VOLTA PEL GARRAF
(Ermita de la Trinitat)
23 de desembre de 2006
Integrants de la sortida:
D'esquerra a dreta, Lluís, Quimet, Manel i Josep Maria al Centre Artesà del Prat de Llobregat, on vam fer un vermut de "pu... mare", (tres ciclistes i un acompanyant que apreta per poder sortir a la fotografia.
Recorregut:
 |
 |
 |
|
Traçat del recorregut obtingut pel GPS |
Perfil altimètric del recorregut |
Track per l'OziExplorer o per el CompeGPS |
 |
|
| Lloc de sortida (Sitges, cami de la Fita) | |
 |
 |
| A prop del coll de la Fita trobem un antic forn de calç | |
 |
 |
| Penya del llamp, des d'aquest punt podem veure al fons una vista excepcional de Sitges | |
 |
 |
| Vista excepcional de les costes del garraf i el poble de Sitges | |
 |
 |
| Ermita de la Trinitat | |
 |
 |
| Ermita de la Trinitat | |
 |
L'ermita de la Trinitat és un petit mirador sobre la costa del Garraf on, segons la visibilitat, podem descobrir diferents trams de costa, des de la plana del Delta del Llobregat, fins als Ports de Beseit en dies molt clars. Darrera la casa que acompanya l'ermita, hi ha una àrea de barbacoa. |
| Mirador de l'Ermita de la Trinitat | |
 |
|
| Observeu a dalt de la muntanya la masia de Mas Quadrell des d'el cami que puja de Vallcarca | |
 |
 |
|
Aquesta és l'entrada a la finca de Mas Quadrell. Les centenàries vinyes del Mas Quadrell es troben al bell mig del Garraf, un massís calcari banyat pel Mediterrani. La zona on arrelen, a 180 metres sobre el nivell del mar, propera a Sitges, gaudeix d’una bona insolació i un règim de pluges escàs. Aquest microclima afavoreix el cultiu d’unes excel·lents vinyes de les quals en Daniel Straumann, d’origen suís, elabora de forma artesana i ecològica vins i caves. (vaig probar el cava i és extraordinari) |
|
 |
 |
 |
El cami continua pujant fins al lloc anomenat Penya Riscla, al fons tornem a veure la masia de Mas Quadrell |
 |
 |
|
Porta d'entrada al Palau
Novella Mansió senyorial de l'any 1890 feta edificar per l' "americano" sitgetà Pere Domènech i Grau als terrenys de l'antiga masia Plana Novella, que havia adquirit el 1875 a la família Raventós. Domènech volia convertir el lloc en centre d'una colònia agrícola, però l'arribada de la fil·loxera a la comarca, el 1893, va frustrar el projecte. Va ser propietat dels agustins durant els anys seixanta, els quals hi van promoure una urbanització. El 1996 s'hi va instal·lar una comunitat budista que ha restaurat l'edifici i organitza visites guiades. |
|
 Antiga església de Sant Maria de Jafra. |
|
|
Antiga baronia avui completament enrunada. El lloc està documentat des del 1139 i se sap que el 1413 tothom havia mort. El repoblament va començar a mitjan segle XVII quan la baronia era detentada pels Catà, dels quals passà per vincle familiar als Papiol, de Vilanova. Després d'un període de revifalla entre 1850 i 1920, va anar despoblant-se de nou després de la guerra civil, mantenint-se actives només algunes masies aïllades. Ara només resten alguns murs de la casa del baró, la dels masovers, la del rector i, encara en peu, l'antiga església de Sant Maria de Jafra. |
|
 |
 |
| Poblet abandonat de Jafra del Garraf | |
 |
 |
| Masia de Can Mercer | |
 Vermut de comiat al Centre Artesà del Prat de Llobregat |
|
