SORTIDA A HOSTALRIC DES DE SANT CELONI

SORTIDA: DIA 14 DE SETEMBRE DE 2002

ITINERARI: Anada de Sant Celoni a Hostalrich per la dreta de l’autopista i tornada per l’esquerra. (Això mirant al Nord, si fos mirant al Sud ja os imagineu oi?

ASSITENTS: Lluís, Ramon, Manel, Alberto, Jordi i Josep Mª

Fotografia dalt d' un pont sobre el riu Tordera, d' esquerra a dreta, l' Alberto, el Jordi, el Manel, el Lluís, el Josep Maria i el Ramon.

KMS: 48  

L’excursió d’aquest matí ha sigut molt planera, més tranquila que la de la setmana passada, s’ha notat que no venia "L’esquirol volador" que estava transpirinant . La veritat és que l’hem trobat a faltar i l’hem recordat moltes vegades, sobretot a l’hora d’esmorzar que és quan jo el puc veure..

Gràcies a que no ha vingut ell, l’excursió ha sigut turística, vint-i-quatre fotografies per sis de la setmana passada. Avui ens hem permés fer un seguiment exaustiu de tots el monuments i paissatges.

Com segueixi així no us explicaré res de l’ excursió, proposada pel Ramón, secretari tècnic, mecànic oficial, xòfer de l’equip, i altres càrrecs més que ara no m’en recordo. I tampoc és moment de dir-los no sigui que els d’Hisenda l’investiguin.

La sortida d’avui ja no ha estat com sempre, l’Os de la Pradera no ens ha portat la "coca", el que ha fet que no anèssim tan bé i a més a més de començament hem hagut de pujar "l’angliru" o com es digui d’una urbanització de Sant Celoni per trobar el camí per anar a Hostalrich. Un cop trobat el camí ens ha sorprès molt ja que hem pasat per llocs amb molta vegetació amb constants baixades i pujades, que ha fet que l’excursió fos molt entretinguda.

A pocs kilómetres d’Hostalrich hem passat de la dreta a esquerra de l’autopista, ja veieu com els polítics, no ens costa res canviar, i hem creuat el riu Tordera per un pont, on hem trobat dos pescadors que estaven esperant la truïta de les onze, nosaltres no hem volgut esperar per veure si la pescaven, ens hem anat a esmorzar al Bar Angelina, que es troba al poble de Sant Feliu de Boixalleu (us el recomanem, veieu propaganga):

De l’esmorzar n’explicaré poca cosa, perquè després tot se sap. Cuatre futeses per matar el cuc, xai, pa torradet amb tomaquet, mongetetes fregidetes amb troçets petitonets de bacó, all i oliet, porronet de vinet i gasoseta i els sigalonets de sempre. Tot això esplendidament servit per la amable cambrera del restaurant la senyoreta Esther o Ester (ella diu que depèn, i com que jo no se de què depèn o poso de les dues maneres).

Després d’esmorzar i petar la xerrada amb altres "cicleros" que estaven a la taula del costat, hem decidit continuar la nostra visita turística, i hem anat pujant fins arribar a dalt de la fortalesa d’Hostalrich, desde on hem gaudit d’una magnífica vista panoràmica. Al baixar hem passat per la muralla, pas obligat pels cavallers de la taula cuadrada.

I a partir d’aquí hem iniciat la tornada per la banda esquerra de l’autopista, sempre mirant el Nord i si mireu al Sud ja ho sabeu, fins arribar una altre vegada al lloc de partida Sant Celoni.

El Play Inmòbil.

FOTOS DE LA SORTIDA

(Cliqueu sobre les fotos per veure-les més grans)