El Park Güell no havia de ser un park, sinó una zona residencial, una urbanització. Seria l'alter ego, o la contraposició de la Colònia Güell. Güell va comprar la finca Muntaner i la de la Muntanya Pelada i el volia urbanitzar, va pensar això perquè ho va veure a Anglaterra. No va funcionar per dues raons. La primera perquè al 1900 va venir la Guerra i es van parar les obres tant aquí com a la colònia Güell, la segona és que les comunicacions no eren gens bones per arribar-hi ja que es tardava una hora del mar al park.
El que van fer el redueix a una casa de mostra, la casa museu, l'escola i la casa Trias.
Es va convertir en park perquè l'Ajuntament de Barcelona ho va decidir i Claudi i Joan Antoni Güell, els fills, el van donar a Barcelona.
La idea del Park Güell era la de ciutat jardí, una alternativa a la ciutat industrial, ja que començaven a aparèixer els suburbis i deien que aquesta vida no era bona per cos ni per l'ànima. Hi ha d'haver la casa i un espai de lleure al voltant. Per això és la contrapartida a la colònia Güell i les cases dels obrers, que eren poc airejades, petites...
Com bé sabem, els dos projectes no es van acabar. Gaudí va voler urbanitzar d'una forma pintoresca, que vol dir sense malmetre la natura.
La casa mode la va fer Francesc Berenguer, on hi va viure Gaudí. Ell va fer els porxos, la terrassa amb els bancs i l'entrada (tant la porteria com la sala d'espera i de telèfons). Gaudí s'inspirà en la tradició anglesa del pintoresc, és a dir, fer camins que segueixen les formes de la naturalesa. Cosa que es contraposa amb el racionalisme i el neoclassicisme i el barroc que tot és quadriculat, com el palau de Versalles. Per donar un exemple de integració amb la natura és veure el park de nit i moltes vegades confons una columna amb arbres.
S'inspirà, també, en l'arquitectura clàssica greco-romana i li fa un homenatge exagerat. Primer perquè volia homenatjar al mateix temps al Sr. Güell i segona perquè per allà hi passava la via romana que portava fins al poble de Sant Cugat. Alhora, el moviment renaixentista promulgava que la tradició es remuntava des de l'antiga Grècia, Empúries... El terrat és un mirador al mar.
La sala hipòstila és d'ordre dòric, com a l'antiga Grècia. A l'entrada hem vist un drac i una serp amb les 4 barres. El drac pot ser el de l'Atlàntida, semblant al drac de les cavallerisses. I la serp és la pitó guardiana de les aigües de Delfos.
Un ordre és un sistema arquitectònic que estableix on has de colocar els elements perquè siguin proporcionals. Per exemple, l'alçada de la columna ha de fer 8 vegades el radi. Els grecs tenen en compte el punt de vista del contemplador. Gaudí ha torçat les columnes per les aberracions laterals de la còrnia, igual que al Partenó, però Gaudí ho exagera.
Berenguer va ser la mà dreta de Gaudí, sempre. Hi ha dubtes sobre l'autoria de segons quines obres. Per exemple, els Cellers Güell no se sap si són de Berenguer o de Gaudí. Berenguer no es va arribar a llicenciar mai, només treballava amb Gaudí.
Rubió i Bellver també hi va treballar però van renyir per desavinences amb la teoria. Amb el que si que s'avenia molt bé era amb la seva mà esquerre, Jujol, que van sintonitzar de seguida i que també va treballar amb Gaudí i, al principi, ni cobrava ni res. L'inconvenient és que era un desobedient i feia el que volia. Jujol va començar amb Gaudí amb la Casa Batlló, l'únic problema d'autoria són els mosaics, la pedrera, els balcons de ferro que no se sap de qui són. El que si que és d'ell segur són els medallons de la Casa Hipòstila perquè els ha firmat amb la seva lletra, la J.
Les columnes són buides per dintre i a sota hi ha una cisterna d'aigua que és filtrada per les columnes i aquesta aigua abasteix les fonts.
Els medallons són reciclats també. Va agafar les rajoles que eren dolentes i van fer els trencadissos i els mosaics. Com hem dit les trencaven amb molta intenció. Als medallons hi ha també trossos de vidre, deixalles, i un cap d'una nina, els surrealistes van prendre aquest fet com una referència d'art compulsiu oníric, que semblava el que deia Freud del psicoanàlisi.
Al porxo cobert, hi ha diferents columnes amb forma parabòlica. Una d'elles té forma de dona catalana, és una Cariàtide com a l'Erecteion, situat a l'Acròpolis d'Atenes.
És un exemple pintoresc, el jardí és la civilització del paisatge, però Gaudí en comptes de buidar la muntanya Pelada, va fer terrasses per poder anar amb carros de cavall. És a dir, que va fer parcel·les, va ampliar la muntanya i va fer carreteres voladores. Són viaductes, per fer-los va utilitzar material natural perquè la pedra és pròpia de la muntanya, no està polida. L'interior del porxo sembla una gruta, una cova, com la de Wagner, les formes estan liquades. Està oposat a la idea del racionalisme geomètric. Té forma parabòlica per evitar els contraforts. La varietat la dóna la irregularitat, i totes les columnes són diferents.
Per dalt del parc, hi ha un montícul de sorra amb tres creus, lloc on hi havia de ser l'església, o potser són les antigues mines i prou.