla de Fogars" que pertany al municipi de Fogars de Tordera a prop d'Hostalric.

La sortida ha estat trepidant, el Lluís ha marcat un fort ritme, que només podia aguantar el Ramon i per qué ahir es va prendre unes herbes miraculoses. Per un moment hem pensat que sent un dia tan assenyalat pel Lluís, era el sant de la seva esposa (La Mercè), ens faria anar a toc de “pito”, per arribar ben aviat a casa seva i celebrar-ho. Però la veritat es que ha estat una maniobra seva per desenpellagar-nos d’un tros de l’excursió que haviem de fer per la carretera. Aquí s’ha notat la seva fusta de guia. 

Un cop passat aquest petit mal tràngol, i tots agrupats, ens hem endinsat en un espès bosc, salvatge, que enfosquia el camí, però a la vegada deixaba anar un olor dolç, soposo que dels molts abres de “cireretes del bosc” que hi havia. 

Embriagats per aquest olor no ens adonavem que el camí s’anava convertint en un tobogán de pujades i baixades, que ens anava deixant les cames fetes una figa. En particular a mi que avui complia els 29 anys de casat, i es veu que el pes de aquests anys em minvaba les forçes de les cames. Els demés, més lliures de pes, sobretot el Quim i el Ricard que els anys els tenen amb signe negatiu, han arribat a la cota més alta els primers. 

Uns dels lloc per on passem és l'Ermita de Sant Miquel de Vallmanya, veieu la fotografia de dalt i també les de la dreta i a baix

Segons diuen, fa molts anys hi va haver una passa de verola molt forta entre les masies d'Hortsavinyà. Un foraster que ningú coneixia va portar una imatge de la maradedéu de l'Erola i la va deixar allà a terra. Digué a la gent que hi anéssin tots a resar, que es curarien de la verola i tots els que hi anaren es van curar. Ho van considerar un miracle d'aquella marededéu i li van fer l'ermita. Es diu que la seva construcció data del segle XVIII i és possible que la seva situació tingui alguna relació amb el fet que per aquell indret passava la línia que dividia els termes de la parròquia d'Hortsavinyà amb la de Vallmanya.

El Ricard encara va tenir temps de cercar bolets, a la foto un exemplar de rosinyol, a destacar que a l'Ermita de l'Erola li va picar un enorme mosquit amb ratlles "tigre" i ens ha d'enviar la fotografia feta amb el seu mòbil.

Després vam arribar a l'antic poble d'Hortsavinyà, que avui tan sols acull l'església de Sant Llop, un àrea recreativa i un dels centres d'informació del Parc Natural de Montnegre-Corredor.

Es pot accedir des de Calella, Pineda i Tordera, únicament per pista forestal.

A partir d’Hortsavinyà hem començat a cercar el Resturant Sant Llop, que ens ha costat una mica, el Manel i el Josep Mª han estat aullant durant un bon “rato”, però ha estat el Manel que amb el seu olfacte l’ha trobat. Estava situat tan estratègicament, que mes que restaurant es podria dir la “Guarida” del llop. 

A l’hora d’esmorzar, en un primer moment, hi hagut unanimitat, tots hem demanat botifarra amb mongetes, es veu que com que s’acosta el dia que s’han de posar d’acord el polítics per la modificació de l’Estatut, nosaltres ja hem començat a fer-ho.  

Amb el que no hi hagut unanimitat ha estat amb el beure, el Quim que es un home que no es deixa convencer fàcilment per la majoria, ha demanat cervessa  en contra del que bebiem els demés, el porronet de vi amb gasosa. Potser degut a la cervessa, potser per qué te raó, ha començat a despotricar del alcalde de disseny que té Barcelona, El Clos. 

Que si especulació urbanística, que si inseguretat, que si bruticía, que si carestía als mercats. A caray, quan a tocat aquest últim tema!! El ponent Manel a prés la paraula i ha intervingut frenèticament en el debat. Aseguraba haver vist les gambes de Palamós a 17,00€ el kg., cosa que ha provocat forta controversia, uns deien si havia somiat, altres si havia tingut al.lucinacions, que si era el preu de 100 grs., o que hi mancaba un zero.  Per sortir de dubtes ha fet una trucada. A on? A la Llotja del Peix? Al mercat de Palamós? Pues no!

Ha trucat a la Rosalía i li ha confirmat que era aixi. Estaven confabolats? No se si ho sabrem mai... 

Així que amb aquest dubte i ben guiats pel Lluís, amb el seu GPS, hem agafat el camí de tornada. pasant per indrets frondosos i boscos atapaïts fins arrivar al riu Tordera que hem creuat per l’aigua, que per desgràcia no en baixa gaire degut a la sequera i hem arribat al lloc de partida.

El Play Immòbil.

Després del bon esmorzar vam pasar per indrets frondosos i boscos atapaïts (anomenat la vall de Ramió), fins arrivar al riu Tordera que hem creuat per l’aigua, que per desgràcia no en baixa gaire degut a la sequera i hem arribat al lloc de partida.

El Play Immòbil.