9 de setembre de 2006

La Marisa, el Josep Maria, el Manel i el Ramon al Restaurant de Can Pep, al Prat de Llobregat

Crònica de la sortida

Sortida: 09 de Setembre de 2006 

Excursió: El Prat de Llobregat – Ermita de Sant Ramon (Sant Boi) – El Prat de Llobregat. 

Integrants: Marisa, Ramon, Manel i Josep Mª 

Distancia: 55 kilometres 

Títol: En busca de la distancia dels 78 kms. (69 + IVA) 

Companys beteteros, després de vacances, ja he reconstituit les meves neurones, i ha estat gràcies a la figa, així que a partir d’ara tornareu a patir les meves macarròniques cròniques. 

Ha estat molt important la figa per a recuperar-les, ja que l’he pogut saborejar força, i us he dir que es un gran reconstituient. La figa te moltes propietats i una d’elles és que alleugera la fatiga mental. ( De les altres ja en parlaré un altre dia). 

Amb la ment lleugera hem començat aquest matí l’excursió, i amb el pensament d’emular al nostre gran Esquirol Volador, fer els somiats  78 kms., d’una tacada, una fita que no ens crèiem que es podia fer, fins que hem arribat al Restaurant de Can Pep, al Prat de Llobregat, i un dels comensals de la taula del costat ens ha confirmat que si que era posible fer-los. 

Això ens ha destrempat, no estavem preparats per sentir una cosa així.

Què podiem fer?

Endrapar una mica, cosa que s’ens dona molt bé.

Que si un bacallà fregit, que si uns peus de ministre a la brassa, que si una botifarreta negre, etc., etc.

I fent petar la xerrada.

Tant l’hem petada, que l’Òs de la Pradera ens ha possat al corrent de la seva troballa a un sortidor de benzina.

Era el no se qué ... Play.

Ens hem quedat estupefactes.

Per a què servia aquest estri li hem preguntat.

I com aquell que no diu res ens ha fet un croquis.

Caray!! Quina sorpresa!!

Quin detall de la situació!! Hem quedat bocabadats.

Que una cosa tant sencilla pogues donar tant de .......

I també hem sabut que, si s’administra be el temps, dona per més de una vegada, maravellós, un gran invent.

Tant és així, que ara l’Òs de la Pradera ja no es diu així, ara es dirà l’Òs ..... Play, en perjudici del Play Inmòbil, que perdrà el seu primer cognom i es dirà El Inmòbil, que ja li va força bé.  

A partir d’aquí ja no sabiem que fer, si cercar benzineres o fer la resta de l’excursió. 

La decisió final ha estat d’anar fins a la platja del Prat i gaudir de la natura, veure els ocellots de metall (bimotors i cuatrimotors), respirar diòxid de carboni gràcies a aquests ocellots, pasejar per l’alquitranada platja que deixen els peixots petrolers i sentir el soroll dels ocellots, motorots, cotxerots, i altres animalots de metall. 

Ha estat una experiencia, que ens ha deixat el “gaznate” força contaminat, i per descontaminar-lo, hem anat a la bodega del Sergi a fernos un vermutet i unes anxoves. (C’est la vie). 

I així ha acabat l’excursió d’aquesta setmana, en la que ens han fallat els homes forts de la penya, La Guineu del Clot i el Fibres fent el “Camino de Santiago”, L’Anuncis a Eivissa torrant-se i L’Esquirol Volador fent-se massatges per l’Estartit. 

El Play Inmòbil

President en funcions aquesta setmana.