Sant Pere de Torelló queda protegit per la serralada de la banda de tramuntana. La carretera, construïda entre 1975 i 1985 enmig d'una gran polèmica, arrenca del nucli urbà, s'enfila muntanya amunt passant pel Pedronet de la Mare de Déu de Montserrat i la coneguda Font Vidranesa, l'alzina grossa i la pujada de Passafarina. Acaba als peus del Santuari.

En el rocam de davant del casal actual se situa el castell anomenat Sa Reganyada. Juntament amb els castells de Curull i Besora formava una mateixa línia de defensa. El comte de Besalú, Bernat I Tallaferro el 1.020 el llega al seu fill i hereu Guillem. Els segles XII i XIII és dels Montcada, que eren senyors de Torelló i de Besora. La seva última menció com a castell és en temps de Ramon de Gurb, feudater de Bernat III de Cabrera, comte d'Osona i senyor de Torelló (1.358).

El castell de Sa Reganyada fou abandonat quan perdé el seu valor estratègic i en el present no en queda cap rastre. En els segles XIII i XIV coexistien el castell i el santuari. Ho sabem per què el primer document conegut que parla del santuari és del 1.240.

El 1.392 el santuari té ermitans propis que fan recaptes. El 1.554 ja es diu una missa cada diumenge i la quantitat de devots que s'hi apleguen obliga tres anys més tard a ampliar la primera capella i, construir un habitacle per a l'ermità i una hostatgeria.

El santuari sofreix profanacions durant les guerres de 1.822, 1.835 i 1.936 i destrosses ocasionades per llamps i incendis, però els fidels de la parròquia de Sant Pere de Torelló i d'altres parròquies properes sempre procuren per a la seva reconstrucció i la seva millora. El 1.982 es van dur a terme les darreres obres de restauració a càrrec de la Diputació de Barcelona.

Del culte a la Mare de Déu de Bellmunt en donen fe documents de l'any 1.219. El seu nom en llatí era "Beatae Mariae de Pulchro Monte" o "Sancta Maria de Bello Monte". També rep el nom de Verge de les Alades amb motiu de les formigues alades que van a morir als seus peus. L'actual imatge de romànic tardà és d'alabastre pintat i té 22 cm. d'alçada.

Bellmunt és un punt d'encontre de devots de la Mare de Déu i entusiastes de la muntanya. Temps enrere acollia a processons que invocaven la Mare de Déu en motiu de pestes i sequeres i altres manifestacions de devoció popular. Continua la tradició de celebrar-hi un aplec el dilluns de Pasqua.