Traçat del recorregut obtingut pel GPS

Perfil altimètric del recorregut

Track per l'OziExplorer o pel CompeGPS

Crònica de la sortida 

Excursió: El Puigsacalm des de Sta. Maria de Besora. 

Integrants: Pere, Lluís, Quim, Ricard, Ramon i Josep Mª. 

Kilòmetres: 42 (vegeu dades del GPS) 

Títol de la crònica: A la tercera va la vençuda. 

S’ha assolit el cim!!! A estat a la tercera, però a valgut la pena. La primera vegada ens vam perdre, la segona ho vam intentar per la cara més difícil, impossible amb la bici, es necessitaven cordes i mosquetons i vam desistir. Així que aquesta tercera vegada no podíem fallar.

I per no fallar necessitàvem portar un guia que conegués bé el terreny. Així que en Lluís li va demanar al seu amic Pere Gil de Manlleu (fotografia de la dreta), un home molt experimentat en expedicions d’aquestes i gran coneixedor del terreny, que ens guiés.

Durant tota la setmana hem estat fent els preparatius, que no faltés res, hem encomanat al Ricard que omplís la bota per l’esmorzar, que en Lluís es cuidés de les reserves calòriques (ametlles, figues, nous, etc.), en Ramon que tingués tots els estris mecànics a punt, a mi m’ha tocat portar l’aigua ja que el nostre aljibe, en Manel, no ha pogut venir. Ah! M’oblidava del Quim. Què li hem demanat que fes? Doncs que s’entrenés força per seguir el guia, que per alguna cosa és el nostre explorador.

Un cop tot preparat, ens hem posat en marxa cap a Sant Quirze de Besora, on hem recollit el Pere (El guia) i de dret a Sta. Maria de Besora (fotografia de l'esquerra), on hem instal·lat el campament base (K-1), i des d’on ha sortit l’expedició completa cap al mític Puigsacalm.

Aquesta vegada sentíem unes vibracions especials, no sé si per les pedres del camí, que havíem d’aconseguir-ho. Aquestes vibracions eren tan fortes en mi que han despertat unes “amigues” que porto dintre meu i que m’han martiritzat tot el camí.

L’expedició anava fent la seva marxa, després de passar pel camí pedragós ens hem endinsat per un bosc frondós i ple de tifes de vaca, que hem sortejat com hem pogut fins a arribar al lloc d’esmorzar previst. 

Vam esmorzar al coll del Barretó (1.215 m.), al costat de la masia del mateix nom (fotografia de la dreta)

Després de recuperar forces i de repassar el plànol, hem continuat la marxa per la ruta que marcava el Pere (El guia), dient-nos que el més difícil ja havia passat, que a partir d’aquell moment tot seria planer, aixi hem arribat al coll del Forn (1.308 m), i aquí deixem el camí que va al castell de Milany i girem a la dreta i passem per l'Ermita de Santa Margarida de Cabagès (1.268 m), on el Lluís davant la creu ha fet el jurament "A la tercera va la vençuda "

El Pere repetia que tot era planer, no sé si era per donar-nos moral o perquè començava a veure que algun de nosaltres feia figa. Jo per la meva part patia força pedalant pels llocs que ell deia que eren planers, i com podeu veure a la fotografia de l'esquerra començava a tenir al·lucinacions; només en recomfortava veure el paisatge amb les vaques pastorant i la música que feien els escallots quan es movien.

I així abstret amb aquests paisatges tan bucòlics hem passat per la masia de Fontcoberta (1.291 m.), coll de Siuret i hem arribat al Pla Traver, al fons ja vèiem la silueta del Puigsacalm. Es notava que anàvem ben guiats, des del Pla Traver ja intuíem que arribaríem al Puigsacalm. Ens quedava poc, o al menys això ens semblaba.

PLA TRAVER: Masia del S. XV, situada a 1.270 Mts. d'altitud, comarca de la Garrotxa (Girona) en un paratge d'incomparable bellesa, envoltada d'amplis prats i boscos de fajos i freixes. Molt propera al pic del Puigsacalm de 1.515 mts. Zona on antigament havien estat els Visigots, Arabs i també Templaris. La majoria de noms de masies, pics, rius, etc. van ser donats pels Visigots. En el segle VI ja existia una construcció on actualment està aquesta masia, quedant aquesta i la majoria de construccions romàniques de la zona d'Olot, destruïdes per un gran terratrèmol i erupcions volcàniques dels principis del S. XV.
 

Excitats de estar tan a prop, hem baixat la guàrdia i no hem mirat bé el planell, i la primera indicació que hem vist que posava al Puigsacalm hem enfilat muntanya amunt sense adonar-nos que en ens desvàvem de la ruta marcada. Això ens ha representat vorejar tota una muntanya (Puig Miralles) i reorientar-nos per enfilar cap els Rasos de Manter. Aquesta desviació ha acabat amb les forces del Ramon i les meves.

En els Rasos de Manter (1.388 mts.) hem instal·lat el segon campament (K-2), a on el Ramon i el Josep Mª s’han quedat esperant que la resta de l’expedició fes el cim. (A la fotografia, el Ramon contemplant les vaques). 

En Pere, en Lluís, en Quim i en Ricard han coronat el cim del Puigsacalm (1.514 mts.) i han fet onejar la bandera de la Penya BTT 5+1.

Hem de destacar que l'únic que va tenir "coll..." d'arribar amb la bicicleta va ser el Quimet, el nostre home fort.

El Puigsacalm o Puigsacau, com és conegut popularment, és un vèrtex geodèsic de primer ordre. El cilindre que ho certifica per altra part fa que sigui fàcilment visible des de bén lluny. És la muntanya més elevada de la serra de Sta. Magdalena del Mont, amb 1.514m. La roca que hi predomina és el gres.
 

La panoràmica des del cim és espectacular. En principi podem comprovar la diferència del vessant NW, per on hem pujat, on el relleu és més suau respecte del vessant SE, la plana de la Garrotxa, on hi ha un impressionant cingle causat per la falla de la vall de Joanetes. La vista panoràmica en un bon dia és esplèndida: els principals cims del pirineu i pre-pirineu més orientals, Montserrat, St. Llorenç del Munt, la plana de Vic, el Montseny, les Guilleries el Collsacabra, la Garrotxa, l'Albera, etc.

De baixada hem passat per la Font Tornadisa, on hem omplert els bidons d’aigua i després hem passat per l'Ermita de Sant Bartomeu de Covildases (1.147 m.), és una església del segle XI d'una sola nau capcada a l'est per un absis semicircular i hem contiinuat cap a Vidrà on instalariem el  tercer campament (K-3) on ens esperava un bon dinar al Hostal Serrasolses.

A l’hora de dinar, entre plat i plat, hem anat recordant les anècdotes que s’han produït durant l’ascensió, que si una suau caigudeta del Lluís, que si una trepitjada de tifa de vaca del Ramon, que si els complexos vitaminics del Pere, que si les punxades  del Quim i del Josep Mª , etc.  

I després dels cigalons hem tornat al campament base (K-1) a Sta. Maris de Besora, on ens esperaven als balcons per donar-nos la benvinguda i felicitar-nos per la gesta aconseguida. 

El Play Immòbil

 (Cliqueu aquí per veure la resta de les fotografies, com que hi han moltes fotos i ocupen molt espai, si algú en vol alguna còpia la hi enviaré en format gran per e-mail)