D'esquerra a dreta: Ramon, Quimet, Lluís, Manel i Josep Maria a les escales de l'església de Sant Pere (segle XIV) del poble de Púbol.

Recorregut:

Crònica de la sortida:

Excursió: Al Santuari dels Angels (Les Gavarres) 

Integrants: Manel, Lluís, Quim, Ramon i Josep Mª. 

Kilometres: Veieu recorregut i GPS 

Títol: El sentinella que necessitava la proba del boligraf. 

Quan aquest matí anavem cap a Flaçà, lloc de sortida, ens hem fet dues preguntes. La primera ha estat : ¿Per què serveix el plàtan (dit correctament la banana)? i la segona : ¿On ens portaría el Quim? Ja que aquesta setmana l’excursió ha estat programada per ell. 

La primera la contestarem quan estiguem científicament preparats. Ara no toca!!

La segona era tot una incògnita, que ben aviat ha estat contestada per ell mateix:   A les Gavarres !! 

De sobte ens ha entrat una tremolor, que al Ramon li ha fet estroncar el pipí (atenció no confondre amb el pepé), i els demés hem estat a punt d’agafar el primer tren que anés a Barcelona, aprofitant que estavem devant de l’estació de trens de Flaçà. 

Però la sorpresa ha estat majúscula, l’excursió preparada era “històrico-cultural” per pobles i castells de la edat mitjana (el Lluís un home molt documentat ja posarà els noms i els segles a que pertanyen), que ens ha deixat bocabadats a tots. 

Ens sentiem com cavallers, amb les nostres montures i les nostres armadures, quan passavem per dintre d’aquests pobles. Fins que hem arribat al Castell de Púbol, que ens han tornat a la realitat del segle XXI, que es el segle de la tecnología.   El  sentinella amagat darrera de una videocàmara i amb un castellà propi d’un “Castillo de la Meseta” ens ha instat amb molta finura a que apartessim les nostres montures de la porta del castell. Cosa que hem fet de forma “rauda y veloz”, no fos cas que ens tanqués a “las mazmorras” i menys abans d’esmorzar. Encara no hem esbrinat perquè, cinc bicicletes a la porta del castell (per fer-nos una fotografia) podien molestar, segurament ell si que ho sabrà, doncs per ell ..... 

Un cop passat aquest petit ensurt hem continuat l’excursió gaudint de pobles i paratjes de molta bellesa, i ens hem enfilat cap al Santuari dels Àngels, on teniem previst esmorzar. 

No sense abans perdren’s una mica per trobar el camí, gràcies a un senyor que deia saber per on s’anava, ha dit que ho havia fet caminant, hauria estat en somnis, perque ens ha fet donar una volta de nasos !! Això sí, per un camí molt bonic. 

I com que tot no podien ser flors i violes, el Quim ens havia reservat aquesta pujadeta perque recordessim que, a ell, el que li agrada son les altures. Bé, com que ja hi estavem ficats hem fet allò que es diu  “de tripas corazón” i hem anat pujant, uns més de pressa que els altres, fins a dalt. Un lloc magnific, on hem estat molt ben atesos, segurament per això te aquest nom. 

Fotografies i llocs per on :

Comencem el recorregut visitant el poblet de Púbol que pertany al municipi de La Pera Púbol és un poble d'aire medieval, en el qual destaquen el castell i l'església de Sant Pere (segle XIV). El temple va ser un dels més rics de la comarca, fins a la Guerra Civil, quan els seus tresors van ser destruïts, excepte el retaule gòtic del segle XV, obra de Bernat Martorell, que es conserva en el Museu *Diocesano de Girona.
El Castell-Palau de Púbol està documentat ja en l'any 1017. Aquesta fortalesa d'estil gòtic-renaixentista ha sofert nombroses transformacions. En 1968 ho va adquirir el pintor Salvador Dalí, com regal per a la seva esposa Gal·la. Després d'una restauració que es va perllongar al llarg d'un any, Dalí va canviar gairebé per complet l'aparença del castell, que va moblar amb peces de antiquaris de la regió. Va decorar el jardí amb elefants de potes immenses, i va construir una piscina amb "bustos de Richard Wagner". En 1982, Gal·la va ser enterrada en aquest palau que es va obrir als visitants en 1996. En l'interior poden contemplar-se les pintures i dibuixos que Dalí va regalar a la seva dona.
Desprès de visitar Púbol ens dirigim cap el petit poblet de Pedrinyà
L'antiga parròquia de Sant Andreu de Pedrinyà, dins el municipi de la Pera, és existent a l'any 1064, fou agregada a la Pera a l'any 1600. Església d'una nau, conservà pintures murals que avui son al Museu d'Art de Girona.
Tot seguit pasem pel poble de Madremanya on visitem la seva esglèsia. El nom de MADREMANYA, apareix esmentat el 1035 d.C. com a MADREMANIA. Posteriorment, els anys 1362 i 1379, apareix amb una altra grafia: MATREMAGNA. Aquésta darrera, en el sentit de mare magnànima o curosa, és la que Jaume Marquès i Casanovas va apuntar com origen etimològic del terme.
Santuari dels Angels (484 m altitud)
Vam esmorzar al restaurant del Santuari dels Angels. on el Manel ens va ensenyar una joguina una mica irreverent donat el lloc on estabam, realment el ninot tenia la seva gràcia .
	La baixada la vam fer per pista forestal fins a Sant Matí Vell
Sant Martí Vell forma part de la comarca del Gironès, província de Girona. El terme municipal de Sant Martí Vell està situat al nord del massís de les Gavarres i el punt més alt és el puig Alt o muntanya de la Mare de Déu dels Àngels, a 490 metres d'altitud. Els corrents d'aigua que travessen el terme són dos: el Rissec, afluent del Daró, i la riera de Sant Martí, que neix al terme municipal, als vessants a tramuntana del puig Alt i que es barreja avall amb les aigües del Ter. Sant Martí Vell gaudeix de les característiques d'una petita vell i de la sinuositat de les Gavarres, el que li ofereix una important diversitat paisatgística, amb el bosc salvatge poblat de pins, alzines, alzines sureres i arbustos, i amb la vall amb conreus majoritàriament de secà. Hi ha dues vies de comunicació que parteixen del poble de Sant Martí Vell: el camí que mena a la carretera provincial de Girona a Palamós (un tram de la qual passa pel terme de Sant Martí Vell) en el poble de Bordils i la que condueix a Madremanya, Monells i la Bisbal. D'aquesta última carretera parteix la carretera que puja fins al santuari dels Àngels i que enllaça, pel l'altre vessant de la muntanya, amb la variant de Girona i el lloc de la Creueta.