SORTIDA PER LES GUILLERIES
(23 DE FEBRER DE 2002)
Integrants de l'excursió:
Ramon, Manel, Qimet i Lluís.
(Foto davant de l'Hostal dels Cortals d'en Serra)
Observeu que el Ramon s'ha comprat un casc nou, també podem aprecia que el Lluís feia temps que no sortia, doncs està molt blanc o és que el Manel està molt "moreno".
Itinerari:
Sortida des del Càmping "Molí de Bojons" al poble de Sant Sadurní d'Ossormort.
Foto del pont del Molí de Bojons.
Seguim pel camí que ens portaria a Vilanova de Sau fins al Càmping "El Pont" (Pont de Malafogassa).
(Aquesta foto no és d'avui però és el Pont de Malafogassa)
Cal prendre el camí que puja per la vall a la dreta. Atravasem un riu i com és costum ens fem unes fotos.
(El Lluís amb l'aigua fins a mitja roda)
(El Ramon passant amb precaució)
(Vista general de la Riera de Castanyadell)
(El Quimet és el mes llest i passa pel pont)
(El Manel passant xano-xano)
S´han de deixar sempre els camins menors. A 2,5 Km. Trobarem a l'esquerra el trencall de Sant Pere de Castanyadell. Cal seguir pel camí que segueix recte amunt, fins a arribar a la Sala (deixar la masia a l'esquerra). Cal creua la riera i trobarem una cruïlla a l'esquerra, una drecera puja cap al Crous i la pista de Vallclara. Seguir per la dreta fins a Panissers, comença un tram de forta pendent fins a arribar a la masia de Les Valls, on hem de prendre el camí de l'esquerra que s'endinsa a la fageda i arriba al collet de Vilardell, on hi ha molts camins. Prenem el de la dreta fins que arribarem a la carretera de Sant Hilari Sacalm, continuem per la carretera fins arribar a la cruïlla de la carretera de Viladrau i a 1 Km. Arribem per fi a l'Hostal dels Cortals d'en Serra.
Propaganda del lloc on vam esmorzar
L'esmorzar va ser fantàstic, d' entrada la fusta d'embotits (llonganiça, xoriço, bull blanc, bull negre, ...), desprès xai, botifarra i montjetes seques amb tallets de cansalada, també vam demanar l'assortit de bolets de la comarca, tot regat amb un vi negre "collunut", per finalitzar els cigalons d'honorable, de Bin Laden i del mono.
Desprès del gran esmorzar decidim tornar pel mateix lloc, doncs les forces s'acabaven, la baixada est molt llarga i perillosa i el Manel per no perdre el costum va patinar amb una de les nombroses curves i va "aterriçar".
(Tots per terra, però un d'ells va caure de veritat)
(El Quimet va punxar)