
7 de Setembre de 2002

Planer i agradable trajecte des del pantà de Susqueda al pantà de Sau entre boscos d'alzines, castanyers i roures, amb un paisatge engorjat en alguns trams. Es gaudeix també de la presència dels cingles de Tavertet, Rupit i el Far
SORTIDA 07 DE SETEMBRE DE 2002. Itinerari:
Pantà de Susqueda – Pantà de Sau – Pantà de Susqueda.
Kms: 46 seguits. (parant 10 minuts per esmorzar) Assistents: Lluís, Manel, Ramon, Quimet, Alberto, Francisco, Armand i Josep Mª. Veieu fotos des del lloc de sortida:

El gos és de l'Armand, això és pantà de Susqueda (lloc de sortida)

El Quimet amb els dos gossos de l'Armand.

El Ramon inflant els neumàtics, encara al lloc de sortida
El Lluís em va demanar que tornés a fer les cròniques de les sortides de la Penya BTT 5+1, per tant a partir d’ara tornareu a sofrir els meus escrits. La sortida d’aquest dissabte, va ésser proposada pel Manel qui va cuidar el més mínim detall perquè tot sortís bé i va donar instruccions a tothom perquè no fallés res, tot estava controlat i cronometrat. El problema va venir a l’hora de resistir l’empenta que portaven la gent que no havia fet vacances bicicleteres, i el pilot es va anant estirant molt, tant, que si no parem a esmorzar, donen la volta al pantans i ens agafen per darrere als "farolets vermells".
Esmorzar tal com ja havia programat el Manel, es va fer a dalt de un toronet des d'on veiem el pantà, d’aigua tan cristal·lina que fins i tot es podien veure els peixos. (veieu les fotos)

D'esquerra a dreta el Quimet, l'Armand, el Manel, el Lluís, el Josep Maria, el Ramon i el Francisco.

Un cop instalats a la taula quadrada de la pedra, o pedra quadrada de la taula, o la pedra quadrada que feia de taula, vàrem desenfundar els nostres bocates y les nostres birres. I va ser en el moment de prendre els sigalons del mono, que havíem portat amb el termo, quan davant de la pedra quadrada "els cavallers de la Penya BTT5+1" ens vàrem jurar que mai més tornaríem a menjar bocata, que pararíem a qualsevol restaurant i ens faríem com sempre el nostre esmorzar i petaríem la xerrada, que tot no es només pedalar. Un cop esmorzats i juramentats i seguin el itinerari marcat pel Manel vàrem continuar fins arribar a pantà de Sau, lloc a on havíem de llogar les kayaks i rematar el nostre cansament remant una estona. Degut a la manca de temps vàrem ajornar la remada per un altre dia. Així que vàrem tornar a fer el camí per tornar al pantà de Susqueda, a alguns ens començaven a faltar les forces, ja que el "parón" estiuenc ens havia deixat KO, però fent una esforç final vàrem aconseguir arribar, això si, mitja hora més tard qu’els altres, però com diu el refrá "lo important es arribar" o "el que nos es conforma es perquè no vol". Hi abans d’acabar aquesta macarrònica crònica, voldria desitjar molta sort al Quimet "L’esquirol volador" a la seva participació a la dura "Transpirinaica". Ànim xaval!! Deixa ben amunt la nostra Penya!! El Play Immòbil.




>