EXCURSIÓ AL SOBIRÀ DES DE CAN SAGARRA I ESMORZAR A L'HOSTAL DE L'ESPINAU

EXCURSIÓ: Pujada al Subirà.

KMS: ¿ 44 ? ( M’hauré de comprar un compta kilometres).

TÍTOL DE L’EXCURSIÓ: "Al Subirà aniràs i al Hostal del Subirà no esmorzaràs"

Es la primera vegada, en dos anys que sortim a fer excursions per la montanya en bici, que no ens deixen esmorzar al menjador d’un restaurant. A l’hostal del Subirà es veu que hi fan diferencies de classes, i els ciclistes hem d’ésser de segona categoría, perquè ens han dit que si voliem esmorzar haviem d’anar a la cuina...

Com que no hem estat conformes, hem preguntat per segona vegada si podiem esmorzar al menjador, que estava tot buit, i l’amo amb una "amabilitat exquisita" ens ha dit que si voliem menjar a la cuina i sinó aire. I com comprendreu nosaltres hem marxat.

A mi personalment serà dificíl que em tornin a veure per aquell indret una altre vegada, he quedat decepcionat pel tracte rebut i penso que els meus companys també. Deu ésser la manera que te l’amo d’aquell lloc per atreure clients, una nova manera de fer marketing. S’envia els clients a la cuina, a una taula ocupada per altres persones que està entre mig de paelles, olles, etc. i se’l fumeja una mica amb els rostits del foc de llenya que hi ha, i el client, es clar, té que esser de segona categoría, surt contentíssim.

Bé, un cop explicat aquest petit fracàs a l’hora d’esmorzar, que hem subsanat molt bé com explicaré més endavant, l’excursió ha estat de meravella, no podia ésser d’una altre manera, ja que ha estat proposada i guiada pel Manel, gran coneixedor d’aquells paratjes.

Amb el bon dia que ha fet avui, hem pogut gaudir dels colors que ofereix la natura a la tardor, els arbres, que hi ha de moltes clases, mostraven les fulles de diferents colors i tonalitats que amb el sol que es filtraba enmig del bosc donava al paissatge una bellesa espectacular. Els petits rierols que baixen per la muntanya et fan sentir l’olor de la terra mullada, un aroma díficil d’oblidar, de veritat que val la pena de fer la pujadeta fins al Subirà, tretze kilometres des del poble de Castanyet.

Un cop a dalt, i després del ja explicat anteriorment, hem tornat pel mateix camí cap avall a fi de trobar un lloc en el que puguessim esmorzar, la gana ja començava a apretar.

La parada i fonda l’hem fet a l’Espinau, on hem estat molt ben atesos per la Sra. Carme, que ens ha preparat un bon esmorzar, que ens ha servit per recuperar las forçes i fer-nos oblidar el mal tracte rebut a l’ Hostal del Subirà.

Mentres esmorzavem, el Ramon ens ha fet una dissertació amplia i detallada de com alguns eletrodomèstics es poden fer servir per altres finalitats que no són per les que estrictament es venen. Aquesta setmana ens ha parlat de la rentadora automàtica, i en concret del "centrifugat". Esperem que la setmana ens parli d’un altre de diferent, promet ésser interessant. No s’ha de parlar sempre del mateix.

Com que hem arribat una mica estragadets, l’esposa del Manel, la Rosalia ens ha donat una cerveseta que ens ha recuperat del tot.

I, ja que tot ha estat maravellós, "aquí un gos i a aquí un gat" aquesta crónica s’ha acabat.

El Play Inmòbil

FOTOS DE LA SORTIDA