Aquest any els integrants de la Penya BTT 5+1, no podiem faltar a la ja clasica PEDALADA DEL CABRERES, la informació d'aquesta pàgina esta estreta de la WEB de la Caixa de Manlleu co-organitzadora de la proba.

El Manel al primer avituallament

El Manel i el Lluís al costat d'un prat

Aquest és un dels molts rierols plens d'aigua que vam travessar.

El Manel arrossegant la seva bicicleta i la del Lluís que feia la foto.

Fantàstic recorregut el de la Cabrerès.

El Manel rentant les bicicletes plenes de fang.

L'Alberto al Poble de Rupit

El Quimet, el Pepo i el Manel després de la Pedalada

La Cabrerès és la prova reina, en aquesta edició ha augmentat el recorregut i la dificultat. El recorregut 2002 és de 70 Km. de duresa i dificultat mitja-alta. És important estar acostumat a recorreguts d'aquesta distància. La major part del recorregut es realitzant per pistes forestals aptes per a vehicles 4x4, amb petits trams pavimentats.

Els trams del sender estan situats als Km. 47-48, 56-57 i s'han de destacar els últims 4 Km. que transcórren per un sender amb una certa dificultat tot i que desdel punt de vista paisatgístic, és molt agraït. La ciclabilitat d'aquest últim tram és del 80% (en un petit tram és necessari baixar de la bicicleta).Tots els que coneguin les rutes de les altres edicions del Cabrerès, comprovaràn que existeixen en aquesta nova edició una conjunt de trams inèdits.

El disseny del recorregut s'inicia amb importants desnivells (pujades), que ajuden a crear un ràpid estirament dels participants i d'aquesta manera eviten gran part de les aglomeracions.

S'ha previst una ruta alternativa d'uns 50 Km. per tots aqueslls que no estiguin suficientment preparats. Tot i així el Km. 45 (punt d'inici del tram alternatiu), s'instal.larà una central horària, ja que a partir de les 12:30 h. es tancarà el recorregut llarg i s'obligarà a passar pel tram alternatiu.

Al Cabrerès hi ha pobles de singular tipisme com Rupit i Tavertet, santuaris i ermites d'antiga història, espadats i abruptes cingleres que contrasten amb el paisatge dels altiplans d'espessa vegetació, de rierols que formen cascades i salts d'aigua, d'importants masies i cases pairals... És un país antic i poblat, ric de llegendes entre la bruixeria i la religió, entre la saviesa popular i la tradició, que la feréstega tipografia ha anat creant al llarg del temps.

Aquesta subcomarca situada al nordest d'Osona, entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, té bàsicament una estructura d'altiplà amb cingles a migdia i a llevant, amb una mitjana d'altitud de 1.100 metres i amb la màxima alçada a Cabrera, on ateny els 1.307 metres.

El Cabrerès pertany a la Catalunya humida i el seu clima és mediterrani de muntanya mitjana. La influència del clima humit es fa evident amb la presència de prats extensos i de boscos, que solen ser fagedes als llocs ombrívols, paisatge similar al del centre d'Europa. La flora del Cabrerès és especialment rica per la seva diversitat d'hàbitats. Malgrat que la fauna està en regressió, cal destacar que encara podem contemplar esporàdicament diverses espècies de mamífers com el porc senglar, la guilla, la mostela, el conill, l'esquirol, l'eriçó i el teixó entre d'altres. Hi ha molta varietat d'ocells i la llista fóra molt llarga. Són molt abundants els còrvids i també diversos rapinyaires que utilitzen els cingles com a refugi per a les seves cries.

La tendència dels municipis que constitueixen el Cabrerès, a excepció de l'Esquirol que és el poble més gran i important de la zona, ha estat d'anar perdent població progressivament. En els darrers deu anys però la tendència ha canviat sensiblement i avui es pot observar que pobles com Tavertet o Rupit i Pruit tornen a revifar, especialment amb l'aparició de les segones residències.

A grans trets, l'economia d'aquesta zona s'ha basat, principalment, en la ramaderia (bestiar boví i oví) i l'agricultura (conreu de cereals i ferratges), mentre que l'explotació forestal ha estat una activitat més secundària. La bellesa del paisatge i el seu patrimoni artístic han impulsat el turisme durant tot l'any.

L'Esquirol és el municipi més important i inclou els nuclis de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. El poble es va formar al segle XV al llarg del camí ral de Vic a Olot, a les fondes i hostals on s'aturaven els viatgers i traginers. El nucli inicial va ser a l'entorn de l'hostal de l'Esquirol, d'on li ve el nom. El topònim de Santa Maria de Corcó data del 1743, quan es va traslladar al poble la parròquia de Corcó.