CULTURA

Reflexions sobre cultura

Per acotar el concepte, ens limitarem a parlar de cultura en el sentit que ens marca el diccionari: Acció i efecte de cultivar; esp. conjunt de les coneixences literàries o científiques que hom posseeix.

Pendrem com a punt de partida una definició més àmplia de cultura feta per en Miquel Juncadella al llibre publicat l’any 1962. Hem subratllat el que ens ha semblat més significatiu.

"La paraula cultura vol dir, en el seu origen, l’acció o l’efecte de cultivar...... Cultivar la persona vol dir suscitar el màxim desplegament de totes les seves possibilitats ...."

"Un home/dona cultivat és aquell que ha après a dominar i a jutjar les coses que passen en ell i al voltant d’ell..."

"Cultura no és un amuntegament de coneixements..."

"Qui ho coneix tot o el que només practica una sola disciplina del saber no és per això un home cultivat. La cultura és al mateix temps:

1. Iniciació ampla a tota l’aportació intel.lectual, artística i política de les edats anteriors i de l’edat moderna;
2. equilibri harmoniós dels coneixements, i
3. referència constant als valors humans.

"La cultura forneix l’escala de valors"

"Cultura és el poder de comprendre, d’assimilar i de concebre esdevingut un gest habitual...."

"Cultura és l’estat d’una persona o d’una societat en la qual les aspiracions profundes que fan que l’home de sempre –universal- qualsevulla que sigui la seva raça, la seva época i el seu país, han arribat a poder desplegar-se, a ésser conegudes i obeïdes com a tals...."

D’aquesta definició en podríem extraure, fàcilment, que perquè hi hagi cultura ha d’haver la voluntad de formar els individus donant-los els coneixements que els permeti desenvolupar-se plenament.

Però, ¿hi ha voluntad de transmetre cultura? ¿l’educació i la informació que rebem ens permet d’assolir un coneixement per desplegar totes les nostres possibilitats? ¿Ens han educat en el coneixement que ens ha de permetre de jutjar les coses que passen en nosaltres mateixos i al nostre voltant, i així aconseguir la llibertat individual? ¿som capaços de comprendre, assimilar i concebre, com un gest habitual, tot allò que va més enllà de nosaltres mateixos?

Nosaltres creiem que no. Creiem que la formació i la informació que ens arriba aplana l’individu, fa que es bloquegin les seves aspiracions profundes. Gairebé podríem dir que hi ha una voluntat de No-Cultura que, a partir de l’alienació de l’individu, perpetra l’engranatge del sistema econòmic i social que manté la jerarquia de classes i el mercat tal com s’entén ara.

Creiem que un punt bàsic per aconseguir cultura, és fomentar la creativitat, l’observació i l’esperit crític durant tota l’etapa escolar d’un nen/a. Els nens/es, en acabar aquesta etapa, haurien de conèixer les tècniques de les arts plàstiques, de la música i del pensament, a partir d’haver-los practicat. Creiem que només d’aquesta manera és possible aconseguir una persona desperta en el que passa dins i fora d’ell.

Però ben lluny d’això, el que passa és que a partir que un nen/a aprén a llegir, durant el gruix més gran de la seva etapa escolar es veu forçat a engolir tot un seguit de coneixements que no és capaç de connectar ni equilibrar. El creixement personal, la realització de les seves aspiracions profundes, s’atura en aquest moment.

Hi ha un tema afegit. Segons en la família o l’estrat social on el nen/a neixi, l’etapa escolar serà ben diferent. És fàcil de preveure que en els sectors menys afovortir econòmicament, el fet de No-Cultura s’accentua més. Tornem a trobar la voluntad de No-Cultura i la perpetració de la societat de classes i de mercat, en escoles amb poques infrastructures on es fabriquen carn de canó per al sistema. A l’altra banda, hi ha les escoles d’élit on s’entrenen els futurs Caps, amb una educació dirigida també a perpetrar la societat de classes i el mercat. Entremig, ens trobem famíles de nens/es que volen una educació per als seus fills que els permeti prosperar professionalment en l’àmbit d’empresa. El desenvolupament de les aspiracions profundes del nen/a no hi compten perquè és una realitat que, possiblement, la majoria de pares no es plantegen en no haver aquesta oferta en l’educació actual.

En les següents etapes, ja bé sigui formació professional o universitària, es podria dir que passa exactament el mateix. En la formació professional no troben assignatures com filosofia, història de l’art, política.... En una edat on hi ha un despertar per l’entorn, l’educació es redueix a coses concretes. El treball és en el món de les coses concretes. Per aquests nois/es el món abstracte dels conceptes i de les idees els hi és vedat.

Les formació universitària en les seves branques tècniques, pot passar alguna cosa similar. Tot i que, ara per ara, aquest tipus de formació està aportant la major part de les persones que tenen responsabilitats dins d’una empresa (p.ex. enginyers), no hi ha un aprofundiment en matèries d’humanitats, a partir de les quals es pot estendre cultura i, conseqüentment, fornir una escala de valors.

Amb tot, volem dir, que l’assoliment de cultura, per al comú de la gent i generalitzant molt, finalment es fa d’una forma autodidacta i en una edat adulta. Hi ha estudis universitaris que poden ajudar a assolir cultura com la filosofia i humanitats, totes aquelles branques que tenen a veure intrinsecament amb l’home i el seu esdevenir històric, però que, curiosament, s’han quedat en un segon ordre.

Segurament, tot aquest plantejament us pot semblar simple per la radicalitat d’alguna afirmació i per la poca informació que sustenta cada qüestió. Concients d’això, només volem que serveixi per reflexionar sobre què és realment cultura i si hi ha voluntad de transmetre cultura o no.

Mercè Prat i Perpinyà