EL DRET A LA CLASSE DE RELIGIÓ EN L’ESCOLA
Fitxer en format .pdf (18 kb)
A) Als pares i als alumnes catòlics
D) A les delegacions diocesanes d’ensenyament
E) A la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat
El dia 7 d’octubre de 2000 a la seu del Seminari de Barcelona, els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya, vam dedicar la XII Jornada de reflexió al tema el dret a la classe de religió en l’escola a la claror de tres ponències que el tractaren des dels vessants eclesial, legislatiu i situacional. Hi assistiren també professors de religió de l’escola pública.
Com a fruit de la sessió i de les converses posteriors amb diversos responsables i experts, oferim el present document, moguts pel desig de cooperar a la millora i renovació de la instrucció i educació dels infants i adolescents del nostre país i, en funció d’aquest objectiu, a la millora i renovació de l’exercici del dret a la classe de religió en les escoles.
Hem tingut en compte la Declaració Universal dels Drets de l’Home, les Declaracions sectorials dels organismes de l'ONU i de la UNESCO, les Convencions europees, la Constitució espanyola de 1978, les lleis LODE 1985 i LOGSE 1990, i l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
També hem advertit que l’Assemblea del Consell d’Europa (Recomanació del 27 de gener de 1999) afirma que la democràcia proporciona el millor marc possible a la llibertat de consciència, a l’exercici de la fe i al pluralisme de les religions; i que, de la seva banda, la religió, a causa del seu compromís moral i ètic, pels valors que defensa, pel seu sentit crític i per la seva expressió cultural pot ser un complement valuós de la societat democràtica.
Partim del convenciment que la persona no pot esdevenir plenament si no s'obre de manera conscient i responsable a la seva dimensió última, que és religiosa, i que no pot fer això si no rep una adequada instrucció i educació.
Pouem en la Doctrina Social de l’Església principis, criteris i orientacions que aclareixen i guien la temàtica que ens ocupa, alhora que ens adherim als bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en llur apressament eclesial i civil de l’esmentat dret.
Tot això ens porta a afirmar novament el dret dels alumnes (i, en llur funció, dels pares i tutors) a l’ensenyança religiosa dins la institució escolar i, doncs, a gaudir d’una proposta formativa que els possibiliti d’activar pedagògicament els valors que afecten la dimensió transcendent de l’existència humana.
Cenyint-nos a l’àmbit concret de l’ensenyança de la religió catòlica en els centres públics de Catalunya, presentem als pares i als alumnes, als professors, als centres docents, a les Delegacions diocesanes d’ensenyament i a la Conselleria d’ensenyament de la Generalitat les següents propostes d’acció que se centren tant en la persona dels ensenyants com en l’objecte de l’ensenyança.
A) Als pares i als alumnes catòlics
Conèixer la fonamentació eclesial i legal de l’ensenyament religiós en les escoles públiques i apressar-ne les conseqüències pràctiques; amb vista a la qual cosa els proposem de:
1. Créixer en la consciència dels seus drets i deures a la claror de la Carta dels drets de la família de la Santa Seu (8 d’octubre 1983), art. 5; de la Declaració Universal dels drets Humans de l’Assemblea general de les Nacions Unides (10 de desembre de 1948), arts. 18 i 26; de la Declaració dels drets del nen de la mateixa Assemblea (20 de novembre de 1959), arts. 1, 7 i 10; de la Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’esfera de l’ensenyament (14 de desembre de 1960), art. 5.1.b)2n.; i del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (16 de desembre de 1966), art. 13.3.
2. Activar el dret de gaudir de llibertat religiosa en el centre escolar: d’una banda, instant i actuant l’exercici de la classe de religió en funció de les disposicions legals i d’una consciència ben formada en els àmbits personal i familiar; i, de l’altra, oposant-se amb fermesa a totes les disposicions i accions que neguen, dificulten, violen o menystenen l’esmentat dret.
3. Valorar els professors de religió i la seva missió: sostenint llurs drets, exigint-ne el compliment dels deures, secundant-los en la tasca, assimilant-ne i agraint-ne la docència i defensant-ne la funció eclesial i social.
Ser conscients de la seva decisiva contribució a la formació integral de l’alumne en el marc del projecte educatiu de l’escola; amb vista a la qual cosa els proposem de:
4. Viure en un clima de confiança la seva relació amb la Jerarquia eclesiàstica a partir de l’admissió lúcida i de la vivència joiosa de la seva condició de membres i fills de l’Església catòlica, que veuen en la Declaració eclesiàstica d’idoneïtat la certificació pública de llur competència professional amb vista a exercir adientment la missió rebuda.
5. Basar-se en el programa aprovat per l’autoritat eclesiàstica; aprofundir-lo científicament i pedagògica; mantenir-se fidels a la fe i a la doctrina de l’Església; i, doncs, procedir talment en l’exercici de la missió rebuda al servei de la comunitat educativa, que se’n derivi com a tret connatural la renovació anual de la dita missió.
6. Explicitar la dimensió social de l’assignatura de religió a fi de contribuir que els alumnes esdevinguin bons ciutadans al servei del país i s’obrin a les exigències cíviques de la justícia i de la solidaritat.
7. Conrear l’afecte, la comprensió, la rectitud d’esperit i la disponibilitat per al col·loqui personal en relació amb els alumnes.
Activar i dur a terme totes les possibilitats de l’actual legislació referents als ensenyants i a l’ensenyança de la religió des d’un enfocament positivament laic que, en tenir com a objectiu i, alhora, com a marc de referència el reconeixement i la promoció del dret humà i civil de llibertat religiosa dins el context democràtic de la convivència, exclou els reduccionismes tant del confessionalisme coactiu com del laïcisme excloent; amb vista a la qual cosa els proposem de:
8. Reconèixer, garantir i potenciar l’exercici dels drets i deures dels professors de religió en condicions de paritat amb la resta de docents.
9. Facilitar-los la coordinació interior (en el centre) i exterior (entre distints centres) dels horaris de la classe de religió a fi d’assolir la plena dedicació, o la més gran possible, a llur tasca específica.
10. Possibilitar-los de completar la jornada laboral amb matèries i tasques per a les quals tinguin titulació i preparació adient, quan s’escaigui la impossibilitat de professar amb plenitud d’horari l’assignatura de religió (vegeu n. 25).
11. Presentar i publicitar l’assignatura de religió en condicions d’igualtat amb la resta d’assignatures.
12. Facilitar als alumnes i als pares i tutors el ple exercici de llur dret de llibertat religiosa quan fan l’opció de la classe de religió; conseqüentment, eradicar del tot, allí on s’hagin introduït, les praxis que duen a suprimir-la, menystenir-la, ridiculitzar-la o a orientar l’alumne vers assignatures o opcions altres que la religió.
13. Adjudicar el lloc que li correspon a l’assignatura de religió en les sessions del claustre de professors destinades a la reflexió sobre la dimensió transversal dels currículums i a la consegüent didàctica de conjunt.
D) A les delegacions diocesanes d’ensenyament
Intensificar el treball que dediquen als ensenyants i a l'ensenyança de religió en les escoles de titularitat pública; amb vista a la qual cosa els proposem de:
14. Assolir i posar constantment al dia un coneixement precís de la situació i activitat docent dels professors de religió.
15. Afavorir per tots els mitjans la formació permanent dels professors de religió (cultural i espiritual) amb vista a millorar l’exercici de la seva tasca.
16. Institucionalitzar trobades periòdiques entre els professors de religió de cara a aprofundir els continguts dels programes de religió i a conjuminar la fidelitat al magisteri de l’Església amb la creativitat en la transmissió pedagògica.
17. Interessar-se per les seves justes reivindicacions contractuals i defensar-les quan s’escaigui.
18. Institucionalitzar un diàleg permanent i una consegüent cooperació entre els professors de religió de les escoles públiques i els de les escoles catòliques.
19. Contribuir a precisar els drets i deures dels professors de religió en relació amb els alumnes, els pares i tutors, la resta de professors, la institució escolar, la societat i la comunitat eclesial, talment que exerceixin la seva missió com a dipositaris d’una funció l’excel·lència de la qual es mesura per l’esmentada pluri-responsabilitat i pel contingut que transmet; i acompanyar-ne l’exercici amb eficaces mesures d’envigoriment, promoció, coordinació, publicitat i control i, quan s’escaigui, de defensa de llurs drets docents.
20. Potenciar l’interès dels professors de religió per la docència de la seva matèria talment que s’eviti tant una pèrdua d’aquest interès que degeneri en una mera recerca de manteniment del lloc de treball, com situacions límit que obliguin a plantejar el tema de la remoció en el marc de la proposta anual que contemplen els acords Església-Santa Seu, ratificats pel Tribunal Suprem de Justícia.
21. Orientar els cristians en general i el clergat i els consagrats en particular amb vista a col·laborar com més millor amb els pares i mestres en bé de la classe de religió en l’escola pública o concertada.
22. Pronunciar-se enèrgicament, quan s’escaigui, enfront de la marginació de la classe de religió en els centres públics o concertats.
23. Mantenir i envigorir el caràcter confessional i testimonial de la classe de religió catòlica, evitant el doble escull de convertir-la, d’una banda, en una formació catequètica i de reduir-la, de l’altra, a un mer coneixement del fet religiós en general i de les seves concrecions històriques en particular ("cultura religiosa", "història de les religions").
E) A la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat
Emprar tots els mitjans de la seva competència amb vista a afavorir tant l’exercici ple, lliure i fructífer dels drets i deures dels ensenyants de religió en funció dels drets i deures dels alumnes i de les seves famílies, com el ple estatut de la classe de religió en l’escola pública; amb vista a la qual cosa li proposem de:
24. Garantir i envigorir l’estatut de la classe de religió en funció dels acords Església-Estat i de la consegüent normativa de l’Administració educativa; i, doncs, valorar-la, de dret i de fet, com a matèria de caràcter fonamental a tots els efectes.
25. Reajustar el professorat talment que tots els professors de religió puguin exercir la seva tasca sense veure’s obligats a la pèrdua dels seus llocs de treball. Garantir la seva estabilitat i consideració laboral i les condicions econòmiques que comporten, amb drets i deures anàlegs als de la resta de professors. Reorganitzar la seva dedicació talment que cap professor de religió no es vegi obligat a esmerçar-se en altres matèries de docència o en altres tipus d’activitat escolar (vegeu n. 10).
26. Afavorir relacions permanents de diàleg i cooperació amb la Conferència Episcopal Tarraconense i les Delegacions diocesanes, en funció de les exigències i contingències del dret humà i civil de llibertat religiosa.
27. Arbitrar mesures que responguin de manera justa i equitativa al pluralisme confessional en creixement, talment que l’ampliació del ventall de classes de religió signifiqui un envigoriment del dret de llibertat religiosa i, doncs, no comporti un afebliment de l’oferta de la classe de religió catòlica.
28. Harmonitzar les disposicions i les decisions administratives referents a l’ensenyament religiós talment que palesin un capteniment positiu de la Conselleria d’Ensenyament en la dita matèria i que, eventualment, corregeixin aquelles corrupteles que fan més o menys inaplicable la normativa pràctica.
Barcelona, 24 de gener del 2001