Palau
Güell
Per començar, dir que l'arc de la porta és el primer arc parabòlic de la història. És un tret molt característic dels gaudinistes ja que feien els edificis així (tècnica dels pèndols i els saquets de perdigons).
L'indià Eusebi Güell tenia el monopoli de les mercaderies de Cuba i altres illes i gràcies a això va aconseguir una gran fortuna. Es va casar amb la filla d'Antoni López, un altre industrial ben ric al 1871 i, per tant, la fortuna es va multiplicar. Güell va arribar a Barcelona i va fundar la Fàbrica Tèxtil del Vapor Vell. De petit se li va morir la mare i va ser educat per la seva àvia que era Francesa i com a conseqüència d'això va aprendre moltes llengües, ja que també viatjava molt. La seva formació cultural era espectacular i formava part de les altes esferes intel·lectuals. Per això, va rebre primer el títol de Marquès i llavors el de Comte. Era un home cosmopolita i políglota i va anar a moltes exposicions universals. En una d'elles, la de París de 1878 va veure un vitrall de la Guanteria Comelles (feta al Taller Puntí) que li va encantar. Meravellat per l'obra d'art que havia vist va voler conèixer el dissenyador que ho havia fet. I no era més que el genial Gaudí. Així es van conèixer i van connectar de seguida. Els dos eren molt religiosos i se'ls ha relacionat amb els jesuïtes i no pas amb la maçoneria tal i com va dir el documental de TV3!
Ens trobem a l'any 1885 i Güell es vol fer un palau a la Rambla de Barcelona que aleshores era el centre neuràlgic i on hi havia més vida de la ciutat comtal. També estava ressentit perquè a prop hi havia el Palau de Moja (d'Antonio López) i el Palau de Fonollac. Així doncs, es comprà un terreny al costat de la casa dels seus pares al Carrer Nou de la Rambla i li va encarregar a Gaudí que li construís un Palau.
Al 1888 el Palau ja està acabat. És un edifici molt peculiar perquè el terreny era bastant petit i Gaudí va aprofitar per fer-hi molts pisos. Els Güell hi van viure fins el 1835. Després es feu servir com a comissaria i com a teatre.
A l'entrada hi ha la porta pels cavalls i el terra és de llambordes (adoquins) de fusta perquè hi passessin els carros i no fessin molt soroll. Els de pedra fan més soroll.
A les cotxeres pels carros el terra està inclinat perquè hi llisqui l'aigua i les possibles defecacions dels cavalls. Per tant, el sostre i el terra són higiènics. Al sostre ensenya els ferros horitzontals i no els amaga com feia tothom. Per sustentar les columnes s'usa ferro laminat, no pas forjat.
Els paviments i sostres de les diferents estances i habitacions del Palau són molt importants i cada cop diferents. El mètode de treball de Gaudí, també és únic, ja que sempre feia proves, estudis, maquetes, experimentava amb materials i diferents tècniques...
El Palau té un sistema mixt de parets i columnes. És una barreja del sistema tradicional i art. Aquí ja comença a donar bellesa a les columnes, les del subterrani semblen bolets o arbres d'un bosc. Gaudí usa pedra del Garraf on Güell hi tenia una pedrera de roques calcàries.
El joc de l'espai i de la ventilació és el més important en el Palau. L'edifici s'aireja i es veuen les habitacions d'una punta a l'altre i, fins i tot, entre pisos diferents.
Terrat del Palau Güell
Entrada del Palau Güell
Interior del Palau Güell