Traçat del recorregut obtingut pel GPS

Perfil altimètric del recorregut

Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS

Crònica de la Sortida:

Data: 22 d’octubre de 2005 

Excursió: Granera (La Ruta de les masies) 

Integrants: Lluís, Manel, Quim i Josep Mª. 

Kilometres: 35 

Títol: Masies o Boletaires ? 

L’excursió triada aquesta setmana ha estat la de Granera, anar a aquest indret té molt de morbo. Les vegades que hi hem anat sempre ens ha passat quelcom, una vegada ens varem perdre i varem estar a punt d’agafar una gran “PAJARA” (en majúscules perque sembli més gran), una altre vegada el Manel va punxar quatre cops en un matí.   

És un lloc on hi hem passat molt fred, molta calor, i altres calamitats, però com que som una mica masoques ens agrada fer-la i si després mengem al Restaurant de l’Esclopet encara més.  

Ens hem trobat a les set del matí al lloc habitual de les sortides de la Penya i faltaven dos integrants, el Ramon que representava a la nostra penya en un rally de 4x4 a Andorra i el Ricard que ens representava a una sortida caminera a Sant Llorens de ..............Morunys. 

Així que preparats pel que pogués sortir, els cuatre estavem disposats a fer la ruta de les Masies de Granera. 

Amb un petit entrepà per si les mosques, aigua de sobra, càmeres de recanvi i G.P.S hem començat la ruta que ens tenia que portar a veure totes les masies que hi han en el terme de Granera. 

De masies n’hem vist algunes, però el que més hem vist a estat un animaló de dues potes, que aquestes epoques de l’any acostuma envaïr els boscos.  

Es tracta del “Boletairus-Sapiens” també conegut com “Boletaire Dominguero”, s’autodifineix com caçador de bolets, i per fer-ho, porta el seu cotxe al màxim que pot dintre del bosc, encara que no es pugui passar, no va mai sol quasi sempre porta la familia, trepitja el terreny sense contemplacions, sap que a qualsevol lloc se li pot apreixer el gran bolet. I quan se l’hi apareix crida com a desesperat perquè tota la familia el vegi. Ja ha fet la gran cacera !! Fotografia i a dinar al restaurant... 

Després queda al bosc l’olor a gasolina, els camins malmesos i tot remenat, senyals inequívoques que hi ha passat aquest animaló. Per sort només surt a la tardor. 

Nosaltres els hem anat sortejant i hem seguit la ruta que ens marcava el GPS. Ens hem aturat en un prat on al costat d’uns pins i sota un solet molt reconfortant hem esmorzat. Tot transcurria fantàsticament fins que s’han acabat les piles al GPS, i no m’extranya que se li acabesin, fins i tot a mi se m’estaven acabant, només fèiem que pujar i baixar turons. Això sí, sempre veiem el Castell de Granera com si volgués recordar-nos en tot moment on erem.

Arribat a aquest moment hem tornat al métode tradicional, hem cercat en el mapa on estavem i hem continuat la marxa, no sense fer algun que altre cop marxa enrere per haver-nos equivocat de camí, fins arribar sans i estalvis al restaurant. 

Com us deia al principi sempre pasa quelcom, quan fem excursions per aquests indrets, però estic segur que ni seguirem fent. Penso proposar-li al Manel que n’organitzi una de nocturna per celebrar el “Halloween” de Granera. Ara jo sé segur que no i vaig. 

El play inmòbil.

Lloc de sortida "Aparcament del restaurant L'Esclopet", a la esquerra podeu veure uns exemplars de conills domèstics però en llibertat.

Evidenment no vam demanar conill a l'hora de dinar.