Casa Negre (de Jujol)
Aquesta és la única obra que no és de Gaudí, sinó que és de la seva mà esquerre, Jujol. Si Cruyff deia que Romário era un jugador de dibuixos animats, amb Jujol es podria el mateix símil ja que les seves obres desprenen genialitat, sorpresa, admiració, com si estiguessin fetes pel mateix Disney. Jujol va estar treballant tota la seva vida amb Gaudí i des del començament van sintonitzar perfectament. Els seus caràcters eren simbiòtics i això es nota en el resultat de les obres arquitectòniques de Jujol. La seva obra més important a Sant Joan Despí és aquesta casa, la Casa Negre, encarregada pel Sr. Negre, un advocat de Barcelona que volia que li construís una casa per passar les vacances fora de la ciutat. Negre li va encomanar a Jujol la reforma i ampliació de la masia que posseïa en aquest poble de la zona metropolitana de Barcelona. És important aquest tret perquè Jujol ja es troba l'estructura feta. La reconstrucció la va fer molt lentament i va trigar molt a acabar-la (1915-30). La reforma, més que res, és a nivell plàstic i de decoració, pel que fa al nivell arquitectònic només hi afegeix el tercer pis, les golfes. Com a la Pedrera, la principal atracció de la casa Negre és la seva descomunal façana, una autèntica obra d'art. La cornisa és ondulada, com el mar, i pren formes orgàniques. Sota la cornisa hi ha unes inscripcions en homenatge a la Verge Maria. I la perla de la façana és el balcó, que té forma de carrossa. És una carrossa aturada en el temps i en l'espai, diuen que pertanyia a la Verge Maria. Tota la decoració té un significat simbòlic. Aquest simbolisme el plamsa, com Gaudí, als nombrosos trencadissos que hi ha a la casa. La finca disposava també d'un jardí propi molt cuidat. A l'interior, s'hi ha de destacar l'escalinata que porta del primer al segon pis i d'aquest a les golfes, que va afegir Jujol. El primer que t'impacta és que és d'un color blau elèctric que et deixa meravellat, sembla ben bé que estiguis al cel, llavors hi pinta uns núvols blancs i ja et trobes al costat de Déu. Això ho remata amb una cúpula helicoidal de planta octogonat extremadament decorada fins l'últim detall. Un altre lloc destacable és la capella que era el lloc per resar. És una petita sala de planta el·líptica. Està profundament decorada al més pur estil barroc. El color blau fa referència al cel en sentit religiós. A Jujol li agrada molt el Barroc, en aquesta habitació intenta reinterpretar el barroc rural. La cúpula té figures amb relleu, la pintura està molt carregada, hi ha molt de color daurat. Al mig hi trobem la Verge de Montserrat més els Sants i Verges que feien referència a la resta de la família. La porta és molt peculiar ja que és de color verd. Les tres finestres que hi ha tenen tres maneres diferents d'obrir-se. Jujol estava molt preocupat per la funcionalitat de les coses. A la primera planta hi ha la cuina, el menjador, el celler, actualment tot està canviat per les contínues exposicions. A la segona planta és on hi havia els dormitoris, les pintures murals que hi ha a les parets estan molt restaurades. Les portes i les cantonades també estan decorades amb línies corbes. Finalment hi trobem les golfes que les utilitza per donar forma a la cúpula de l'escalinata. Al cim de la carrossa, des de les golfes, es poden veure els diferents trencadissos que el decoren. A l'interior de la carrossa hi ha 2 seients, és un lloc molt agradable. Hi ha 2 petits balcons, un a cada banda.	Vista general de la Casa Negre
	Façana de la Casa Negre de Jujol als anys 40, en blanc i negre
	Façana actual de la Casa Negre de Jujol